Futbol a la portalada del Monestir!

admin18/04/24  

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

Relíquies del territori. La relíquia de Sant Valentí de Ribes de Freser

admin13/02/24  

La població ripollesa de Ribes de Freser celebra la festa petita o d’hivern el 14 de febrer. Aquesta solemnitat es deu a l’arribada d’unes relíquies atribuïdes a un sant Valentí, l’any 1666.  A finals de l’any 1665, el jesuïta Jacint Piquer, fill de la població, es va traslladar a Roma. Li calia tractar temes del seu orde religiós amb el pare general Giovanni Paolo Oliva. D’aquella reunió, Piquer en va obtenir les relíquies d’un cos sant. Com solia ser habitual a l’època, molts prohoms eclesiàstics, amb els adequats contactes a Roma, proveïen les seves parròquies de les restes sacres que,
ràpidament, passaven a ser centre de veneració.  Així, el pare Piquer no va perdre l’oportunitat i va instar la inspiració divina.  Aquesta il·luminació li va indicar que sant Valentí era el més adequat per ser dut a Ribes de Freser.  El 12 d’agost de 1666, Jacint Piquer i un grup de religiosos acompanyants, van abandonar Barcelona, amb la caixa de relíquies que havien arribat per mar.  Es dirigien al seu poble natal tot passant per Vic i Ripoll, on els va rebre l’abat Gaspar de Casamitjana.  El 16 d’agost van arribar a Ribes de Freser on els esperaven en processó formada per indicació de Mons. Melcior de Palau, bisbe d’Urgell, per conduir-los fins a l’església parroquial.  Dins del temple, tot ornamentat, ja s’havia habilitat l’altar de sant Joan per acollir les restes sagrades de sant Valentí.  Aquest trasllat i rebuda va quedar escrit i detallat a l’arxiu parroquial i, posteriorment, recollit per la publicació Vall Fosca per diferents autors, com Miquel Sitjar, en monografies i estudis locals. En aquella època barroca d’efervescència pietosa, com solia passar en moltes parròquies catalanes, la rebuda de relíquies d’origen romà a Ribes suposava una catarsi comunitària i un gran impuls devot. Molt possiblement, el 14 de febrer de 1667 –fa poc més de 350 anys, Ribes de Freser ja devia celebrar la primera festa dedicada a sant Valentí. L’any 1695 es van imprimir uns fulls de goigs a Barcelona (reeditats a Vic el 1859) i a mitjan segle XVIII funcionava una confraria dedicada a sant Valentí. Aquesta organització hauria encarregat fabricar, el 1789, la imatge reliquiari que, salvada de la destrucció de la Guerra Civil, encara és venerada per la festivitat del sant.

(text extret de Reliquiae Sanctorum in Catalonia. nº6 maig juny 2021)

(imatge de sant Valentí a l’església parroquial de Ribes de Freser. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d’una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins d’una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.)

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, fer un treball referent a les relíquies del nostre entorn proper, o per altra banda, coincidint amb la festivitat del Sant en qüestió, buscar quin és el dia dels enamorats a diferents països, si coincideix o no amb els nostres i perquè, de quines maneres diferents se celebren, etc.

EL calendari d’advent

admin01/12/23  

Podríem parlar o escriure llibres sencers parlant de la importància d’aprendre història, però només citarem alguna reflexió i un exemple.  Des de Ciceró (106aC – 46aC) que diu “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”, fins el que redacta el Departament en les competències bàsiques de l’àmbit social, “Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals”, podem trobar moltes motivacions  per estudiar i saber d’història, com ara que desperta la curiositat, per ampliar el nostre bagatge cultural, per aprendre a pensar, per augmentar la passió pel coneixement, però sobretot perquè ens ajuda a trobar sentit a la nostra identitat.

Des de ja fa anys vivim en una societat cada vegada més activa i potser més estressada, viatgem més, practiquem més esports, ens relacionem amb molta més gent i de moltes maneres diferents, etc.  Podem dir que tenim un millor sistema educatiu, molt millor accés a la informació i alhora rebem multituds d’estímuls més que en època medieval per exemple, però alhora duem a terme moltes dinàmiques en el nostre dia a dia que no sabem perquè ho fem, senzillament estan establertes d’alguna manera a la societat i nosaltres, com a persones individuals o les nostres famílies, ho seguim fent.  En resum, moltes d’aquestes pràctiques, quan més temps passa, més buides de significat són.

