Postals de Nadal per a les persones grans i amb discapacitat de residències de Rubí

L’alumnat de les aules d’acollida de  Rubí de les escoles i instituts de Rubí ha dedicat unes classes a fer postals de Nadal per als avis i àvies de les residències de Rubí (Cel de Rubí, 1 de Maig, Conxita Valls, Cuidavis) i per als residents discapacitats de la Llar de Ca n’Alzamora.

La majoria d’infants i els joves entenen força el català. Alguns estan aprenen a llegir i a escriure, tot just a parlar. Clar, han de vèncer la vergonya i han d’aprendre més paraules i expressions, practicar una mica més. Venen de països com el Marroc, Àfrica, Colòmbia, Paraguai, Perú, Nicaragua, Pakistan, Afganistan o la Xina… A alguns, sobretot els de llengües no romàniques, els costa molt encara fer-se entendre. Potser no fa ni mig any que són aquí.

Alguns avis i àvies o residents de la llar també tenen dificultats. O bé els falla l’oïda i no ho poden sentir bé o no acaben de comprendre del tot el significat de les paraules. Ara bé, per damunt de tot, el missatge essencial arriba. El desig de felicitat i l’alegria compartida també sap trobar altres camins, a través d’alguns somriures, de mirades rialleres, d’ulls humitejats, a través de braços i mans que busquen una abraçada càlida… De sobte, la vergonya s’ha perdut del tot, irrompen aplaudiments improvisats i ganes de cantar tots plegats, encara que no se sàpiguen les lletres. L’any que ve  nosaltres portarem panderetes o, si tenim sort, una guitarra i cantarem cançons que haurem après del tot.

Hi ha un vincle màgic entres aquestes generacions i aquests mons tan aparentment allunyats, i això és tan resplendent i meravellós com un estel de Nadal.

Bones festes amb el cor, el millor traductor i intèrpret!