Dossier sobre Roal Dhal publicat el 2016 per les Biblioteques municipals de Sabadell en motiu del seu centenari. Hi podem descobrir recursos i tots els seus llibres referenciats i classificats per conèixer l’obra d’aquest autor imprescindible.
Els poemes
són quadres que cal penjar a la memòria
són contes que tenen música
són com trens de paraules que corren
i s’aturen a llocs que no coneixes
o potser, només, esquitxos d’una pel·lícula.
Josep Maria Sala-Valldaura
Article a Revista Infància 223 (29 de gener de 2019)
Autora: Montse Bertran
L’interès per la poesia en edats primerenques es desvetlla a partir del plaer d’escoltar-ne, de sentir-ne, parlar-ne i llegir-ne.
Diu Gabriel Janer Manila que un dels poders del missatge poètic és suscitar en el pensament una cadena de reaccions: emoció, sentiments estètics… És com una immensa biblioteca de les emocions. Quan mestres i infants en llegeixen en veu alta i en reciten ofereixen l’oportunitat, a uns i altres, de descobrir les qualitats sensorials del text, la cadència, el valor de les paraules i, sobretot, el poder comunicatiu del poema.
Llegendes i contes de tot el món protagonitzats per bruixes, ogres, dracs, fantasmes…
Especialment adreçat a CM i CS de Primària
Selecció de 80 clàssics per a nois i noies de 12 a 16 anys feta per la Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot amb enllaços a 
per poder-los llegir també en línia.
Des de Robinson Crusoe (D. Defoe) a La mona de l’assassí (J. Wegelius) passant per Frankenstein (M. Shelley), La illa del tresor (R.L. Stevenson), La màquina del temps (H.G. Wells), El Hòbbit (J.R.R. Tolkien), Cròniques de la veritat oculta (P. Calders), La Princesa promesa (W. Goldman), La història interminable (M. Ende)… i així fins a 80 títols de referència.
| 1/2 (1719-1954) |
 |
| 2/2 (1955-2020) |
 |
Migrants és un àlbum il·lustrat sobre el dol migratori amb unes imatges colpidores que mostren la tristesa davant aquesta realitat. Ara més que mai, necessitem comprendre aquest fet, el dolor que comporta i empatitzar amb el destí de tantes persones, moltes de les quals estan entre nosaltres, després de periples dramàtics. I altres milers, han quedat tràgicament pel camí.
Issa Watanabe, la il·lustradora diu:
«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»
Vegeu la crítica del blog d’en Jaume Centelles
