Futbol a la portalada del Monestir!

admin18/04/24  

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

El monestir de Ripoll és de les dones

admin08/03/24  

No! No ens hem equivocat!  Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval.  En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit.  Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina.  I on trobem les dones al monestir de Ripoll?  Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir.  Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar.  Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.

La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen.  Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins.   Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.

Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants.  Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya.  Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan.  La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on.  De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.

A la portalada també hi trobem dones.  Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any.  Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses.  Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.

Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat.  Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat.  Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.

En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits.  La dona hi és representada des de tots els àmbits.  Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.

La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!

A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?

Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada.  Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.

Relíquies del territori. La relíquia de Sant Valentí de Ribes de Freser

admin13/02/24  

La població ripollesa de Ribes de Freser celebra la festa petita o d’hivern el 14 de febrer. Aquesta solemnitat es deu a l’arribada d’unes relíquies atribuïdes a un sant Valentí, l’any 1666.  A finals de l’any 1665, el jesuïta Jacint Piquer, fill de la població, es va traslladar a Roma. Li calia tractar temes del seu orde religiós amb el pare general Giovanni Paolo Oliva. D’aquella reunió, Piquer en va obtenir les relíquies d’un cos sant. Com solia ser habitual a l’època, molts prohoms eclesiàstics, amb els adequats contactes a Roma, proveïen les seves parròquies de les restes sacres que,
ràpidament, passaven a ser centre de veneració.  Així, el pare Piquer no va perdre l’oportunitat i va instar la inspiració divina.  Aquesta il·luminació li va indicar que sant Valentí era el més adequat per ser dut a Ribes de Freser.  El 12 d’agost de 1666, Jacint Piquer i un grup de religiosos acompanyants, van abandonar Barcelona, amb la caixa de relíquies que havien arribat per mar.  Es dirigien al seu poble natal tot passant per Vic i Ripoll, on els va rebre l’abat Gaspar de Casamitjana.  El 16 d’agost van arribar a Ribes de Freser on els esperaven en processó formada per indicació de Mons. Melcior de Palau, bisbe d’Urgell, per conduir-los fins a l’església parroquial.  Dins del temple, tot ornamentat, ja s’havia habilitat l’altar de sant Joan per acollir les restes sagrades de sant Valentí.  Aquest trasllat i rebuda va quedar escrit i detallat a l’arxiu parroquial i, posteriorment, recollit per la publicació Vall Fosca per diferents autors, com Miquel Sitjar, en monografies i estudis locals. En aquella època barroca d’efervescència pietosa, com solia passar en moltes parròquies catalanes, la rebuda de relíquies d’origen romà a Ribes suposava una catarsi comunitària i un gran impuls devot. Molt possiblement, el 14 de febrer de 1667 –fa poc més de 350 anys, Ribes de Freser ja devia celebrar la primera festa dedicada a sant Valentí. L’any 1695 es van imprimir uns fulls de goigs a Barcelona (reeditats a Vic el 1859) i a mitjan segle XVIII funcionava una confraria dedicada a sant Valentí. Aquesta organització hauria encarregat fabricar, el 1789, la imatge reliquiari que, salvada de la destrucció de la Guerra Civil, encara és venerada per la festivitat del sant.

(text extret de Reliquiae Sanctorum in Catalonia. nº6 maig juny 2021)

(imatge de sant Valentí a l’església parroquial de Ribes de Freser. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d’una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins d’una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.)

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, fer un treball referent a les relíquies del nostre entorn proper, o per altra banda, coincidint amb la festivitat del Sant en qüestió, buscar quin és el dia dels enamorats a diferents països, si coincideix o no amb els nostres i perquè, de quines maneres diferents se celebren, etc.

Dels últims dies de la guerra civil espanyola. 4t Bombardeig a Ripoll

admin05/02/24  

Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.  José Saramago.”

Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada.  Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.

Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.

Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.

Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.

