Les activitats del nostre CdA

Dels últims dies de la guerra civil espanyola. 4t Bombardeig a Ripoll

Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.  José Saramago.”

Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada.  Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.

Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.

Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.

Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.

Na fent! Com en Met de Ribes

Qui no ha dit o sentit alguna vegada l’expressió ‘na fent…com en Met de Ribes‘.  Aquesta és una resposta que se sol donar a la pregunta com estàs?, com vas?, què fas? o què fem? per tal de fugir d’estudi quan les coses no van massa bé, no tens ganes de parlar o senzillament no vols que sàpiguen massa de la teva vida.  Però d’on surt aquesta expressió?

Doncs bé, conta la rondalla que hi havia una vegada un noi anomenat Jaume, per tothom conegut com a Met, que sempre jeia observant des de la plaça estant, el traginar de la gent amunt i avall.  Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien – com va Met?- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, – anar fent, anar fent!.  En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l’anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,….que si el nen no em fa cas,… que si el meu marit no m’ajuda amb la casa, ….que avui em fa mal aquí, …etc.  En Met els escoltava atentament, i sempre donava els consells que bonament podia.  Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no se solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent!

Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l’aigua.  Les ràpides aigües se l’enduien riu avall, però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor.  A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l’observaven des de ponts i balcons tot cridant – Met! Com estàs? – ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava mentre el riu se l’enduia avall – Anar fent, na fent!!

D’aquesta manera, tot i que era força evident que a en Met no li anaven gaire bé les coses en aquell moment no ho volia mostrar.  D’aquí l’expressió ‘anar fent com en Met de Ribes’ com a resposta per evadir una conversa.

Aquesta setmana hem estat treballant la comarca del Ripollès amb un grup de l’escola Joan Maragall de Ripoll.  Un dia vam estar a Camprodon i un altra a  Ribes de Freser.  A partir de les visites i la feina feta podran seguir a l’aula el seu estudi.  Per dissenyar l’activitat a Ribes de Freser ens vàrem basar en la rondalla d’en Met com a excusa per visitar diferents llocs interessants que poden ajudar als alumnes en el seu estudi de la comarca.

Talpa europaea – Talp

Ens hauríem de remuntar molts cursos endarrere per recordar el que ens ha passat en els últims 10 dies durant l’excursió de natura pel camí de Nevà.  O potser, pensant-ho bé, no ens havia passat mai!  Aquest curs estem de sort!  En 10 dies hem vist 2 talps!  El talp és molt difícil de veure ja que passa la major part de la seva vida sota terra. Viu entre 4 i 7 anys i els seus principals enemics són les guineus, les mosteles, els gats i alguns ocells rapinyaires que aprofiten les seves sortides per caçar-lo.  Malauradament els hem vist morts, però això ens ha permès que els alumnes que ens han visitat els hagin pogut observar amb deteniment i trencar els mites que tenien preestablerts sobre aquests animals.  Construeix un sistema superficial de galeries i un altre sistema més profund que en total poden arribar a fer entre 100 i 200m. Dins dels túnels hi té un lloc de descans i zones que omple de reserves alimentàries. Pot arribar a excavar 20m cada dia.  La terra que treu l’amuntega en pilonets molt característics que acumula a l’exterior de les galeries.  Quan es desplaça per les galeries es mou amb força rapidesa, al voltant d’1m per segon.  Té bons sentits d’oïda, tacte i olfacte que compensen la seva pobra vista.  Menja cucs de terra, llimacs, larves d’insectes i aranyes.

Continuem passejant amb els sentits alerta per observar molt bé què passa al nostre voltant.

Quina sort!

