Després de caminar sense rumb una bona estona pel bosc, l’Alícia es sobresaltà en trobar-se el gat de Cheshire ben somrient mig estirat damunt d’una gruixuda branca. Semblava de bon caràcter, però també tenia les seves bones urpes i un gran nombre de dents, així que pensà que l’havia de tractar amb respecte.
Tímidament començà a preguntar:
– Podria dir-me, per favor, quin camí he de seguir per poder sortir d’aquest lloc?
– Depèn d’on vulguis anar – digué el gat.
– Tant me fa, el lloc. El que vull és arribar -contestà la nena.
I mentre això deia, el gat es difuminà, desapareixent. Després, lentament, va tornar a aparèixer.
– Llavors, no importa el camí que segueixis.
– Mentre em dugui a algun indret agradable … -somicà la noia.
– D’això en pots estar segura – afirmà el gat- si camines força estona.
I tornà a desaparèixer.
– Senyor gat, on és? Pot parar de desaparèixer i aparèixer de nou, si us plau!! M’està tornant boja !
I continuà: -Quina mena de gent viu per aquí?
El gat respongué: -En aquesta direcció – movent la pota dreta- viu un Barreter, i en l’altra direcció- cap a l’esquerra- hi viu la Llebre de Març. Visita qui vulguis: Tots dos són completament bojos.
– Però a mi no m’agradarà estar entre bojos- digué l’Alícia.
– Aquí tots som bojos. Tu ets boja i jo sóc boig: Jo grunyo quan estic content i moc la cua quan em molesten, al contrari dels gossos, perquè estic ben boig.
– No, tu ronques …
El gat continuà: -”Jugaràs al croquet amb la Reina, avui?”
– M’agradaria molt però no m’hi han convidat!
– Doncs allà m’hi veuràs – digué el gat. I desaparegué.
L’Alícia esperà una mica confiant que reaparegués, però, veient que res no passava, començà a caminar en direcció de la Llebre de Març.
– He vist barreters abans. Trobar-me amb una llebre xerraire serà molt més interessant.
Mentre deia aquestes paraules aixecà la vista i, allà estava el Gat altre cop, sobre la branca d’un arbre molt corpulent!
I, finalment, desaparegué ben lentament començant per la cua i acabant pel somriure.
– Vaja! Sovint he vist gats sense somriure, però : Un somriure sense gat!! Això és la cosa més estranya de la meva vida!
SÓC UN GAT MOLT MÀGIC, QUÈ FAS AQUÍ? NO ÉS EL TEU MÓN? SÓC UN GAT MOLT MÀGIC. NO SÉ QUI ETS, I TANT EM FA, SÓC UN GAT MOLT MÀGIC. JO HO PUC SABER TOT, PERÒ NO SÉ RES SÓC UN GAT MOLT MÀGIC. TINC UN SECRET MOLT AMAGAT, AMAGAT, SÓC UN GAT MOLT MÀGIC. I EL BARRETER TAMBÉ, SÓC UN GAT MOLT MÀGIC. CONILLS BLANCS QUE PARLEN I FAN TARD, SÓC UN GAT MOLT MÀGIC. |
|
