Relíquies del territori. La relíquia de Sant Valentí de Ribes de Freser

La població ripollesa de Ribes de Freser celebra la festa petita o d’hivern el 14 de febrer. Aquesta solemnitat es deu a l’arribada d’unes relíquies atribuïdes a un sant Valentí, l’any 1666.  A finals de l’any 1665, el jesuïta Jacint Piquer, fill de la població, es va traslladar a Roma. Li calia tractar temes del seu orde religiós amb el pare general Giovanni Paolo Oliva. D’aquella reunió, Piquer en va obtenir les relíquies d’un cos sant. Com solia ser habitual a l’època, molts prohoms eclesiàstics, amb els adequats contactes a Roma, proveïen les seves parròquies de les restes sacres que,
ràpidament, passaven a ser centre de veneració.  Així, el pare Piquer no va perdre l’oportunitat i va instar la inspiració divina.  Aquesta il·luminació li va indicar que sant Valentí era el més adequat per ser dut a Ribes de Freser.  El 12 d’agost de 1666, Jacint Piquer i un grup de religiosos acompanyants, van abandonar Barcelona, amb la caixa de relíquies que havien arribat per mar.  Es dirigien al seu poble natal tot passant per Vic i Ripoll, on els va rebre l’abat Gaspar de Casamitjana.  El 16 d’agost van arribar a Ribes de Freser on els esperaven en processó formada per indicació de Mons. Melcior de Palau, bisbe d’Urgell, per conduir-los fins a l’església parroquial.  Dins del temple, tot ornamentat, ja s’havia habilitat l’altar de sant Joan per acollir les restes sagrades de sant Valentí.  Aquest trasllat i rebuda va quedar escrit i detallat a l’arxiu parroquial i, posteriorment, recollit per la publicació Vall Fosca per diferents autors, com Miquel Sitjar, en monografies i estudis locals. En aquella època barroca d’efervescència pietosa, com solia passar en moltes parròquies catalanes, la rebuda de relíquies d’origen romà a Ribes suposava una catarsi comunitària i un gran impuls devot. Molt possiblement, el 14 de febrer de 1667 –fa poc més de 350 anys, Ribes de Freser ja devia celebrar la primera festa dedicada a sant Valentí. L’any 1695 es van imprimir uns fulls de goigs a Barcelona (reeditats a Vic el 1859) i a mitjan segle XVIII funcionava una confraria dedicada a sant Valentí. Aquesta organització hauria encarregat fabricar, el 1789, la imatge reliquiari que, salvada de la destrucció de la Guerra Civil, encara és venerada per la festivitat del sant.

(text extret de Reliquiae Sanctorum in Catalonia. nº6 maig juny 2021)

(imatge de sant Valentí a l’església parroquial de Ribes de Freser. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d’una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins d’una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.)

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, fer un treball referent a les relíquies del nostre entorn proper, o per altra banda, coincidint amb la festivitat del Sant en qüestió, buscar quin és el dia dels enamorats a diferents països, si coincideix o no amb els nostres i perquè, de quines maneres diferents se celebren, etc.

Dels últims dies de la guerra civil espanyola. 4t Bombardeig a Ripoll

Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.  José Saramago.”

Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada.  Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.

Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.

Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.

Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.