L’Alícia solament tenia un pensament al cap: Entrar al jardí meravellós. I buscant una drecera que li pogués portar arribà a una petita clariana amb una caseta al mig.
Quan hi arribà veié un lacai de la Reina, amb cara de peix, despedir-se després d’haver entregat una invitació al lacai de la Duquessa- amb cara de granota- convidant-la a jugar a croquet .
La nena entrà a la caseta i es trobà en una gran cuina plena de fum. La senyora Duquessa estava asseguda en un tamboret de tres potes bressolant un nadó ben embolicat que esternudava i cridava.
Una vella cuinera inclinada sobre el foc remenava una gran caldera de sopes amb massa pebre. El fum i el pebre feien esternudar tothom i els ulls els ploraven.
Un gros gat, ajagut al costat de la xemeneia, somreia amb un somriure d’orella a orella.
L’Alícia, dirigint-se a la Duquessa, amb la major educació, preguntà:
– Si us plau, podria dir-me perque somriu el gat?
– És un gat de Cheshire, i per això ho fa.
– Jo no sabia que els gats somriguessin- contestà la nena.
– Tu no saps res de res, nena. I aquest és el fet!
A la nena no li agradà gens la resposta de la Duquessa i ja es disposava a canviar de tema de conversa quan la cuinera retirà l’olla del foc i començà a llençar qualsevol cosa que tingués a l’abast – cassoles, coberts, vaixella…- sobre el bebè i la dona.
– Però, si us plau, vagi amb compte! Pot fer mal al nen!
Per tota resposta, la senyora Duquessa digué:
– Té, cuida’l tu una estona! Jo m’he d’arreglar per jugar al croquet amb la Reina, i , si no hi arribo a temps em tallarà el cap!
I li llençà el bebè ben embolicat.
L’Alícia sortí corrents de la caseta. Cada vegada es trobava amb personatges més estranys.
Volia bressolar el nen quan s’adonà que es movia d’una manera ben estranya. Es va inclinar per veure què li passava i notà que, entre els seus braços hi tenia un porquet.
El deixà anar a terra i veié com s’allunyava pel bosc.
– Ben mirat, sort que és un porquet perquè com a nen seria bastant lleig!
I seguí el seu camí.
Caminant pel bosc, buscant un gran jardí Per què somriu aquest gat tant gros? Un nen ben abrigat, no para de plorar Per què no cuides tu aquest nen? La Reina està esperant… Resulta que el nen era un porc |
|