Dia de la Pau i la NO-violència

admin30/01/24  

Avui, com cada 30 de gener des de 1964, se celebra el dia escolar de la No-violència i la PAU. Els docents del camp d’aprenentatge també ens volem sumar als valors que es volen recordar i promoure avui a partir de la interacció amb el nostre medi immediat i posant el nostre granet de sorra.

Avui també, es commemoren els 76 anys de la mort de Mahatma Gandhi, icona mundial de la Pau i la no-violència.  Però no va ser l’únic que actuava en funció de la PAU, si no que podem anar un pèl més enllà.  De fet, al nostre camp, treballem la figura de l’Abat Oliba promotor del concepte de Pau i Treva.  Aquest fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l’església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Per altra banda, les assemblees de Pau i Treva es poden considerar l’origen de les Corts Catalanes.

Avui, tenint present els temps que corren al nostre país, però també arreu del món, de les guerres que en tenim coneixement pels mitjans d’informació, però també per les que hi ha i no ens arriben, cal sensibilitzar els nostres alumnes per resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, així com que la pau és més que l’absència de guerres i baralles.  Per tant, des del nostre camp d’aprenentatge, reivindicant els nostres orígens i la nostra manera de fer, des de diferents situacions d’aprenentatge, continuarem treballant la Pau i la No-violència.

Us deixem amb uns enllaços que creiem interessants:

https://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2024/dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Abat_Oliba

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u

 

Sant Valentí

admin13/02/22  

Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí és una celebració estesa en alguns països anglosaxons i exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos expressen el seu amor o afecte mútuament.  En molts països és considerat el Dia dels Enamorats.  Però rascant una mica més a fons, i deixant de banda la llegenda que ajuda a explicar perquè alguns països celebren avui el dia dels enamorats, hem trobat un orígen i un camí fins els nostres dies que té certa coherència.

Antigament, hi havia una festa anomenada les Lupercals (en llatí: Lupercalia, derivat de Lupus «llop»), probablement anterior a la fundació de Roma, de fet alguns autors l’atribueixen a Grècia anomenant-la Lykaia, ja que els habitants de l’Arcàdia celebraven a la falda del mont Liqueos (en grec Λύκαιον, Likaion«la muntanya del llop), on es duia a terme una cerimònia per demostrar el pas dels nois a homes; a més hi havia la creença que, cada nou anys, si algú menjava carn humana durant aquells dies es convertiria en llop i tindria alguns poders.

Més tard, la festa romana estava relacionada segons alguns amb els pastors que invocaven a Faunus per la protecció dels seus ramats dels llops.  Altres, però, relacionaven aquesta festa amb un homenatge a Luperca, la lloba que va cuidar de Ròmul i Rem, que segons la mitologia romana són els fundadors de la cuitat de Roma, quan de nens van ser abandonats per la seva mare.  però la que lliga més amb el nostre discurs pot ser la descripció de Plutarc durant les festes Lupercals de Roma, on joves, fills de famílies patrícies, corrien nus pels carrers de la ciutat demostrant tot passant tota mena d’adversitats el pas de nois a homes.  Aquestes festes eren talment com una reminiscència de la Lykaia grega.  Després d’anys d’estar prohibit celebrar aquestes festes, Juli César les va recuperar donant l’opció que nois d’altres famílies, no únicament patricis hi participessin.

Al segle V, quan ja totes les festes paganes havien sigut prohibides, el papa Gelasi I (494–96) es queixava que els joves, no només de famílies patrícies sinó els de classe baixa, demanaven encara la diversió de les Lupercals.  Després de llargues disputes amb els senadors de l’imperi Romà va aconseguir abolir la festa.  Així doncs, la festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I.  De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l’edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí, metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II.

Paral·lelament, moltes de les llegendes que envolten avui el sant van ser probablement inventades durant l’edat mitjana quan el dia festiu de 14 de febrer va començar a ser associat amb l’amor, arran de la llegenda de Sant Valentí, que seria executat un 14 febrer; o potser perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què molts animals comencen a aparellar-se amb la proximitat de la primavera.

