Un conte per ajudar a les nenes i els nens a posar límits i a dir que NO quan hi ha alguna cosa que no els agrada. Pensat per a primers lectors que narra amb encert perquè és tan moderat com clar i es pot explicar amb diversos graus d’intensitat un intent d’abús sexual evitat a temps i, més important encara, el procés dadquisició de consciència del dret inalienable el propi cos.
La Marta viu només amb la seva mare, qui, per necessitats de la feina, confia latenció de la filla a un veí de lescala, daspecte amable i somriure constant, al qual anomenen «avi Francesc». Però quan es queden sols, l«avi» se li «acosta massa», fa petons que punxen a la galta i piquen (i a la Marta «no li agraden gens»), la seu a la falda i «es posa a acariciar-li el genoll, i no para» Intenta explicar-ho a la mare, però avui falta el temps i demà es resol amb un somriure. La Marta pateix: potser és ella qui falla? La seva amiga Lilí no sent cap por del seu avi Però al cap d’uns dies, la Marta esclata de febre i por, i entre els malsons troba la porta per explicar-ho a la mare. Aquesta ha de posar-se les piles i reconeix que li ha faltat temps i atenció. Juntes, mare i filla, aniran a casa de l«avi Francesc» a dir-li això:
«No! No vull més petonets. I ja no vindré més, tota sola, aquí. I a partir d’ara ja no diré avi Francesc sinó senyor Francesc.»
No és cap trencament radical; làlbum tampoc ha contat que hagi arribat a passar res que sigui punible legalment. El que importa és com sexplica el procés de dubte del nen quan un adult creua la frontera sota el disfraç de l’afecte; com es demana als adults que parin atenció (més enllà de resoldre un problema real, com és el don deixar el fill les hores en què no quadren els horaris escolar i laboral); i com es posa la resolució en boca de la pròpia nena, que aprèn a dir NO.
