Ja estem a tota marxa de nou!

admin17/10/22  

Igual com tots els centres de Catalunya, aquest inici de curs està sent un corre, corre que no atrapo.  Les primeres setmanes de setembre al camp d’aprenentatge no hem tenim alumnes, és per això que hem aprofitat, entre moooltes altres coses, per a fer formacions de tot tipus.  Una de les que ens fa més il·lusió anunciar és que el grup de treball anomenat “Clàssics del Mediterrani”, format pels camps d’aprenentatge d’Empúries, Tarragona, Barcelona i el Ripollès, anem perfilant el que ha de ser un projecte comú per entendre qui som com a país i com ha arribat fins a nosaltres la cultura grega i romana que va entrar per Empúries, desenvolupant-se fins l’època de màxima esplendor a Tarragona i Barcelona, i arribant als nostres dies tot passant per la l’època medieval del naixement de la nació catalana a Ripoll.  L’altra línia de treball que hem iniciat conjuntament amb els camps de la Noguera, Flix, Barcelona i els entorns de Pujalt i el Canigó, és el grup de treball referent a la guerra civil i exili.  D’aquest grup també n’ha de sorgir un seguit d’activitats conjuntes amb finalitats semblants.  Quan tinguem més novetats de tot plegat ja us anirem informant, però de totes maneres si algun centre li interessa, sempre es pot posar en contacte amb nosaltres per informar-se’n.

Sant Valentí

admin13/02/22  

Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí és una celebració estesa en alguns països anglosaxons i exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos expressen el seu amor o afecte mútuament.  En molts països és considerat el Dia dels Enamorats.  Però rascant una mica més a fons, i deixant de banda la llegenda que ajuda a explicar perquè alguns països celebren avui el dia dels enamorats, hem trobat un orígen i un camí fins els nostres dies que té certa coherència.

Antigament, hi havia una festa anomenada les Lupercals (en llatí: Lupercalia, derivat de Lupus «llop»), probablement anterior a la fundació de Roma, de fet alguns autors l’atribueixen a Grècia anomenant-la Lykaia, ja que els habitants de l’Arcàdia celebraven a la falda del mont Liqueos (en grec Λύκαιον, Likaion«la muntanya del llop), on es duia a terme una cerimònia per demostrar el pas dels nois a homes; a més hi havia la creença que, cada nou anys, si algú menjava carn humana durant aquells dies es convertiria en llop i tindria alguns poders.

Més tard, la festa romana estava relacionada segons alguns amb els pastors que invocaven a Faunus per la protecció dels seus ramats dels llops.  Altres, però, relacionaven aquesta festa amb un homenatge a Luperca, la lloba que va cuidar de Ròmul i Rem, que segons la mitologia romana són els fundadors de la cuitat de Roma, quan de nens van ser abandonats per la seva mare.  però la que lliga més amb el nostre discurs pot ser la descripció de Plutarc durant les festes Lupercals de Roma, on joves, fills de famílies patrícies, corrien nus pels carrers de la ciutat demostrant tot passant tota mena d’adversitats el pas de nois a homes.  Aquestes festes eren talment com una reminiscència de la Lykaia grega.  Després d’anys d’estar prohibit celebrar aquestes festes, Juli César les va recuperar donant l’opció que nois d’altres famílies, no únicament patricis hi participessin.

Al segle V, quan ja totes les festes paganes havien sigut prohibides, el papa Gelasi I (494–96) es queixava que els joves, no només de famílies patrícies sinó els de classe baixa, demanaven encara la diversió de les Lupercals.  Després de llargues disputes amb els senadors de l’imperi Romà va aconseguir abolir la festa.  Així doncs, la festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I.  De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l’edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí, metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II.

Paral·lelament, moltes de les llegendes que envolten avui el sant van ser probablement inventades durant l’edat mitjana quan el dia festiu de 14 de febrer va començar a ser associat amb l’amor, arran de la llegenda de Sant Valentí, que seria executat un 14 febrer; o potser perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què molts animals comencen a aparellar-se amb la proximitat de la primavera.

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, buscar quins és el dia dels enamorats a diferents països, de quines maneres diferents se celebren, o fins i tot intentant anar més enllà del que sabem gràcies al boca orella referent als sants i santes pròxims a la nostre entorn.

Per altra banda, aquest tipus d’informacions ens poden ajudar a mostrar que tot allò que en un moment o altre em après, sigui el que sigui, de la matèria que sigui, potser val la pena investigar en altres sentits o a partir d’altres fonts.  Transmetent aquesta metodologia estem transmetent un valor cada vegada més preuat.  Aquest és el fet que la informació ens fa lliures, però no qualsevol informació a qualsevol preu, sinó la informació que aconseguim creant per nosaltres mateixos/es.

Bones festes i Feliç any 2022!

admin21/12/21  

La Santíssima Trinitat és un misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.  Les possibles arrels mitològiques d’aquest concepte ens explica que molts déus politeistes s’organitzaven en grups de tres, que si bé no eren equivalents a la complexa relació cristiana, podrien haver inspirat els primers pensadors sobre el concepte. poden ser de diferents tipus:

  • tríades: 3 déus que apareixen junts a les històries i representen conceptes relacionats, com la vida, la mort, i la reencarnació o els membres bàsics d’una família celestial.
  • triuns: 3 aspectes del mateix déu (la Trinitat n’és l’exemple més reeixit).
  • tripartits: un déu amb tres parts que es poden manifestar separadament, per exemple monstres amb tres caps cadascú amb la seva personalitat.
  • triassociats: un déu envia els seus atributs de tres en tres, com per exemple tres senyals o tres ocells.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, hem volgut fer aquesta paròdia, sense cap mala intenció, per felicitar el Nadal a tothom tot representant la bona entesa de l’equip de docents, així com alguns dels valors que pretenem transmetre respectant la filosofia dels camps i entorns d’aprenentatge: El poder col·lectiu de l’equip pot més que l’habilitat individual, Propòsit comú il·lusionant amb valors compartits, Responsabilitat i Delegació, Relacions personals i comunicació, Flexibilitat, Reconeixement i apreci, Interdependència, etc.

Per altra banda, els tres docents que formem els CdA som provinents de les també tres valls que conformen la comarca del Ripollès, d’aquesta manera tant el camp com la mateixa comarca on estem situats podria representar la unitat en la trinitat, la imatge de la divinitat a la Terra.  Tot plegat diví, jejej…

Així doncs, In nomine Patris (Michael), Filii (Regismundus) et Spiritus Sancti (Margarita), docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès.

Bones Festes i Feliç 2022!

Ideant noves rutes: el Catllar de Ripoll

admin03/12/20  

Aquests dies l’equip del CdA (Núria, Miquel i Raimon) hem fet una ruta per la serra del Catllar, a tocar de Ripoll, per explorar nous itineraris i idear noves activitats de natura, orientació i història per oferir als centres. Hem fet un passeig per la història des del segle XI (monestir de la mare de Déu del Catllar) fins a les modernes antenes de telecomunicacions del segle XXI, passant per torres defensives i masies del 1714. També hem gaudit de diferents tipologies de boscos: pineda, roureda i fageda, i hem gaudit d’unes vistes esplèndides del Pirineu, amb el Puigmal i el Puig de Dòrria nevats.
Ha estat una matinal de fred on la natura ens ha resguardat i ofert els seus tresors.

Article a la revista Auriga

admin03/11/20  

Aquesta setmana ha sortit publicat un article del CdA, escrit per en Raimon Amaro i corregit per en Miquel Sitjar, a la revista Auriga.  Aquesta revista és l’única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic i del llegat grecoromà a Catalunya. Va publicar el primer número l’any 1991.  A més de la publicació s’encarrega de tasques com catalogar documents o la realització periòdica d’un fòrum per parlar, debatre i reivindicar diferents aspectes relacionats amb el món clàssic a Catalunya.

El nostre article titulat “Llatí amb alumnes de primària per conèixer l’entorn, la llengua i els orígens” comença explicant què és i com treballem en un camp d’aprenentatge.  Continua defensant la idea de la importància de conèixer i entendre el passat per poder interpretar el present i preveure el futur.  I acaba explicant l’experiència d’una nova activitat duta a terme amb els alumnes de primària de l’escola Joan Maragall de Ripoll.  Aquesta activitat se centra en realitzar un joc de pistes repartides per Ripoll per poder pronunciar l’encanteri correcte en llatí.  Aquest encanteri servirà per alliberar un monjo del Monestir de Ripoll d’un tracte que havia fet amb el diable.

L’equip de mestres i professors/es del CdA del Ripollès ens complementem a la perfecció, tant per la diversitat d’especialitats i interessos personals i professionals, com per l’actitud i manera de fer les coses, això fa que ens connectem i creem xarxa amb les diferents disciplines relacionades amb els centres d’interès que treballem des del camp per tal d’optimitzar i fer més eficient la nostra tasca.