Vídeo Gat fer càmera trampa CdA del Ripollès

Aquests primers dies d’octubre hem tingut la sort de “capturar” amb la càmera trampa un gat fer. Amb relativament poc temps hem “capturat” les imatges de força animals que viuen als nostres boscos, però que sovint costen de veure.  Hem “caçat” cérvols, cabirols, guineus, genetes, però mai un gat fer.  De fet, crèiem que al ser una espècie amenaçada per la pèrdua i fragmentació de l’habitat no veuríem mai cap prop del camp d’aprenentatge, per això hem volgut confirmar que veritablement ho era consultant a especialistes.  Vàrem escriure i enviar les imatges al Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya i al amb poc temps ens van respondre afirmant les nostres sospites.  Ens varen donar consells per continuar “caçant” imatges d’animals i animar a participar en els projectes de fototrampeig que tenen actius a la seva web.

Per més informació sobre el gat fer i altres animals que habiten als nostres boscos podeu consultar els següents enllaços, nosaltres continuarem capturant!

Gat fer a la Wikipèdia

Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors

Banc d’imatges capturades pel camp d’aprenentatge (pestanya RECURSOS a la nostra web)

Les màquines

Els camps i entorns d’aprenentatge som serveis educatius que donem suport als docents de totes les etapes educatives, però que també impartim docència.  Tot i que estem localitzats en diferents zones  del territori català amb singularitat pròpia, com a servei educatiu que som donem resposta als centres que ens en sol·liciten.

Aquest principi de curs hem treballat en un lloc habitual del camp d’aprenentatge del Ripollès, però amb un altre enfocament.  Ha estat així perquè un centre ens ha demanat de motivar els alumnes de cicle inicial de primària per engegar un nou projecte referent a les màquines.  Així doncs, vam estar pensant una activitat de dia, pròxima al centre, en que els i les alumnes pugessin veure i tocar diferents tipus de màquines.  A partir d’aquí vam proposar al centre en qüestió que una molt bona activitat seria anar a Vall de Núria, ja que en un sol lloc podrien viure tota mena de màquines des de ben a prop.  Mestres i mainada van visitar l’exposició del cremallera a Ribes de Freser pujant en diferents màquines locomotores i vagons de diferents èpoques, veure i entendre com funcionen els canvis de vies o el sistema de vies per guardar els trens al garatge.  Després vam viatjar amb el cremallera fins a Núria on van poder pujar en una màquina retrac per treballar la neu a l’hivern.  També van veure com funciona el telecabina i vam viatjar fins a l’alberg.  Al final de tot però, abans de tornar cap a Ribes, no podíem marxar de la vall sense visitar la mare de Déu de Núria i posar el cap a l’olla tot fent sonar la campana per allunyar tempestes o guarir el mal de cap.

Esperem que aquest grup d’alumnes i mestres puguin dur a terme un bon projecte a partir d’aquesta sortida.

Refugi antiaeri de Ripoll

Pocs noms propis, poques xifres, però un gran discurs i moltes emocions.  Aquest seria un breu resum de la visita que aquesta setmana hem fet al refugi antiaeri de Ripoll construït durant la guerra civil espanyola i recentment obert al públic.  De fet, a vegades no cal veure grans construccions, escultures, monuments o edificis per traslladar-te en diferents moments de la història.  L’Adrià Brull, historiador i especialista en la guerra civil, és capaç de fer-te sentir gairebé en el moment d’aquells temps de guerra amb les seves explicacions.  I és que ell com nosaltres, docents del camp d’aprenentatge, entén perfectament que això no és un parc d’aventura ni de fer memoritzar als nostres alumnes un seguit de números, noms i dades vàries, si no d’entendre que la guerra va més enllà de vencedors i vençuts.  Va de que la gran victòria hagués estat no haver de passar per una guerra, i va de que ara per desgràcia està imprès en el nostre entorn immediat, o fins i tot en nosaltres mateixos.  Per això i perquè del passat n’hem d’aprendre molt més del que ens pensem, val la pena visitar aquest vestigi i altres del nostre entorn.

