No! No ens hem equivocat! Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval. En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit. Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina. I on trobem les dones al monestir de Ripoll? Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir. Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar. Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.
La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen. Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins. Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.
Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants. Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya. Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan. La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on. De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.
A la portalada també hi trobem dones. Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any. Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses. Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.
Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat. Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat. Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.
En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits. La dona hi és representada des de tots els àmbits. Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.
La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!
A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:
- Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
- Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
- Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat? Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
- En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home? Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
- Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
- Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?
Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada. Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.
