Futbol a la portalada del Monestir!

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

El monestir de Ripoll és de les dones

No! No ens hem equivocat!  Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval.  En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit.  Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina.  I on trobem les dones al monestir de Ripoll?  Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir.  Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar.  Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.

La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen.  Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins.   Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.

Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants.  Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya.  Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan.  La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on.  De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.

A la portalada també hi trobem dones.  Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any.  Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses.  Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.

Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat.  Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat.  Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.

En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits.  La dona hi és representada des de tots els àmbits.  Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.

La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!

A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?

Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada.  Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.

Dia de la Pau i la NO-violència

Avui, com cada 30 de gener des de 1964, se celebra el dia escolar de la No-violència i la PAU. Els docents del camp d’aprenentatge també ens volem sumar als valors que es volen recordar i promoure avui a partir de la interacció amb el nostre medi immediat i posant el nostre granet de sorra.

Avui també, es commemoren els 76 anys de la mort de Mahatma Gandhi, icona mundial de la Pau i la no-violència.  Però no va ser l’únic que actuava en funció de la PAU, si no que podem anar un pèl més enllà.  De fet, al nostre camp, treballem la figura de l’Abat Oliba promotor del concepte de Pau i Treva.  Aquest fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l’església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Per altra banda, les assemblees de Pau i Treva es poden considerar l’origen de les Corts Catalanes.

Avui, tenint present els temps que corren al nostre país, però també arreu del món, de les guerres que en tenim coneixement pels mitjans d’informació, però també per les que hi ha i no ens arriben, cal sensibilitzar els nostres alumnes per resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, així com que la pau és més que l’absència de guerres i baralles.  Per tant, des del nostre camp d’aprenentatge, reivindicant els nostres orígens i la nostra manera de fer, des de diferents situacions d’aprenentatge, continuarem treballant la Pau i la No-violència.

Us deixem amb uns enllaços que creiem interessants:

https://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2024/dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Abat_Oliba

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u

 

La 3a desaparició de la mare de Déu de Núria

El 26 de gener, dia internacional de l’Educació Ambiental vàrem estrenar una activitat interdisciplinar connectant la història d’Espanya amb l’evolució de Núria. Totes dues lligades per les desaparicions de la imatge de la Mare de Déu de Núria del segle XX.  Aquestes fets servien de partida als i les alumnes per posar en context una darrera desaparició fictícia que es reclamava des d’un grup ecoterrorista per reivindicar accions per mitigar el canvi climàtic.  Els participants van fer molt bé la feina, van desbloquejat els misteris de les 3 desaparicions i van trobar la talla de la Verge de Núria als peus del Monument de l’Encíclica ecologista del papa Francesc “Laudato Si'”.  A banda dels coneixements adquirits i l’experiència de joc/aprenentatge a la Vall de Núria, el que segur recordaran per sempre és com de bé s’ho van passar jugant amb la neu!  Els i les alumnes que van participar són de Palma de Mallorca i la setmana que van estat al Ripollès, la meteorologia els va obsequiar amb fred i neu. Esperem que aquests bons records a la natura els facin ser sensibles, cuidadors i defensors de la terra. Ja que calen canvis dràstics de tota la societat, a escala individual, col·lectiva, empresarial i governamental. També esperem que l’educació ambiental s’infiltri per tot arreu i sigui transversal.

   

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

El dia de la Terra

El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d’abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l’any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l’Earth Day Network.  També se celebra el naixement del moviment ambientalista modernEl Dia de la Terra s’ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient. És un dia per prendre consciència de les problemàtiques ambientals, com ara la contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d’extinció i l’esgotament dels recursos no renovables.

Però perquè hem posat la fotografia d’un dels liquen que acostumem a veure en una de les nostres activitats al bosc?  Els líquens són éssers vius formats per l’associació d’un fong amb una alga, que per subsistir han de viure en simbiosi, és a dir que mantenen una relació de coexistència necessària amb benefici recíproc per tal de poder viure.  Són excel·lents bioindicadors i els científics els han utilitzat durant dècades per conèixer el grau de contaminació atmosfèrica a ciutats de tot el món, de fet s’aprofiten els colors dels diferents tipus de líquens per posar graus de contaminació de l’aire.  Des de verd fosc que és la màxima qualitat, fins a vermell o la no existència que seria la qualitat més baixa de l’aire.

