Sant Miquel de Fluvià

A mitjans del passat mes de desembre els docents del camp d’aprenentatge estàvem convocats per una formació anomenada Clàssics del mediterrani al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, un projecte molt interessant que ja en parlarem més endavant.  De camí des del Ripollès, per atzar vam visitar l’últim monestir Benedictí fundat per Abat Oliba.  Va fer-ho just un any i poc abans de morir el 1045. Es va ubicar a Vallgarriga, una petita vall del Comtat d’Empúries.  Amb els anys, el nom de la població va adoptar com a propi el del monestir; Sant Miquel de Fluvià, i així es va quedar.  Mai va arribar a tenir gaires monjos.  No va passar mai de 8 cenobites.  El 1835 va passar a ser parròquia del poble. Però l’església no sempre ha gaudit de la Pau i Treva tant promoguda per l’Abat Oliba.  L’any 1477 el poble va patir l’atac de tropes franceses.  L’església va quedar malmesa a causa del bombardeig i es va decidir fortificar i afegir un matacà.  Es va desmuntar el claustre i part dels seus carreus es van utilitzar per augmentar l’alçada de la torre del campanar que es va coronar amb merlets.  També es va obrir un fossat per envoltar el recinte.  Sembla que en aquest mateixa època es va construir el cor d’estil gòtic i es va canviar l’anterior portalada romànica per l’actual gòtico-renaixentista.  A la llinda de la porta s’hi pot veure la data de 1532.

En els darrers anys s’estan fent treballs arqueològics al voltant de l’església de Sant Miquel de Fluvià i això està permetent recuperar la història d’aquest important monestir empordanès. Per exemple s’ha pogut saber que els tres capitells romànics, treballats per les quatre cares que conserva el MNAC des de fa cent anys provenen del claustre de planta poc usual d’aquest monestir.

Val a dir que en la última gran reconstrucció del monestir de Ripoll, el Sr. Elies Rogent també es va inspirar en St. Miquel de Fluvià, entre altres esglésies i monestirs governats per Ripoll en l’època de l’Abat Oliba.

La història passada és ben viva i l’anem desxifrant des del present perquè ens serveixi pel futur.  A partir d’aquí, us proposem seguir buscant quins edificis van inspirar a l’arquitecte per tal de dur a terme la última reconstrucció del monestir de Ripoll, o si ho preferiu, confeccionar un mapa amb les propietats del monestir de Ripoll en l’època d’Oliba.

Font: Sant Miquel de Fluvià. Sortides Amb gràcia. Joan Àngel Frigola i Anna Cebrián

Per més info – https://sortidesambgracia.com/2019/06/09/sant-miquel-de-fluvia/

Bones festes i Feliç any 2022!

La Santíssima Trinitat és un misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.  Les possibles arrels mitològiques d’aquest concepte ens explica que molts déus politeistes s’organitzaven en grups de tres, que si bé no eren equivalents a la complexa relació cristiana, podrien haver inspirat els primers pensadors sobre el concepte. poden ser de diferents tipus:

  • tríades: 3 déus que apareixen junts a les històries i representen conceptes relacionats, com la vida, la mort, i la reencarnació o els membres bàsics d’una família celestial.
  • triuns: 3 aspectes del mateix déu (la Trinitat n’és l’exemple més reeixit).
  • tripartits: un déu amb tres parts que es poden manifestar separadament, per exemple monstres amb tres caps cadascú amb la seva personalitat.
  • triassociats: un déu envia els seus atributs de tres en tres, com per exemple tres senyals o tres ocells.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, hem volgut fer aquesta paròdia, sense cap mala intenció, per felicitar el Nadal a tothom tot representant la bona entesa de l’equip de docents, així com alguns dels valors que pretenem transmetre respectant la filosofia dels camps i entorns d’aprenentatge: El poder col·lectiu de l’equip pot més que l’habilitat individual, Propòsit comú il·lusionant amb valors compartits, Responsabilitat i Delegació, Relacions personals i comunicació, Flexibilitat, Reconeixement i apreci, Interdependència, etc.

Per altra banda, els tres docents que formem els CdA som provinents de les també tres valls que conformen la comarca del Ripollès, d’aquesta manera tant el camp com la mateixa comarca on estem situats podria representar la unitat en la trinitat, la imatge de la divinitat a la Terra.  Tot plegat diví, jejej…

Així doncs, In nomine Patris (Michael), Filii (Regismundus) et Spiritus Sancti (Margarita), docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès.

Bones Festes i Feliç 2022!

Estudi i Avaluació d’Impacte Ambiental

Si bé la comarca del Ripollès és considerada una comarca de muntanya, Planoles i la resta de pobles de la vall de Ribes es troben enmig de les mateixes muntanyes.  Aquest fet fa que les comunicacions no hagin estat mai fàcils.  Des de sempre,… Llegeix més»