El monestir de Ripoll és de les dones

No! No ens hem equivocat!  Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval.  En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit.  Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina.  I on trobem les dones al monestir de Ripoll?  Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir.  Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar.  Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.

La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen.  Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins.   Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.

Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants.  Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya.  Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan.  La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on.  De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.

A la portalada també hi trobem dones.  Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any.  Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses.  Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.

Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat.  Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat.  Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.

En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits.  La dona hi és representada des de tots els àmbits.  Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.

La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!

A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?

Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada.  Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.

Relíquies del territori. La relíquia de Sant Valentí de Ribes de Freser

La població ripollesa de Ribes de Freser celebra la festa petita o d’hivern el 14 de febrer. Aquesta solemnitat es deu a l’arribada d’unes relíquies atribuïdes a un sant Valentí, l’any 1666.  A finals de l’any 1665, el jesuïta Jacint Piquer, fill de la població, es va traslladar a Roma. Li calia tractar temes del seu orde religiós amb el pare general Giovanni Paolo Oliva. D’aquella reunió, Piquer en va obtenir les relíquies d’un cos sant. Com solia ser habitual a l’època, molts prohoms eclesiàstics, amb els adequats contactes a Roma, proveïen les seves parròquies de les restes sacres que,
ràpidament, passaven a ser centre de veneració.  Així, el pare Piquer no va perdre l’oportunitat i va instar la inspiració divina.  Aquesta il·luminació li va indicar que sant Valentí era el més adequat per ser dut a Ribes de Freser.  El 12 d’agost de 1666, Jacint Piquer i un grup de religiosos acompanyants, van abandonar Barcelona, amb la caixa de relíquies que havien arribat per mar.  Es dirigien al seu poble natal tot passant per Vic i Ripoll, on els va rebre l’abat Gaspar de Casamitjana.  El 16 d’agost van arribar a Ribes de Freser on els esperaven en processó formada per indicació de Mons. Melcior de Palau, bisbe d’Urgell, per conduir-los fins a l’església parroquial.  Dins del temple, tot ornamentat, ja s’havia habilitat l’altar de sant Joan per acollir les restes sagrades de sant Valentí.  Aquest trasllat i rebuda va quedar escrit i detallat a l’arxiu parroquial i, posteriorment, recollit per la publicació Vall Fosca per diferents autors, com Miquel Sitjar, en monografies i estudis locals. En aquella època barroca d’efervescència pietosa, com solia passar en moltes parròquies catalanes, la rebuda de relíquies d’origen romà a Ribes suposava una catarsi comunitària i un gran impuls devot. Molt possiblement, el 14 de febrer de 1667 –fa poc més de 350 anys, Ribes de Freser ja devia celebrar la primera festa dedicada a sant Valentí. L’any 1695 es van imprimir uns fulls de goigs a Barcelona (reeditats a Vic el 1859) i a mitjan segle XVIII funcionava una confraria dedicada a sant Valentí. Aquesta organització hauria encarregat fabricar, el 1789, la imatge reliquiari que, salvada de la destrucció de la Guerra Civil, encara és venerada per la festivitat del sant.

(text extret de Reliquiae Sanctorum in Catalonia. nº6 maig juny 2021)

(imatge de sant Valentí a l’església parroquial de Ribes de Freser. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d’una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins d’una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.)

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, fer un treball referent a les relíquies del nostre entorn proper, o per altra banda, coincidint amb la festivitat del Sant en qüestió, buscar quin és el dia dels enamorats a diferents països, si coincideix o no amb els nostres i perquè, de quines maneres diferents se celebren, etc.

Dels últims dies de la guerra civil espanyola. 4t Bombardeig a Ripoll

Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.  José Saramago.”

Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada.  Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.

Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.

Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.

Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.

Dia de la Pau i la NO-violència

Avui, com cada 30 de gener des de 1964, se celebra el dia escolar de la No-violència i la PAU. Els docents del camp d’aprenentatge també ens volem sumar als valors que es volen recordar i promoure avui a partir de la interacció amb el nostre medi immediat i posant el nostre granet de sorra.