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, buscar quins és el dia dels enamorats a diferents països, de quines maneres diferents se celebren, o fins i tot intentant anar més enllà del que sabem gràcies al boca orella referent als sants i santes pròxims a la nostre entorn.

Per altra banda, aquest tipus d’informacions ens poden ajudar a mostrar que tot allò que en un moment o altre em après, sigui el que sigui, de la matèria que sigui, potser val la pena investigar en altres sentits o a partir d’altres fonts.  Transmetent aquesta metodologia estem transmetent un valor cada vegada més preuat.  Aquest és el fet que la informació ens fa lliures, però no qualsevol informació a qualsevol preu, sinó la informació que aconseguim creant per nosaltres mateixos/es.

Temps de quaresma al Monestir de Ripoll i a l’escola.

admin16/02/21  

La quaresma comença el dimecres de cendra, 46 dies abans del diumenge de Pasqua, i acaba el mateix diumenge de Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.  L’objectiu d’aquest període de temps és la reflexió i preparació per la pasqua cristiana. Tradicionalment el dimecres de cendra es practica el dejuni, que significa no menjar res aquest dia. L’abstinència, que vol dir evitar menjar carn, es practica els divendres de quaresma en record de la tristesa del Divendres Sant, que va ser quan Jesús va ser crucificat, i relacionant-ho d’alguna manera amb el patiment de Crist durant la passió.

Des de l’època medieval era habitual la prohibició del consum de carn i ous, augmentant per altra banda, el consum de peix.  Antigament aquestes pràctiques eren molt més extremes i estaven molt més esteses que en l’actualitat, i l’abstinència de carn s’allargava a tots els divendres de l’any.  Tradicionalment, als Països Catalans, el període de quaresma es representa per mitjà d’una dona vella amb set cames, que simbolitzen les setmanes que s’allargarà en el temps, i amb un bacallà a la mà.  Per fer el compte enrere des de l’inici d’abstinència fins el diumenge de Pasqua, cada setmana s’arrenca una cama de la vella quaresma.

Però com es vivia la quaresma al Monestir de Ripoll?

Regla de St Benet de l’any 1499

Els monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll es regien per la regla de Sant Benet. Aquestes normes recollides en un llibre dictaven com havien d’actuar tots els monjos en totes les casuístiques possibles, fins i tot en quines hores s’havia de menjar.  La vida dels monjos en sí ja era dedicada plenament a Crist i d’aquesta manera ja s’abstenien de per sí de moltes coses.  Tot i així, en època de quaresma, el capítol 49 de la regla dictava el següent: “Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps.  Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència.  Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat “amb goig de l’Esperit Sant”; és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua.”

Al capítol 41 d’aquesta regla diu que només poden menjar al vespre, però que tot s’acabi encara amb la claror del dia.

Les escoles que celebren o recorden aquest període de temps acostumen a fer diferents treballs d’expressió plàstica relacionats amb la Vella Quaresma, així com treballar a l’àrea de música cançons que hi tenen relació com Vella Quaresma.

Des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès us volem animar a treballar amb esperit crític d’una forma interdisciplinar o centrat a l’àrea de coneixement del medi.  Alguns exemples de projectes que podem dur a terme aquests dies tot aprofitant l’època que iniciem per fer-los més significatius, poden ser:

  • Com es vivia la quaresma en diferents èpoques de la història comparant-ho amb l’actualitat?  Ens imaginem com es viurà en el futur?
  • Com es viu la quaresma en diferents generacions de la societat actual?  Hi ha diferències entre unes i altres?  A què es deuen aquestes diferències, si n’hi ha?
  • Hi ha altres religions amb períodes de temps o celebracions semblants a la quaresma?  Si n’hi ha, quina explicació hi pots trobar?
  • Treballem la quaresma i les festivitats que s’hi relacionen (dijous gras, carnestoltes, pasqua…) des d’un punt de vista neutral.  Hi podem donar una justificació no religiosa?
  • Perquè hi ha festes que es mouen en el calendari?
  • I tot allò que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà.