Presentació
Avui, els éssers humans travessem l’emergència planetària on està en joc la supervivència en condicions dignes de la majoria. El canvi climàtic, la superació dels límits biofísics del planeta, l’empobriment i l’aprofundiment de les desigualtats, les migracions forçoses, les violències de diversa índole, les guerres, la vulneració dels drets…
Són conscients els nostres sistemes educatius del moment històric que travessem? Saben que la vida humana i la no humana estan amenaçades? Preparen per comprendre el context en què es desenvolupa i es desenvoluparà la vida dels qui avui s’eduquen a les escoles? Ajuden a prefigurar un futur viable, just i desitjable? Capaciten per al diàleg, la recerca de consensos, l’abordatge dels conflictes i la possibilitat de transformació? O simplement reprodueixen coneixements, creences i valors que són a l’origen de la crisi de civilització?
Potser, en contra dels propis propòsits, l’educació s’ha convertit en una estratègia inadaptativa, en un problema. Si no s’entreveu cap possibilitat de transformació, el present és incomprensible i el futur és fosc, «l’educació es torna distòpica».
Aquest llibre exposa una proposta educativa des de l’enfocament de la sostenibilitat de la vida. Les mirades ecofeministes pretenen aterrar a la Terra i les condicions materials i culturals de l’existència humana. Un coneixement i pràctica que intenta comprendre el moment en què vivim i projecta el present i el futur, prioritzant rotundament la sostenibilitat de totes les formes de vida; que estimula l’adquisició de sabers i capacitats que haurien de ser estesos i assumits pel conjunt de les persones i les institucions públiques i privades; entre elles, especialment, les educatives, per intentar evitar el més que previsible col·lapse ecològic i social si no canvia el rumb de la història.
