L’Alícia aprofità l’ombra d’un arbre per descansar. Tot just s’havia esvaït i ja enyorava el Gat de Cheshire, el seu miol i el lànguid somriure. Un crit la desvetllà dels seus pensaments.
– Has vist la Falsa Tortuga? -Era la Reina qui preguntava.
– No, Senyora– contestà la noia- Ni l’he vista, ni sé qui és, ni mai he sentit parlar d’ella.
– Doncs ves a la platja. El Grifó t’hi acompanyarà i coneixeràs la seva història.
El Grifó era un animal ben estrany: meitat aguilot meitat lleó de cua ben llarga.Quan s’allunyaven sentí la forta veu del Rei dient:
– Tots queden perdonats!!
– Quin descans!- digué la nena- però el Grifó somrigué dient: -Tot està dins la seva imaginació. Aquí mai s’executa ningú. Vine, segueix-me.
I anaren al lloc on estava la Falsa Tortuga plorant, amb els ulls ben plens de llàgrimes. I, entre plors i plors els digué que ella havia anat a l’Escola del Fons del Mar. Allà aprenien Francès, Música … i, a més a més, el més important: Rentat! I amb el vell mestre Cranc vam aprendre a riure i plorar: Deu hores cada dia!
La Falsa Tortuga sospirà profundament. S’eixugà unes llàgrimes i provà de parlar, però els sanglots ofegaren la seva veu. Quan pogué, afegí: No deus tenir la més petita idea de com és de deliciós el Ball de la Llagosta!
– No, quina mena de dansa és aquesta?
– Doncs mira: Primer es formen dues fileres a la platja amb foques, tortugues, salmons, dofins… és clar que primer hem d’apartar les meduses del camí.
– Després – afegí el Grifó – fem dos passos endavant amb una llagosta per parella. Seguidament dos passos endarrere i.. canvi de parella (de llagosta!) i es llencen ben fort i lluny al mig del mar. I una tombarella i..canvi de llagosta de nou.
– Deu ser un ball molt bonic, veritat? Perquè no me l’ensenyeu’ M’agradaria molt – digué l’Alícia.
– Vine. Ballem el primer pas. Podem fer-ho sense llagostes.
– Qui canta?
– Oh! Canta tu – digué el Grifó. Jo ja m’he oblidat de la lletra!
Així que començaren a ballar amb solemnitat al voltant de la noia. I ella fou ben feliç.
Sota a un arbre descansava Xino-Xano van anar Algú plora a la platja Entre singlots els hi va parlar |
|