Avui també, es commemoren els 76 anys de la mort de Mahatma Gandhi, icona mundial de la Pau i la no-violència.  Però no va ser l’únic que actuava en funció de la PAU, si no que podem anar un pèl més enllà.  De fet, al nostre camp, treballem la figura de l’Abat Oliba promotor del concepte de Pau i Treva.  Aquest fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l’església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Per altra banda, les assemblees de Pau i Treva es poden considerar l’origen de les Corts Catalanes.

Avui, tenint present els temps que corren al nostre país, però també arreu del món, de les guerres que en tenim coneixement pels mitjans d’informació, però també per les que hi ha i no ens arriben, cal sensibilitzar els nostres alumnes per resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, així com que la pau és més que l’absència de guerres i baralles.  Per tant, des del nostre camp d’aprenentatge, reivindicant els nostres orígens i la nostra manera de fer, des de diferents situacions d’aprenentatge, continuarem treballant la Pau i la No-violència.

Us deixem amb uns enllaços que creiem interessants:

https://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2024/dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Abat_Oliba

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u

 

Bones festes de Nadal!

Aquest curs ens hem fet una fotografia amb un toc d’humor en un dels panells de l’exposició de la història de Queralbs, poble del Ripollès on també fem activitats.  En aquesta fotografia s’hi pot veure una família del mateix poble molt probablement en un dia de festa de finals del segle XIX.  Ens ha fet especial il·lusió fer-nos una fotografia aquí i usar-la per desitjar unes bones festes, perquè creiem que s’hi representa part dels valors del nostre camp d’aprenentatge, com ara el món rural al Ripollès o diferents generacions d’homes i dones agafant-se uns als altres mostrant unitat.  També el fet d’anar vestits de festa disposats a celebrar quelcom important com ara nosaltres estem apunt de celebrar el Nadal.

Així doncs, des del CdA del Ripollès volem desitjar a tothom unes bones festes de Nadal i un venturós any nou!

EL calendari d’advent

Podríem parlar o escriure llibres sencers parlant de la importància d’aprendre història, però només citarem alguna reflexió i un exemple.  Des de Ciceró (106aC – 46aC) que diu “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”, fins el que redacta el Departament en les competències bàsiques de l’àmbit social, “Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals”, podem trobar moltes motivacions  per estudiar i saber d’història, com ara que desperta la curiositat, per ampliar el nostre bagatge cultural, per aprendre a pensar, per augmentar la passió pel coneixement, però sobretot perquè ens ajuda a trobar sentit a la nostra identitat.

Des de ja fa anys vivim en una societat cada vegada més activa i potser més estressada, viatgem més, practiquem més esports, ens relacionem amb molta més gent i de moltes maneres diferents, etc.  Podem dir que tenim un millor sistema educatiu, molt millor accés a la informació i alhora rebem multituds d’estímuls més que en època medieval per exemple, però alhora duem a terme moltes dinàmiques en el nostre dia a dia que no sabem perquè ho fem, senzillament estan establertes d’alguna manera a la societat i nosaltres, com a persones individuals o les nostres famílies, ho seguim fent.  En resum, moltes d’aquestes pràctiques, quan més temps passa, més buides de significat són.

Ara que comencem el mes de desembre, un exemple clar d’aquest fet és el calendari d’advent que moltes llars estrenaran.  Sobretot els més petits obriran cada dia una casella d’aquest famós calendari per menjar-se la xocolatina que hi ha a l’interior, però a banda d’aquest tipus de calendari més estès i conegut n’hi ha d’altres, com ara un en que cada dia hi ha un article de perfumeria o maquillatge diferent.  Però sabem perquè seguim aquesta tradició del calendari d’advent? Sabem d’on sorgeix i quan comença veritablement aquesta tradició?  Doncs bé, segur que molts dels que esteu llegint aquest post ja ho sabeu, però si no és el cas, des d’aquí només volem fer aparèixer una evidència clara.  El nostre país, la nostra societat, la nostra cultura, i podem dir que els nostre calendari i els nostres costums es fonamenten en un moment en que la religió cristiana era la base de tot plegat.  I com hem començat aquest article podem dir que només conèixer d’història ens farà conèixer veritablement la nostra identitat.

