Àlbum il·lustrat de gran format basat en una antiga llegenda xinesa, adaptada al món japonès, al voltant damors desafortunats i carregada de continguts, a l’estil de la tradició occidental representada per Romeu i Julieta.
En un petit poble japonès, la Naoko ja fa temps que va perdre la seva mare, i el dia que compleix 14 anys el seu pare decideix enviar-la a Kyoto, on hauria d’aprendre, durant 5 anys, l’educació tradicional japonesa: la cerimònia del te, tocar el shamisen una mena de llaüt-, balls tradicionals, però per damunt de tot hauria daprendre a comportar-se per convertir-se en una noia submisa i educada en la rigidesa dels costums tradicionals a fi desdevenir una esposa perfecta.
Aquest tipus deducació comporta no expressar sentiments, no opinar, no contestar, passar desapercebuda… Però Naoko és rebel i valenta i no s’hi conforma, no vol seguir aquestes tradicions que la societat rígida i intolerant imposa a les dones; ella vol ser lliure per pensar, estudiar, opinar i estimar. Amb l’aprovació de la seva serventa, la Suzuki, es planteja que un cop arribada a Kyoto es disfressarà de noi i procurarà estudiar el que més lapassiona: la literatura.
A la ciutat, coneix Kamo, un company d’estudis amb qui ben aviat sorgirà una forta amistat fins al punt denamorar-sen, però en Kamo creu que la Naoko és un home. El seu amor sembla condemnat, impossible… Un dia la Naoko rep una carta del seu pare per tornar ràpidament a casa, i deixa un haiku a en Kamo en el qual desvetlla el seu veritable sexe. Quan Kamo llegeix el poema, corre fins a la casa de Naoko i demana la seva mà, però el seu pare ja lha promès amb un altre i el jove mor de tristesa. Naoko, en assabentar-se’n, demana veure la tomba de Kamo i shi deixa caure al damunt, desconsolada. La nit és tempestuosa i, entre trons i llamps, un llampec obre la pedra de la tomba i la jove es deixa endur terra endins. Després en sortiran dues papallones. A la fi, l’amor sempre triomfa.
Lacombe, Benjamin; [text i il·lustracions]; Hernàndez, Pau-Joan; [traducció] – Baula, 2008 – Proposta didàctica
