Relíquies del territori. La relíquia de Sant Valentí de Ribes de Freser

admin13/02/24  

La població ripollesa de Ribes de Freser celebra la festa petita o d’hivern el 14 de febrer. Aquesta solemnitat es deu a l’arribada d’unes relíquies atribuïdes a un sant Valentí, l’any 1666.  A finals de l’any 1665, el jesuïta Jacint Piquer, fill de la població, es va traslladar a Roma. Li calia tractar temes del seu orde religiós amb el pare general Giovanni Paolo Oliva. D’aquella reunió, Piquer en va obtenir les relíquies d’un cos sant. Com solia ser habitual a l’època, molts prohoms eclesiàstics, amb els adequats contactes a Roma, proveïen les seves parròquies de les restes sacres que,
ràpidament, passaven a ser centre de veneració.  Així, el pare Piquer no va perdre l’oportunitat i va instar la inspiració divina.  Aquesta il·luminació li va indicar que sant Valentí era el més adequat per ser dut a Ribes de Freser.  El 12 d’agost de 1666, Jacint Piquer i un grup de religiosos acompanyants, van abandonar Barcelona, amb la caixa de relíquies que havien arribat per mar.  Es dirigien al seu poble natal tot passant per Vic i Ripoll, on els va rebre l’abat Gaspar de Casamitjana.  El 16 d’agost van arribar a Ribes de Freser on els esperaven en processó formada per indicació de Mons. Melcior de Palau, bisbe d’Urgell, per conduir-los fins a l’església parroquial.  Dins del temple, tot ornamentat, ja s’havia habilitat l’altar de sant Joan per acollir les restes sagrades de sant Valentí.  Aquest trasllat i rebuda va quedar escrit i detallat a l’arxiu parroquial i, posteriorment, recollit per la publicació Vall Fosca per diferents autors, com Miquel Sitjar, en monografies i estudis locals. En aquella època barroca d’efervescència pietosa, com solia passar en moltes parròquies catalanes, la rebuda de relíquies d’origen romà a Ribes suposava una catarsi comunitària i un gran impuls devot. Molt possiblement, el 14 de febrer de 1667 –fa poc més de 350 anys, Ribes de Freser ja devia celebrar la primera festa dedicada a sant Valentí. L’any 1695 es van imprimir uns fulls de goigs a Barcelona (reeditats a Vic el 1859) i a mitjan segle XVIII funcionava una confraria dedicada a sant Valentí. Aquesta organització hauria encarregat fabricar, el 1789, la imatge reliquiari que, salvada de la destrucció de la Guerra Civil, encara és venerada per la festivitat del sant.

(text extret de Reliquiae Sanctorum in Catalonia. nº6 maig juny 2021)

(imatge de sant Valentí a l’església parroquial de Ribes de Freser. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d’una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins d’una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.)

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, fer un treball referent a les relíquies del nostre entorn proper, o per altra banda, coincidint amb la festivitat del Sant en qüestió, buscar quin és el dia dels enamorats a diferents països, si coincideix o no amb els nostres i perquè, de quines maneres diferents se celebren, etc.

Na fent! Com en Met de Ribes

admin17/11/23  

Qui no ha dit o sentit alguna vegada l’expressió ‘na fent…com en Met de Ribes‘.  Aquesta és una resposta que se sol donar a la pregunta com estàs?, com vas?, què fas? o què fem? per tal de fugir d’estudi quan les coses no van massa bé, no tens ganes de parlar o senzillament no vols que sàpiguen massa de la teva vida.  Però d’on surt aquesta expressió?

Doncs bé, conta la rondalla que hi havia una vegada un noi anomenat Jaume, per tothom conegut com a Met, que sempre jeia observant des de la plaça estant, el traginar de la gent amunt i avall.  Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien – com va Met?- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, – anar fent, anar fent!.  En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l’anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,….que si el nen no em fa cas,… que si el meu marit no m’ajuda amb la casa, ….que avui em fa mal aquí, …etc.  En Met els escoltava atentament, i sempre donava els consells que bonament podia.  Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no se solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent!

Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l’aigua.  Les ràpides aigües se l’enduien riu avall, però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor.  A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l’observaven des de ponts i balcons tot cridant – Met! Com estàs? – ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava mentre el riu se l’enduia avall – Anar fent, na fent!!

D’aquesta manera, tot i que era força evident que a en Met no li anaven gaire bé les coses en aquell moment no ho volia mostrar.  D’aquí l’expressió ‘anar fent com en Met de Ribes’ com a resposta per evadir una conversa.

Aquesta setmana hem estat treballant la comarca del Ripollès amb un grup de l’escola Joan Maragall de Ripoll.  Un dia vam estar a Camprodon i un altra a  Ribes de Freser.  A partir de les visites i la feina feta podran seguir a l’aula el seu estudi.  Per dissenyar l’activitat a Ribes de Freser ens vàrem basar en la rondalla d’en Met com a excusa per visitar diferents llocs interessants que poden ajudar als alumnes en el seu estudi de la comarca.