L’Ariadna sempre ha anat a l’escola del poble, però aquest curs, la seva mare, la Lola, l’ha apuntat a un internat. La Lola és camionera i passa setmanes fora de casa, i no creu que la filla pugui continuar vivint amb l’àvia quan ella no hi és. L’Ariadna no vol anar a l’internat i decideix amagar-se a la cabina del camió la nit abans que la seva mare marxi cap a Turquia. Entre mare i filla hi ha una barrera d’incomunicació, i l’Ariadna pensa que el viatge servirà per unir-les.
A Turquia, un nen sirià s’amaga al portapalets del camió. L’Ariadna el descobreix però no ho explica a la Lola, que no se n’assabenta fins que no són a França. La policia para el camió a la frontera, troben el nen i els serveis socials se’n fan càrrec. Però l’experiència ha canviat les dues protagonistes, que a més han après a expressar els seus sentiments i a conviure gràcies al viatge.
És una història versemblant, carregada d’emocions, amb personatges ben delineats (per començar, el tàndem filla-mare) i que reserva per al final un cop d’efecte. Els últims compassos serveixen per descobrir quin és el refugi real del nen desemparat.
Una obra reeixida, en consonància amb l’excel·lent Rut sense hac, tot i que sense el to poètic de l’excepcional Duna. Un altre però: en més d’una ocasió, les reaccions de l’Ariadna fan pensar en una adolescent més que no pas una nena. Les il·lustracions, senzilles, expressives, properes al llenguatge del còmic, ens mostren una Ariadna esquifida, tot i que el text ens diu explícitament que té algun quilo de més.
Muriel Villanueva i Perarnau – Ed. Cruïlla – Càpsula literària de l’autora
