Fa molt i molt de temps quan a la Terra hi habitaven els primers humans no existia cap mena de rellotge. En aquells temps les persones no regien la seva vida sota cap mena d’imposició horària, si no que seguien els ritmes de la Terra mateixa. Molts dels nostres processos interns segueixen una cronologia idèntica a la rotació de la Terra: es repeteixen cada 24 h seguint el mateix patró. Aquests patrons s’anomenen ritmes circadiaris (del llatí circa, al voltant de, i die, dia) Podem dir que són tipus de ritme biològic o bioritme. Un bioritme és una fluctuació que segueix una regularitat periòdica.
Durant centenars de milers d’anys, l’home es va comportar com un simple depredador, que menjava tot el que trobava al seu entorn: fruites i llavors, arrels o el que caçava o pescava, i socialment eren petits grups que es traslladaven sovint quan començava a escassejar l’aliment a la seva zona. Aquests primitius eren bons observadors de la naturalesa i dels astres, i van començar a atribuir al Sol i a les estrelles propietats màgiques, i van aparèixer els primers instruments fets amb ossos per marcar les fases de la lluna, o indicar per on sortia i es ponia el Sol. Amb el pas del temps va haver-hi l’anomenada “revolució neolítica”, en què la forma de viure va passar de recol·lectors a grups que s’assentaven a un territori i cultivaven el seu propi aliment. D’aquí va néixer la necessitat de mesurar el temps, per afavorir les collites.
Més endavant, van aparèixer els rellotges de Sol. Es creu que la seva descoberta tingué lloc a diferents parts del món de forma simultània. No existeix consens històric sobre l’origen dels rellotges solars. El fet es que de la necessitat de controlar el pas del temps a grans trets, cada vegada hi ha la necessitat de mesurar-lo més contretament. Per exemple passem de controlar les estacions de l’any als mesos i les hores. Al segle VII van prendre rellevància les ordes benedictines. Sant Benet, prescriu des del seu monestir unes Regles precises per les quals tots els monjos benedictins han de regir-se i determinant hores del dia amb una oració comuna. Però la importància definitiva del rellotge es relaciona amb el desenvolupament industrial que va començar a generar-se en el segle XIX i que va afectar per sempre la manera en què es mesurava el temps en aquest tram de la història, per la qual cosa en les èpoques posteriors els horaris han tingut canvis d’acord a qüestions polítiques, energètiques o de conveniència econòmica.
En aquell moment, el territori espanyol tenia diversos horaris que podien variar molt d’acord amb cada regió. Per exemple, el migdia de Madrid no coincidia amb el de Barcelona i tenien una diferència d’uns 30 minuts. En casos més extrems, entre el meridià local de Galícia i el de Mallorca, hi havia gairebé 60 minuts de diferència! Fins i tot, amb l’impuls del tren com el principal sistema de transport públic de l’època i per coordinar els viatges, la llei ferroviària del 1878 exigia que cada companyia publiqués els horaris dels seus viatges amb dues columnes, una amb l’hora de la companyia i una altra amb l’hora de cada ciutat.
Aquestes disparitats es van intentar resoldre amb el decret oficial de l’1 de gener del 1901, on es va estipular que tot el territori espanyol s’ajustaria a l’horari del Meridià de Greenwich. Amb aquesta disposició, les diferències es van reduir a només uns quants minuts i la gent va començar a adequar-se a aquest nova modalitat del temps per realitzar les seves activitats diàries.
Durant la guerra civil espanyola, l’abril del 1938 el costat republicà va decidir afegir una hora més al rellotge durant l’estiu, amb la qual cosa es va trencar amb l’harmonia de l’horari GMT i durant aquest conflicte armat, van existir dues maneres diferents de cronometrar el temps depenent si un estava a la zona republicana o a la zona nacional.
Però potser el canvi més significatiu va ser el que va ordenar Francisco Franco el 1940, que va consistir en ajustar-se al fus horari amb Berlín en el que avui es coneix com a CET («Central European Time»), fet que va originar que Espanya sortís de la zona horària que li correspondria per la seva situació geogràfica i que hauria de ser igual a la que té Portugal i el Regne Unit. Sota el context de la Segona Guerra Mundial, el compartir l’horari denominat GMT+1 es va veure com una picada d’ullet per reafirmar els llaços amb l’Alemanya nazi, però aquest canvi continua vigent fins a l’actualitat.
Però novament una qüestió energètica modificaria les normes del temps gràcies al fet que en els primers anys de la dècada dels anys setanta del segle XX, es va generar una crisi de petroli a pràcticament a tot el món i com que la solució més viable en aquell moment va ser racionalitzar el combustible, llavors algunes potències europees i els Estats Units van decidir implementar els ajustaments en l’horari d’estiu i, per tant, el d’hivern. De tal manera que va ser el 1981 a Espanya quan es va establir que l’últim diumenge de març i l’últim diumenge de setembre s’ajustarien els rellotges, però finalment el 1996 va recordar que el canvi d’hora d’estiu al d’hivern es traslladaria a l’últim diumenge d’octubre, situació que vivim cada any i que a més és un tema que està en discussió per les seves diverses implicacions en la vida de les persones
Avui, ha aparegut la notícia que Espanya proposarà de nou a la UE acabar amb aquest canvi d’horari a partir de l’any que ve perquè en el moment en què vivim ja no té raó de ser ni per l’estalvi d’energia i menys encara pels ritmes biològics que es veuen tan afectats per aquests canvis d’hora. De fet, la Comissió Europea fixa el calendari dels canvis d’hora cada cinc anys i la planificació actual acaba el 2026 (aquest inclòs), per la qual cosa “s’obre una finestra d’oportunitat” per tornar a plantejar posar punt final a aquesta pràctica.
I tu què en penses?
Per saber-ne més:
Notícia proposta fi canvi d’hora UE
El rellotge de Sol (Wikipèdia)
