Futbol a la portalada del Monestir!

admin18/04/24  

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

El monestir de Ripoll és de les dones

admin08/03/24  

No! No ens hem equivocat!  Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval.  En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit.  Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina.  I on trobem les dones al monestir de Ripoll?  Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir.  Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar.  Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.

La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen.  Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins.   Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.

Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants.  Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya.  Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan.  La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on.  De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.

A la portalada també hi trobem dones.  Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any.  Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses.  Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.

Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat.  Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat.  Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.

En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits.  La dona hi és representada des de tots els àmbits.  Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.

La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!

A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?

Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada.  Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.

Bones festes de Nadal!

admin18/12/23  

Aquest curs ens hem fet una fotografia amb un toc d’humor en un dels panells de l’exposició de la història de Queralbs, poble del Ripollès on també fem activitats.  En aquesta fotografia s’hi pot veure una família del mateix poble molt probablement en un dia de festa de finals del segle XIX.  Ens ha fet especial il·lusió fer-nos una fotografia aquí i usar-la per desitjar unes bones festes, perquè creiem que s’hi representa part dels valors del nostre camp d’aprenentatge, com ara el món rural al Ripollès o diferents generacions d’homes i dones agafant-se uns als altres mostrant unitat.  També el fet d’anar vestits de festa disposats a celebrar quelcom important com ara nosaltres estem apunt de celebrar el Nadal.

Així doncs, des del CdA del Ripollès volem desitjar a tothom unes bones festes de Nadal i un venturós any nou!

Na fent! Com en Met de Ribes

admin17/11/23  

Qui no ha dit o sentit alguna vegada l’expressió ‘na fent…com en Met de Ribes‘.  Aquesta és una resposta que se sol donar a la pregunta com estàs?, com vas?, què fas? o què fem? per tal de fugir d’estudi quan les coses no van massa bé, no tens ganes de parlar o senzillament no vols que sàpiguen massa de la teva vida.  Però d’on surt aquesta expressió?

Doncs bé, conta la rondalla que hi havia una vegada un noi anomenat Jaume, per tothom conegut com a Met, que sempre jeia observant des de la plaça estant, el traginar de la gent amunt i avall.  Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien – com va Met?- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, – anar fent, anar fent!.  En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l’anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,….que si el nen no em fa cas,… que si el meu marit no m’ajuda amb la casa, ….que avui em fa mal aquí, …etc.  En Met els escoltava atentament, i sempre donava els consells que bonament podia.  Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no se solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent!

Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l’aigua.  Les ràpides aigües se l’enduien riu avall, però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor.  A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l’observaven des de ponts i balcons tot cridant – Met! Com estàs? – ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava mentre el riu se l’enduia avall – Anar fent, na fent!!

D’aquesta manera, tot i que era força evident que a en Met no li anaven gaire bé les coses en aquell moment no ho volia mostrar.  D’aquí l’expressió ‘anar fent com en Met de Ribes’ com a resposta per evadir una conversa.

Aquesta setmana hem estat treballant la comarca del Ripollès amb un grup de l’escola Joan Maragall de Ripoll.  Un dia vam estar a Camprodon i un altra a  Ribes de Freser.  A partir de les visites i la feina feta podran seguir a l’aula el seu estudi.  Per dissenyar l’activitat a Ribes de Freser ens vàrem basar en la rondalla d’en Met com a excusa per visitar diferents llocs interessants que poden ajudar als alumnes en el seu estudi de la comarca.

Les màquines

admin11/10/23  

Els camps i entorns d’aprenentatge som serveis educatius que donem suport als docents de totes les etapes educatives, però que també impartim docència.  Tot i que estem localitzats en diferents zones  del territori català amb singularitat pròpia, com a servei educatiu que som donem resposta als centres que ens en sol·liciten.

Aquest principi de curs hem treballat en un lloc habitual del camp d’aprenentatge del Ripollès, però amb un altre enfocament.  Ha estat així perquè un centre ens ha demanat de motivar els alumnes de cicle inicial de primària per engegar un nou projecte referent a les màquines.  Així doncs, vam estar pensant una activitat de dia, pròxima al centre, en que els i les alumnes pugessin veure i tocar diferents tipus de màquines.  A partir d’aquí vam proposar al centre en qüestió que una molt bona activitat seria anar a Vall de Núria, ja que en un sol lloc podrien viure tota mena de màquines des de ben a prop.  Mestres i mainada van visitar l’exposició del cremallera a Ribes de Freser pujant en diferents màquines locomotores i vagons de diferents èpoques, veure i entendre com funcionen els canvis de vies o el sistema de vies per guardar els trens al garatge.  Després vam viatjar amb el cremallera fins a Núria on van poder pujar en una màquina retrac per treballar la neu a l’hivern.  També van veure com funciona el telecabina i vam viatjar fins a l’alberg.  Al final de tot però, abans de tornar cap a Ribes, no podíem marxar de la vall sense visitar la mare de Déu de Núria i posar el cap a l’olla tot fent sonar la campana per allunyar tempestes o guarir el mal de cap.