Seguint el fil dels líquens, actualment la relació de la Terra amb els humans no és precisament de simbiosi com la resta d’animals, si no que més aviat les persones ens comportem com una mena d’espècie invasora.  Si continuem comportant-nos com fins ara, aquesta relació entre Terra i humans acabarà, i molt probablement la Terra o nosaltres acabarem desapareixent com els líquens en les zones més contaminades o altres éssers vius en altres zones.

I si fem alguna cosa?

Què podem fer de forma individual, grup, centre, família, etc, per posar fre a aquesta situació?  A vegades tot es començar!

Aprofitant la celebració del Dia de la Terra, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès conjuntament amb l’escola de Planoles, n’hem volgut fer ressò duent a terme un Plogging. (activitat esportiva a l’exterior on s’aprofita per recollir totes les deixalles que anem trobant al nostre pas.)

La mare de la nació Catalana

Si tots els fills i filles han nascut gràcies a un pare i a una mare, perquè quan parlem del naixement de la nació Catalana acostumem a citar només el pare?  Perquè no parlem també de la mare?  Doncs bé, Guinidilda de Cerdanya i Empúries, també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guinedella o Gunilda, va ser la mare de la nació Catalana, intervenint en aquest part de la mateixa manera i equitat que el seu espòs Guifré.  De fet Guinedell va aportar a Guifré títols i propietats que servirien per construir i finançar monestirs i repoblacions.

En aquells temps medievals, el poder no s’entenia de la manera com ho entenem en l’actualitat.  Fa mil anys, el concepte d’igualtat de gèneres, era una cosa molt més normalitzada i estesa que no pas avui dia.  Llavors, el poder com totes les decisions importants es compartien.  La parella era una estructura igualitària que exercia el poder col·lectivament, essent el patrimoni una possessió indivisa.  Les dones que estaven al poder juntament amb els seus marits, també posseïen considerables fortunes en forma de terres i rendes associades.  En aquell moment, les dones eren escoltades en tot moment, eren una peça clau per lligar aliances prestigioses i consolidar poder al territori.  Prova d’això és que en tots els documents apareix com a comtessa, mai com a consort del comte, signant tots i cadascun dels documents importants de la història.  Fins i tot apareix en un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià de Còrdova elogiant-la.  Aquests fets mostren que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia mostrat amb prou poder com fins i tot actuar amb independència dels reis francs.

Una altra mostra evident de la igualtat entre sexes, va ser el fet de donar les mateixes oportunitats tant a fills com a filles.  Els Comtes Catalans van van lliurar als seus fills Radulf i Emma els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, on més endavant esdevingueren l’un monjo i bisbe d’Urgell i l’altra abadessa dels monestirs clau per al control del territori.  Aquest fet fa pensar que a tots els fills, indistintament del sexe, els tractaven de la mateixa manera deixant de banda si eren nois o noies.

El Comte Guifré va morir l’any 897 i Guinedell va continuar exercint una gran autoritat i un poder considerable fins la seva mort, uns tres anys més tard.  Llavors, Guifré II, el fill primogènit dels comtes, i la seva muller Gersenda de Tolosa, van ser qui van heretar el que més tard s’anomenarien Comtats Catalans.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès us animem a aprendre sempre amb esperit crític, i més en efemèrides com la que es recorda cada 8 de març, dia en que es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma equitativa i igualitària juntament amb els homes.  Enguany hem volgut destacar Guinedell com la mostra de la igualtat de gènere, i que una altra manera d’entendre les relacions entre homes i dones és possible.

A partir d’aquest punt us animem a continuar cercant informació i duent a terme alguns exemples de projectes com:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com em sentiria si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut
    un tracte més equitatiu? Justifica la teva resposta.
A la imatge Guinedell i Guifré, gegants de Ripoll. Propietat de la imatge Consorci Ripollès Desenvolupament.