– Alícia… – insistia la seva germana – desperta’t.
Ella, finalment, va obrir els ulls i va mirar al seu votant: allà estava, reclinada als peus d’un arbre, al costat de la seva germana…
– Quin somni tan estrany he tingut – digué la nena.
I contà a la seva germana, tan bé com podia recordar-les, totes les sorprenents aventures que havia cregut viure.
– Un somni ben estrany, Alícia, però, ara, corre a buscar el berenar que t’espera.
La germana, pensant en el somni de la menuda, també començà a imaginar les estranyes criatures del somni. I veié al Conill Blau cercant guants i ventalls, i a un ratolinet ofegant-se en un mar de llàgrimes, i pogué sentir el dringar de les tassetes de te de la Llebre de Març i s’imaginà a la platja ballant el Ball de la Llagosta barrejat amb els sanglots llunyans de la trista Falsa Tortuga, i la veu de la Reina ordenant les execucions del seus malaguanyats convidats.
Del que estava ben segura, però, era de que mai l’Alícia oblidaria la careta dolça, riallera i una mica burleta del seu amic: el gatet de Cheshire… Al cap i a la fi tot havia estat un somni fantàstic i màgic…i pensà:
VISCA LA IMAGINACIÓ!!!
És estrany, no ho pots imaginar. El cuc, radiant, Canta, somriu, sigues feliç… Un gat que ve i desapareix, La reina, vermell sang, Quin somni més meravellós… Canta, somriu, sigues feliç… Mil aventures Quin somni més meravellós Canta, somriu, sigues feliç… Quin somni més meravellós I tots tenim al fons del cor |
|