Si tots els fills i filles han nascut gràcies a un pare i a una mare, perquè quan parlem del naixement de la nació Catalana acostumem a citar només el pare? Perquè no parlem també de la mare? Doncs bé, Guinidilda de Cerdanya i Empúries, també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guinedella o Gunilda, va ser la mare de la nació Catalana, intervenint en aquest part de la mateixa manera i equitat que el seu espòs Guifré. De fet Guinedell va aportar a Guifré títols i propietats que servirien per construir i finançar monestirs i repoblacions.
En aquells temps medievals, el poder no s’entenia de la manera com ho entenem en l’actualitat. Fa mil anys, el concepte d’igualtat de gèneres, era una cosa molt més normalitzada i estesa que no pas avui dia. Llavors, el poder com totes les decisions importants es compartien. La parella era una estructura igualitària que exercia el poder col·lectivament, essent el patrimoni una possessió indivisa. Les dones que estaven al poder juntament amb els seus marits, també posseïen considerables fortunes en forma de terres i rendes associades. En aquell moment, les dones eren escoltades en tot moment, eren una peça clau per lligar aliances prestigioses i consolidar poder al territori. Prova d’això és que en tots els documents apareix com a comtessa, mai com a consort del comte, signant tots i cadascun dels documents importants de la història. Fins i tot apareix en un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià de Còrdova elogiant-la. Aquests fets mostren que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia mostrat amb prou poder com fins i tot actuar amb independència dels reis francs.
Una altra mostra evident de la igualtat entre sexes, va ser el fet de donar les mateixes oportunitats tant a fills com a filles. Els Comtes Catalans van van lliurar als seus fills Radulf i Emma els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, on més endavant esdevingueren l’un monjo i bisbe d’Urgell i l’altra abadessa dels monestirs clau per al control del territori. Aquest fet fa pensar que a tots els fills, indistintament del sexe, els tractaven de la mateixa manera deixant de banda si eren nois o noies.
El Comte Guifré va morir l’any 897 i Guinedell va continuar exercint una gran autoritat i un poder considerable fins la seva mort, uns tres anys més tard. Llavors, Guifré II, el fill primogènit dels comtes, i la seva muller Gersenda de Tolosa, van ser qui van heretar el que més tard s’anomenarien Comtats Catalans.
Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès us animem a aprendre sempre amb esperit crític, i més en efemèrides com la que es recorda cada 8 de març, dia en que es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma equitativa i igualitària juntament amb els homes. Enguany hem volgut destacar Guinedell com la mostra de la igualtat de gènere, i que una altra manera d’entendre les relacions entre homes i dones és possible.
A partir d’aquest punt us animem a continuar cercant informació i duent a terme alguns exemples de projectes com:
- Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
- Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
- Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat? Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
- En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home? Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
- Com em sentiria si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
- Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut
un tracte més equitatiu? Justifica la teva resposta.
A la imatge Guinedell i Guifré, gegants de Ripoll. Propietat de la imatge Consorci Ripollès Desenvolupament.