Pobra Alícia! En quin embolic s’havia ficat! Poc s’ho pensava quan va decidir entaforar-se dins l’enigmàtic cau del conill! Quins personatges tan estranys s’anava trobant dins d’aquell món fosc i, a la vegada, màgic i excitant! Quan tots els animals s’allunyaren es trobà molt sola.
– Tant de bo no hagués parlat de la meva gateta, la meva estimada Dina -es queixava la nena- aquí no se l’estima ningú… potser no tornaré a veure-la mai més…
I de nou es posà a plorar quan sentí el soroll d’unes petjades que s’acostaven. Era el Conillet Blanc que s’acostava mirant amoïnat al terra buscant alguna cosa perduda. Anava rondinant:
– La Duquessa! La Duquessa! Ai les meves estimades potes! La meva pell i els meus bigotis! No tinc salvació: M’executaraaà!!
L’Alícia comprengué a l’instant que estava buscant el ventall i el parell de guants de seda blancs.
El conill, en veure-la li digué en un to agre:
– Mary Ann, què fas aquí? Corre a casa immediatament i porta’m uns guants i un bonic ventall! Corre! Ràpid!
L’Alícia rondinà i corregué enfadada perquè l’havia presa per la seva criada.
– Què s’ha cregut aquest manaire!- protestà, però, per si de cas, es dirigí cap a la caseta del conill.
I, buscant i remenant, dins del dormitori trobà el que buscava. Potser, ara el Conill la deixaria tranquil.la!- pensà- i es disposava a sortir quan va veure un petit flascó damunt de la taula.
I, com que ja estava tipa de ser tan petitona, en begué per si li feia algun efecte…
I tant si n’hi va fer!! Va tornar a créixer altre cop fins que va quedar encaixada a la casa sense poder-se moure, amb un braç enorme sortint per la finestra i una cama dins la llar de foc…
Va sentir la veu del conill Blanc ordenant:
– Bill: enfila’t a la teulada i baixa per la xemeneia, de seguida, ja!!
Va sentir algú gratant la xemeneia: I resultà ser una pobra sargantana tota esporuguida.
La noia no s’hi pensà: li va ventar una bona puntada que la va engegar volant!!
En resposta, el conill i els seus criats li llançaren una pluja de petites pedretes per la finestra.
Però -màgia – : En caure a terra es convertiren en petits pastissets. Se’ls va menjar i…què penseu que va passar?, doncs, sí, la seva alçada es reduí novament!
I, tant de pressa com va poder va sortit d’allà corrents!!
És difícil poder creure LI ENCARREGÀ EL CONILL BLANC: Era tan gran per agafar |
|