Na fent! Com en Met de Ribes

Qui no ha dit o sentit alguna vegada l’expressió ‘na fent…com en Met de Ribes‘.  Aquesta és una resposta que se sol donar a la pregunta com estàs?, com vas?, què fas? o què fem? per tal de fugir d’estudi quan les coses no van massa bé, no tens ganes de parlar o senzillament no vols que sàpiguen massa de la teva vida.  Però d’on surt aquesta expressió?

Doncs bé, conta la rondalla que hi havia una vegada un noi anomenat Jaume, per tothom conegut com a Met, que sempre jeia observant des de la plaça estant, el traginar de la gent amunt i avall.  Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien – com va Met?- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, – anar fent, anar fent!.  En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l’anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,….que si el nen no em fa cas,… que si el meu marit no m’ajuda amb la casa, ….que avui em fa mal aquí, …etc.  En Met els escoltava atentament, i sempre donava els consells que bonament podia.  Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no se solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent!

Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l’aigua.  Les ràpides aigües se l’enduien riu avall, però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor.  A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l’observaven des de ponts i balcons tot cridant – Met! Com estàs? – ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava mentre el riu se l’enduia avall – Anar fent, na fent!!

D’aquesta manera, tot i que era força evident que a en Met no li anaven gaire bé les coses en aquell moment no ho volia mostrar.  D’aquí l’expressió ‘anar fent com en Met de Ribes’ com a resposta per evadir una conversa.

Aquesta setmana hem estat treballant la comarca del Ripollès amb un grup de l’escola Joan Maragall de Ripoll.  Un dia vam estar a Camprodon i un altra a  Ribes de Freser.  A partir de les visites i la feina feta podran seguir a l’aula el seu estudi.  Per dissenyar l’activitat a Ribes de Freser ens vàrem basar en la rondalla d’en Met com a excusa per visitar diferents llocs interessants que poden ajudar als alumnes en el seu estudi de la comarca.

Talpa europaea – Talp

Ens hauríem de remuntar molts cursos endarrere per recordar el que ens ha passat en els últims 10 dies durant l’excursió de natura pel camí de Nevà.  O potser, pensant-ho bé, no ens havia passat mai!  Aquest curs estem de sort!  En 10 dies hem vist 2 talps!  El talp és molt difícil de veure ja que passa la major part de la seva vida sota terra. Viu entre 4 i 7 anys i els seus principals enemics són les guineus, les mosteles, els gats i alguns ocells rapinyaires que aprofiten les seves sortides per caçar-lo.  Malauradament els hem vist morts, però això ens ha permès que els alumnes que ens han visitat els hagin pogut observar amb deteniment i trencar els mites que tenien preestablerts sobre aquests animals.  Construeix un sistema superficial de galeries i un altre sistema més profund que en total poden arribar a fer entre 100 i 200m. Dins dels túnels hi té un lloc de descans i zones que omple de reserves alimentàries. Pot arribar a excavar 20m cada dia.  La terra que treu l’amuntega en pilonets molt característics que acumula a l’exterior de les galeries.  Quan es desplaça per les galeries es mou amb força rapidesa, al voltant d’1m per segon.  Té bons sentits d’oïda, tacte i olfacte que compensen la seva pobra vista.  Menja cucs de terra, llimacs, larves d’insectes i aranyes.

Continuem passejant amb els sentits alerta per observar molt bé què passa al nostre voltant.