Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí és una celebració estesa en alguns països anglosaxons i exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos expressen el seu amor o afecte mútuament.  En molts països és considerat el Dia dels Enamorats.  Però rascant una mica més a fons, i deixant de banda la llegenda que ajuda a explicar perquè alguns països celebren avui el dia dels enamorats, hem trobat un orígen i un camí fins els nostres dies que té certa coherència.

Antigament, hi havia una festa anomenada les Lupercals (en llatí: Lupercalia, derivat de Lupus «llop»), probablement anterior a la fundació de Roma, de fet alguns autors l’atribueixen a Grècia anomenant-la Lykaia, ja que els habitants de l’Arcàdia celebraven a la falda del mont Liqueos (en grec Λύκαιον, Likaion«la muntanya del llop), on es duia a terme una cerimònia per demostrar el pas dels nois a homes; a més hi havia la creença que, cada nou anys, si algú menjava carn humana durant aquells dies es convertiria en llop i tindria alguns poders.

Més tard, la festa romana estava relacionada segons alguns amb els pastors que invocaven a Faunus per la protecció dels seus ramats dels llops.  Altres, però, relacionaven aquesta festa amb un homenatge a Luperca, la lloba que va cuidar de Ròmul i Rem, que segons la mitologia romana són els fundadors de la cuitat de Roma, quan de nens van ser abandonats per la seva mare.  però la que lliga més amb el nostre discurs pot ser la descripció de Plutarc durant les festes Lupercals de Roma, on joves, fills de famílies patrícies, corrien nus pels carrers de la ciutat demostrant tot passant tota mena d’adversitats el pas de nois a homes.  Aquestes festes eren talment com una reminiscència de la Lykaia grega.  Després d’anys d’estar prohibit celebrar aquestes festes, Juli César les va recuperar donant l’opció que nois d’altres famílies, no únicament patricis hi participessin.

Al segle V, quan ja totes les festes paganes havien sigut prohibides, el papa Gelasi I (494–96) es queixava que els joves, no només de famílies patrícies sinó els de classe baixa, demanaven encara la diversió de les Lupercals.  Després de llargues disputes amb els senadors de l’imperi Romà va aconseguir abolir la festa.  Així doncs, la festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I.  De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l’edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí, metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II.

Paral·lelament, moltes de les llegendes que envolten avui el sant van ser probablement inventades durant l’edat mitjana quan el dia festiu de 14 de febrer va començar a ser associat amb l’amor, arran de la llegenda de Sant Valentí, que seria executat un 14 febrer; o potser perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què molts animals comencen a aparellar-se amb la proximitat de la primavera.

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, buscar quins és el dia dels enamorats a diferents països, de quines maneres diferents se celebren, o fins i tot intentant anar més enllà del que sabem gràcies al boca orella referent als sants i santes pròxims a la nostre entorn.

Per altra banda, aquest tipus d’informacions ens poden ajudar a mostrar que tot allò que en un moment o altre em après, sigui el que sigui, de la matèria que sigui, potser val la pena investigar en altres sentits o a partir d’altres fonts.  Transmetent aquesta metodologia estem transmetent un valor cada vegada més preuat.  Aquest és el fet que la informació ens fa lliures, però no qualsevol informació a qualsevol preu, sinó la informació que aconseguim creant per nosaltres mateixos/es.