Esperem que aquest grup d’alumnes i mestres puguin dur a terme un bon projecte a partir d’aquesta sortida.

Bon inici de curs!

admin06/09/23  

Avui que les escoles i instituts tornen a omplir-se d’alumnes, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, volem desitjar un molt bon curs a tothom!  Esperem que aquest que encetem el puguem gaudir, sigui de profit, prou competencial i significatiu perquè tots aquells aprenentatges i experiències ens ajudin a créixer, ser més responsables, autònoms, crítics i conseqüentment més lliures.  D’aquí pocs dies, aquesta plaça del monestir de Ripoll tornarà a omplir-se d’estudiants que deixaran les seves aules per venir a viure en directe el seu objecte d’aprenentatge.

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

admin08/03/23  

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

Aprenentatges i emocions

admin03/03/23  

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Rastres i petjades

admin22/02/23  

Pensant amb els animals i natura som més o menys conscients que passen un munt de coses al nostre voltant, però a vegades no ho som tant si pensem que just al costat de casa nostra hi viuen un munt d’animals, i que aquests segueixen els seus cicles vitals.  I quan diem al costat de casa ens referim al conjunt del territori, però especialment just al costat de casa.  En el cas dels pobles del Ripollès, que és on ens movem nosaltres habitualment amb els nostres alumnes, potser que només sigui travessar un carrer i trobar-te dins del bosc.  És fàcil pensar que aquests animals que veiem en fotografies, en reportatges o per les xarxes viuen lluny de nosaltres o que és molt difícil que ens en trobem algun quan hi transitem.  És probable que depenent de quin animal ens costi molt de veure ja que la manera que acostumem a anar pel bosc pot ser que no sigui la més adequada.  Solem anar xerrant, cridant o cantant, en bicicleta, corrent o caminant, però no amb una actitud de respecte i alerta.  Això fa que molts animals sensibles o amb por a les persones s’amaguin o fugin.

Des del nostre camp d’aprenentatge fem adonar a tots els alumnes que només cal anar amb l’actitud adequada, estar atent al que hi ha i passa al nostre voltant.  Tot i així és molt probable que no veiem directament gaires animals en llibertat, però si que podem comprovar que hi viuen i actuen pels llocs on passem.  Aquest fet el comprovem, escoltant els sons que puguin emetre, observant els caus o nius on habiten, o fins i tot trobant rastres i petjades d’alguns d’aquests animals.  Quan tenim la sort de trobar algunes d’aquestes evidències que mostren la seva activitat en el nostre entorn immediat, fem deduir als alumnes de quin animal es tracta a partir de diferents materials.  Des del CdA creiem que coneixent i trepitjant el territori farem que els nostres alumnes valorin i respectin més, si cal, la natura i animals que viuen al costat de casa i tot el que se’n deriva.

Aquestes pràctiques les incloem en les activitats de natura que podeu trobar en el següent enllaç.

En les següents imatges mostrem alguns dels rastres que hem trobat darrerament. (petjades de teixó, cabirol, guineu i conill. Excrements de guineu. Processionària en 5è estat larvari.)

Museu del Pastor

admin20/01/23  

Aprofitant aquests primers dies de gener que encara no hi ha activitat amb alumnes al CdA, vam aprofitar per visitar el Museu del Pastor situat a Fornells de la muntanya, nucli agregat al poble de Toses.  La intenció de la nostra visita és ampliar encara més la visió i el coneixement que podem fer viure als nostres alumnes referent a les especificitats de la vida de muntanya al Ripollès.  Creiem que desenvolupar una activitat a aquest nucli, i més concretament al seu museu, pot ajudar a complementar altres activitats i visites, com la de Dòrria, que ja duem a terme des de fa anys.

Les primeres paraules que vam pronunciar al sortir del Museu del Pastor van ser – Que petit, però quina quantitat d’història més gran que hi ha!  –  Mentre s’espera la seva re-ubicació a un edifici modern construït darrerament, dins de la única sala que disposa, podem veure més de 200 peces de tota mena referents a la vida dels pastors dedicats a la transhumància, com ara: eines, remeis relacionats amb aquesta forma de vida, esquelles, indumentària típica, un llit, estris de fustejar i les marques de ferros amb què cada casa identificava les seves ovelles, entre altres.

Ens va acompanyar i explicar tota mena de detalls referents a les peces, la vida de pastor o experiències i curiositats vàries, Ramon Gasó, fill de Joaquim Gasó, pastor transhuman que originà una col·lecció personal ara convertida en museu.  Molt probablement, sense les fantàstiques explicacions d’en Ramon, plenes d’il·lusió, ganes de donar a conèixer i en determinats moments melancolia d’èpoques passades, la visita no hagués tingut el mateix efecte sobre nosaltres.  Es ben bé, que encara que una primera impressió pugui semblar una cosa, després de visitar aquest museu marxem molt més rics en cultura i història del que vam arribar.  Totalment recomanable.  Quin gran museu!