El Grifó, la Falsa Tortuga i l’Alícia estaven cantant i ballant el Ball de la Llagosta quan, al lluny, sentiren un crit que feia:
– Que comenci la sessió!!
– Anem –va dir el Grifó – agafant l’Alícia per la mà – No ens podem perdre el judici.
– Un judici?
I s’apressaren tots tres per no fer tard. En arribar trobaren el Rei i la Reina de Cors asseguts en els seus trons. I al seu voltant una gran multitud formada per tota mena d’aus i altres criatures rodejant la baralla de cartes sencera. La Sota es trobava al davant, dempeus i emmanillada lluint un vestit de patge amb un 10 (deu) ben gran al pit.
El Rei lluïa la corona al damunt d’una perruca de jutge . Al seu costat el Conill Blanc amb una trompeta en una mà i, en l’altra, un rotlle de pergamí.
Al centre de la sala hi havia una gran taula amb safates de pastissos amb tan bon aspecte que a l?Alícia se li feu la boca aigua, i pensà: -Tant de bo s’acabi aviat el judici i ens reparteixin el berenar!
A més del jutge – el Rei – hi havia la tribuna del jurat format per dotze personatges – animals i membres de la baralla- cadascún amb la seva pissarra i un bon tros de guix. El Conill Blanc feu tres tocs de trompeta , desenrotllà el pergamí i llegí:
“La Reina de Cors feu dolços pastissos
tots ells un dia d’estiu
La Sota de Cors els robà i emportà a terres llunyanes
les meravelles fetes per la Reina”.
– Anuncieu el veredicte! – digué el Rei.
– Encara no- corregí el Conill. Cal cridar el primer testimoni.
El primer testimoni era el Barreter. Hi va arribar amb una tassa de te en una mà i un tros de pa amb mantega en l’altra.
De tan nerviós que estava li va clavar mossegada a la tassa en lloc del pa.
– Deixa els nervis o et faig tallar el cap!
El pobre Barreter es va posar pàl·lid i mig defallit i caigué de genolls a terra.
– Perdó, Senyor, sols sóc un pobre home! Podria acabar-me el te? No me l’han deixat prendre!
– Pots marxar!. -No s’ho feu repetir dues vegades i sortí volant sense temps de posar-se les sabates.
En aquest moment l’Alícia s’adonà que estava creixent i creixent.
Ja sento la remor La reina vol el cap del que ha gosat Reina, cal començar Sa majestat, jo sóc un pobre sombrerer Si no sap res, feu que parli un altre Oh vinga parla, vinga parla Aquesta reina només pensa en tallar caps Ooooh, reina, reina Que li tallin el cap! |
|