El jardí

L’Alícia deixà la Llebre de Març i el Barreter bastant enfadada, pensant:

– És el te més poca-solta al qual he assistit en tota la meva vida!

Llavors s’adonà que en el tronc d’un dels arbres del seu davant hi havia una porta oberta. Pensà que tot era ben curiós aquell dia. I que bé faria de donar-hi un cop d’ull.

Hi entrà i es trobà de nou a la saleta de la taula de vidre.

– Aquesta vegada ho faré tot molt bé- es digué.

Així que agafà la claueta daurada i es dirigí al passadís de les portes tancades. Menjà un bocí de bolet que encara tenia a la butxaca fins que li va semblar que tenia l’alçada justa per passar per la porteta menuda. L’obrí i…oh, meravella!! Ho havia aconseguit! Era al bell mig del jardí desitjat! Allí estava, envoltada de flors de tots colors i de fonts màgiques!

A l’entrada hi havia un gran roser. Les seves precioses roses eren blanques. S’estranyà en veure tres naips jardiners que s’afanyaven a pintar-les de color vermell. S’estaven discutint fortament:

– Mira el que fas, CINC! M’estàs esquitxant amb pintura!

– Com sempre donant les culpes als altres!- contestà SET.

– Serà millor que callis. Ahir vaig sentir a la Reina que t’havien de tallar el cap!

– Per què?- digué DOS, el tercer jardiner.

– Potser no és cosa teva, però va ser per portar-li a la cuinera bulbs de tulipa en lloc de cebes.

– Això no és just!- protestà CINC.

Llavors s’adonaren que l’Alícia els estava contemplant i li feren una gran reverència.

– Podrien explicar-me perquè estan pintant aquestes roses de vermell?

CINC i SET no digueren res. Es miraren a DOS i ell, en veu baixa, explicà:

– És que nosaltres vam plantar un roser blanc per equivocació. N’hi havíem de plantar un de vermell. Si la Reina se n’assabenta acabarem tots amb el cap tallat. Així que, ja ho veu senyoreta, ens esforcem al màxim abans que la Reina aparegui.

En aquell moment, CINC, que havia estat guaitant nerviós cap al jardí, cridà:

– La Reina!! La Reina!!

Música: Bon Jovi (It’s My Life) Canta: Escola Sant Martí (2n) Balla: Escola La Guàrdia (3r i 4t) L’Alícia va trobar una porta. Altre vegada a la sala de les portes. Bolet menjaré i petita em faré, per la porta passaré, a veure on sortiré. El jardí està ple de roses, blanques i de tots colors, però vermelles totes han de ser. El jardí està ple de roses, blanques i de tots colors, però vermelles totes han de ser. Han, de, ser! Naips jardiners pinten roses. Si no les pinten el cap perdran. Mireu ja és aquí, la reina ja és aquí! Pobres naips jardiners estirats als seus peus… El jardí està ple de roses, blanques i de tots colors, però vermelles totes han de ser. El jardí està ple de roses, blanques i de tots colors, però vermelles totes han de ser. Han, de, ser! Mireu ja és aquí, la reina ja és aquí! Pobres naips jardiners estirats als seus peus… El jardí està ple de roses, blanques i de tots colors, però vermelles totes han de ser. El jardí està ple de roses, blanques i de tots colors, però vermelles totes han de ser. Han, de, ser!