– Mare meva: Això sí que és una aventura i no pas un conte de fades!- va pensar l’Alícia.
Ja tornava a ser petita, petitoia…! I decidí que la primera cosa que havia de fer era recuperar la seva alçada normal d’una vegada! La segona cosa era trobar la manera d’entrar en aquell jardí preciós. S’endinsà per un bosc ufanós ple de flors. I,al seu davant, aparegué un bolet enorme.
Al seu damunt, una Eruga Blava fumava, ben tranquil·la una pipa enorme. Amb veu lànguida l’Eruga es va dirigir a l’Alícia i mantingueren un estrany diàleg:
– Es pot saber qui ets tu? – digué l’animal.
– Ai, he patit tantes transformacions que ja no sé qui sóc.- contestà la nena. I dirigint-se a l’Eruga digué: – Potser vostè sentirà el mateix quan es transformi en crisàlide i després en una lleugera papallona.
Durant uns segons l’Eruga xuclà la pipa sense parlar. No semblava gens conscient del que li passaria i tant li feia. Llavors li preguntà:
– Quina alçada vols tenir?- I la noia contestà:
– Bé, no ho sé, però, per descomptat no vull tenir aquets ridículs vuit centímetres.
– Doncs és l’alçada ideal: Justament, la meva.
– Però jo no hi estic acostumada!… -somicà la noieta.
– Mira, un costat del bolet et farà créixer, i l’altre et farà minvar. Ves tastant…
I l’Alícia li va fer cas: Primer va fer un mos d’una banda i …Zaam! Disminuí tan bruscament que la barbeta li tocà als peus!! Quin esglai!
Després va tastar un mos de l’altre costat i se li va allargar tant el coll que va travessar els arbres i va perdre de vista la resta del cos.
Quin ensurt tingué una pobra colometa que estava al seu niu covant els ous! : Aquell coll tan llarg sortint de cop i volta d’entre les branques de l’arbre li semblà una serp famolenca que li volia robar els ous.
– Serp, fuig d’aquí!- cridà l’ocell.
– Però… jo no sóc una serp. Sóc una nena!. I no li vull agafar els seus ous perque no m’agraden crus.
– Ves-te’n, llavors!!
L’Alícia s’anà retirant amb dificultat ja que el seu llarg coll s’anava entortolligant entre les branques. De tant en tant s’havia de parar i desembolicar-se.
En acabar es va recordar que tenia uns trossos del bolet gran a cada banda de les butxaques i, rosegant una mica d’aquí, i una mica d’allà va anar minvant i creixent fins que va aconseguir recuperar la seva alçada habitual.
Tombada sobre un bolet, Qui ets? Nena, com et dius? Sóc l’Alicia i tu qui ets? Tan petita no em vull quedar, L’Eruga segueix fumant Alícia, veus el bolet? Ai prou! Para de fumar. El bolet súper poderós, |
|