Ara que comencem el mes de desembre, un exemple clar d’aquest fet és el calendari d’advent que moltes llars estrenaran.  Sobretot els més petits obriran cada dia una casella d’aquest famós calendari per menjar-se la xocolatina que hi ha a l’interior, però a banda d’aquest tipus de calendari més estès i conegut n’hi ha d’altres, com ara un en que cada dia hi ha un article de perfumeria o maquillatge diferent.  Però sabem perquè seguim aquesta tradició del calendari d’advent? Sabem d’on sorgeix i quan comença veritablement aquesta tradició?  Doncs bé, segur que molts dels que esteu llegint aquest post ja ho sabeu, però si no és el cas, des d’aquí només volem fer aparèixer una evidència clara.  El nostre país, la nostra societat, la nostra cultura, i podem dir que els nostre calendari i els nostres costums es fonamenten en un moment en que la religió cristiana era la base de tot plegat.  I com hem començat aquest article podem dir que només conèixer d’història ens farà conèixer veritablement la nostra identitat.

Refugi antiaeri de Ripoll

admin22/03/23  

Pocs noms propis, poques xifres, però un gran discurs i moltes emocions.  Aquest seria un breu resum de la visita que aquesta setmana hem fet al refugi antiaeri de Ripoll construït durant la guerra civil espanyola i recentment obert al públic.  De fet, a vegades no cal veure grans construccions, escultures, monuments o edificis per traslladar-te en diferents moments de la història.  L’Adrià Brull, historiador i especialista en la guerra civil, és capaç de fer-te sentir gairebé en el moment d’aquells temps de guerra amb les seves explicacions.  I és que ell com nosaltres, docents del camp d’aprenentatge, entén perfectament que això no és un parc d’aventura ni de fer memoritzar als nostres alumnes un seguit de números, noms i dades vàries, si no d’entendre que la guerra va més enllà de vencedors i vençuts.  Va de que la gran victòria hagués estat no haver de passar per una guerra, i va de que ara per desgràcia està imprès en el nostre entorn immediat, o fins i tot en nosaltres mateixos.  Per això i perquè del passat n’hem d’aprendre molt més del que ens pensem, val la pena visitar aquest vestigi i altres del nostre entorn.

Des del camp d’aprenentatge i des de ja fa setmanes, estem obrint una nova via d’activitats al Ripollès relacionades amb la guerra civil i exili.  Com que els camps i entorns ens basem i destaquem allò que ens fa singulars en el territori, no podem obviar aquesta temàtica com el lloc fronterer que estem situats.  A més, aquestes activitats i visites quedaran lligades amb les que també duen a terme des de altres camps i entorns de Catalunya que també ho treballen. Creiem que és una gran oportunitat per fer més significatiu i competencial per als alumnes i centres que vulguin treballar aquest tipus de temàtiques.

La 3a desaparició de la mare de Déu de Núria

admin14/03/23  

El 26 de gener, dia internacional de l’Educació Ambiental vàrem estrenar una activitat interdisciplinar connectant la història d’Espanya amb l’evolució de Núria. Totes dues lligades per les desaparicions de la imatge de la Mare de Déu de Núria del segle XX.  Aquestes fets servien de partida als i les alumnes per posar en context una darrera desaparició fictícia que es reclamava des d’un grup ecoterrorista per reivindicar accions per mitigar el canvi climàtic.  Els participants van fer molt bé la feina, van desbloquejat els misteris de les 3 desaparicions i van trobar la talla de la Verge de Núria als peus del Monument de l’Encíclica ecologista del papa Francesc “Laudato Si'”.  A banda dels coneixements adquirits i l’experiència de joc/aprenentatge a la Vall de Núria, el que segur recordaran per sempre és com de bé s’ho van passar jugant amb la neu!  Els i les alumnes que van participar són de Palma de Mallorca i la setmana que van estat al Ripollès, la meteorologia els va obsequiar amb fred i neu. Esperem que aquests bons records a la natura els facin ser sensibles, cuidadors i defensors de la terra. Ja que calen canvis dràstics de tota la societat, a escala individual, col·lectiva, empresarial i governamental. També esperem que l’educació ambiental s’infiltri per tot arreu i sigui transversal.

   

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

admin08/03/23  

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

Aprenentatges i emocions

admin03/03/23  

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Museu del Pastor

admin20/01/23  

Aprofitant aquests primers dies de gener que encara no hi ha activitat amb alumnes al CdA, vam aprofitar per visitar el Museu del Pastor situat a Fornells de la muntanya, nucli agregat al poble de Toses.  La intenció de la nostra visita és ampliar encara més la visió i el coneixement que podem fer viure als nostres alumnes referent a les especificitats de la vida de muntanya al Ripollès.  Creiem que desenvolupar una activitat a aquest nucli, i més concretament al seu museu, pot ajudar a complementar altres activitats i visites, com la de Dòrria, que ja duem a terme des de fa anys.

Les primeres paraules que vam pronunciar al sortir del Museu del Pastor van ser – Que petit, però quina quantitat d’història més gran que hi ha!  –  Mentre s’espera la seva re-ubicació a un edifici modern construït darrerament, dins de la única sala que disposa, podem veure més de 200 peces de tota mena referents a la vida dels pastors dedicats a la transhumància, com ara: eines, remeis relacionats amb aquesta forma de vida, esquelles, indumentària típica, un llit, estris de fustejar i les marques de ferros amb què cada casa identificava les seves ovelles, entre altres.

Ens va acompanyar i explicar tota mena de detalls referents a les peces, la vida de pastor o experiències i curiositats vàries, Ramon Gasó, fill de Joaquim Gasó, pastor transhuman que originà una col·lecció personal ara convertida en museu.  Molt probablement, sense les fantàstiques explicacions d’en Ramon, plenes d’il·lusió, ganes de donar a conèixer i en determinats moments melancolia d’èpoques passades, la visita no hagués tingut el mateix efecte sobre nosaltres.  Es ben bé, que encara que una primera impressió pugui semblar una cosa, després de visitar aquest museu marxem molt més rics en cultura i història del que vam arribar.  Totalment recomanable.  Quin gran museu!

Formació entre camps d’aprenentatge

admin18/11/22  

Com a servei educatiu especialitzat en la singularitat del territori que som al Camp d’aprenentatge del Ripollès ens centrem sobretot en la natura del Prepirineu i Pirineu, i història a partir de l’època medieval fins l’actualitat.  Això fa que ens recorreguem la comarca de dalt a baix i d’esquerra a dreta, auto formant-nos i treballant conjuntament amb altres organitzacions, per tal de ser uns bons coneixedors d’allò que pretenem que els nostres alumnes treballin vivencialment i significativament.  Però fa temps que ens vam adonar que el nostre territori té relació directe amb molts d’altres.  Que hi ha aspectes de la nostra natura i història que per tal d’entendre-la més bé no podem obviar altres zones més o menys veïnes.  Amb la voluntat de formar-nos més globalment per tal de millorar el nostre servei amb els centres, i amb la voluntat de donar-nos suport entre camps en moments de necessitat.  Vam decidir programar una sèrie de visites/formació amb camps d’aprenentatge veïns al del Ripollès.  Aquesta setmana hem començat amb la visita a St. Pere de Rodes que du a terme el camp d’aprenentatge d’Empúries.  Aquesta ens ha servit per veure com s’expliquen temes semblants als del camp del Ripollès o comparar punts de vista i coneixements entre aquests dos territoris en època medieval, entre altres coses.  Des d’aquí donem les gràcies a la rebuda que ens han ofert els companys i companyes d’Empúries, i esperem que puguin participar d’alguna de les activitats que oferim des de casa nostra.  Creiem que aquest tipus de trobades/formació son enriquidores pels camps participants i que en puguem dur a terme d’altres en altres localitzacions o a casa nostra.  Més avall teniu una mostra d’imatges de la jornada.

 

Una mica de tot

admin07/11/22  

Segon de Batxillerat, primer de primària, tercer d’ESO, cicle mitjà de primària, escola rural, estudi d’impacte ambiental, els ocells del nostre entorn, descobrim el riu, un poble típic del Pirineu, pintures i arquitectura medieval, el naixement de la nació catalana, rastres i petjades, pau i treva, scriptorium, vida monàstica… En definitiva, ensenyament aprenentatge significatiu i competencial en totes les etapes directament amb l’objecte d’aprenentatge.  Aquestes i altres poden ser algunes paraules clau per explicar el nostre octubre al Camp d’aprenentatge del Ripollès.