Des del camp d’aprenentatge i des de ja fa setmanes, estem obrint una nova via d’activitats al Ripollès relacionades amb la guerra civil i exili.  Com que els camps i entorns ens basem i destaquem allò que ens fa singulars en el territori, no podem obviar aquesta temàtica com el lloc fronterer que estem situats.  A més, aquestes activitats i visites quedaran lligades amb les que també duen a terme des de altres camps i entorns de Catalunya que també ho treballen. Creiem que és una gran oportunitat per fer més significatiu i competencial per als alumnes i centres que vulguin treballar aquest tipus de temàtiques.

La 3a desaparició de la mare de Déu de Núria

El 26 de gener, dia internacional de l’Educació Ambiental vàrem estrenar una activitat interdisciplinar connectant la història d’Espanya amb l’evolució de Núria. Totes dues lligades per les desaparicions de la imatge de la Mare de Déu de Núria del segle XX.  Aquestes fets servien de partida als i les alumnes per posar en context una darrera desaparició fictícia que es reclamava des d’un grup ecoterrorista per reivindicar accions per mitigar el canvi climàtic.  Els participants van fer molt bé la feina, van desbloquejat els misteris de les 3 desaparicions i van trobar la talla de la Verge de Núria als peus del Monument de l’Encíclica ecologista del papa Francesc “Laudato Si'”.  A banda dels coneixements adquirits i l’experiència de joc/aprenentatge a la Vall de Núria, el que segur recordaran per sempre és com de bé s’ho van passar jugant amb la neu!  Els i les alumnes que van participar són de Palma de Mallorca i la setmana que van estat al Ripollès, la meteorologia els va obsequiar amb fred i neu. Esperem que aquests bons records a la natura els facin ser sensibles, cuidadors i defensors de la terra. Ja que calen canvis dràstics de tota la societat, a escala individual, col·lectiva, empresarial i governamental. També esperem que l’educació ambiental s’infiltri per tot arreu i sigui transversal.

   

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

Aprenentatges i emocions

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Rastres i petjades

Pensant amb els animals i natura som més o menys conscients que passen un munt de coses al nostre voltant, però a vegades no ho som tant si pensem que just al costat de casa nostra hi viuen un munt d’animals, i que aquests segueixen els seus cicles vitals.  I quan diem al costat de casa ens referim al conjunt del territori, però especialment just al costat de casa.  En el cas dels pobles del Ripollès, que és on ens movem nosaltres habitualment amb els nostres alumnes, potser que només sigui travessar un carrer i trobar-te dins del bosc.  És fàcil pensar que aquests animals que veiem en fotografies, en reportatges o per les xarxes viuen lluny de nosaltres o que és molt difícil que ens en trobem algun quan hi transitem.  És probable que depenent de quin animal ens costi molt de veure ja que la manera que acostumem a anar pel bosc pot ser que no sigui la més adequada.  Solem anar xerrant, cridant o cantant, en bicicleta, corrent o caminant, però no amb una actitud de respecte i alerta.  Això fa que molts animals sensibles o amb por a les persones s’amaguin o fugin.

Des del nostre camp d’aprenentatge fem adonar a tots els alumnes que només cal anar amb l’actitud adequada, estar atent al que hi ha i passa al nostre voltant.  Tot i així és molt probable que no veiem directament gaires animals en llibertat, però si que podem comprovar que hi viuen i actuen pels llocs on passem.  Aquest fet el comprovem, escoltant els sons que puguin emetre, observant els caus o nius on habiten, o fins i tot trobant rastres i petjades d’alguns d’aquests animals.  Quan tenim la sort de trobar algunes d’aquestes evidències que mostren la seva activitat en el nostre entorn immediat, fem deduir als alumnes de quin animal es tracta a partir de diferents materials.  Des del CdA creiem que coneixent i trepitjant el territori farem que els nostres alumnes valorin i respectin més, si cal, la natura i animals que viuen al costat de casa i tot el que se’n deriva.

Aquestes pràctiques les incloem en les activitats de natura que podeu trobar en el següent enllaç.

En les següents imatges mostrem alguns dels rastres que hem trobat darrerament. (petjades de teixó, cabirol, guineu i conill. Excrements de guineu. Processionària en 5è estat larvari.)