Aprenentatges i emocions

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Rastres i petjades

Pensant amb els animals i natura som més o menys conscients que passen un munt de coses al nostre voltant, però a vegades no ho som tant si pensem que just al costat de casa nostra hi viuen un munt d’animals, i que aquests segueixen els seus cicles vitals.  I quan diem al costat de casa ens referim al conjunt del territori, però especialment just al costat de casa.  En el cas dels pobles del Ripollès, que és on ens movem nosaltres habitualment amb els nostres alumnes, potser que només sigui travessar un carrer i trobar-te dins del bosc.  És fàcil pensar que aquests animals que veiem en fotografies, en reportatges o per les xarxes viuen lluny de nosaltres o que és molt difícil que ens en trobem algun quan hi transitem.  És probable que depenent de quin animal ens costi molt de veure ja que la manera que acostumem a anar pel bosc pot ser que no sigui la més adequada.  Solem anar xerrant, cridant o cantant, en bicicleta, corrent o caminant, però no amb una actitud de respecte i alerta.  Això fa que molts animals sensibles o amb por a les persones s’amaguin o fugin.

Des del nostre camp d’aprenentatge fem adonar a tots els alumnes que només cal anar amb l’actitud adequada, estar atent al que hi ha i passa al nostre voltant.  Tot i així és molt probable que no veiem directament gaires animals en llibertat, però si que podem comprovar que hi viuen i actuen pels llocs on passem.  Aquest fet el comprovem, escoltant els sons que puguin emetre, observant els caus o nius on habiten, o fins i tot trobant rastres i petjades d’alguns d’aquests animals.  Quan tenim la sort de trobar algunes d’aquestes evidències que mostren la seva activitat en el nostre entorn immediat, fem deduir als alumnes de quin animal es tracta a partir de diferents materials.  Des del CdA creiem que coneixent i trepitjant el territori farem que els nostres alumnes valorin i respectin més, si cal, la natura i animals que viuen al costat de casa i tot el que se’n deriva.

Aquestes pràctiques les incloem en les activitats de natura que podeu trobar en el següent enllaç.

En les següents imatges mostrem alguns dels rastres que hem trobat darrerament. (petjades de teixó, cabirol, guineu i conill. Excrements de guineu. Processionària en 5è estat larvari.)

Museu del Pastor

Aprofitant aquests primers dies de gener que encara no hi ha activitat amb alumnes al CdA, vam aprofitar per visitar el Museu del Pastor situat a Fornells de la muntanya, nucli agregat al poble de Toses.  La intenció de la nostra visita és ampliar encara més la visió i el coneixement que podem fer viure als nostres alumnes referent a les especificitats de la vida de muntanya al Ripollès.  Creiem que desenvolupar una activitat a aquest nucli, i més concretament al seu museu, pot ajudar a complementar altres activitats i visites, com la de Dòrria, que ja duem a terme des de fa anys.

Les primeres paraules que vam pronunciar al sortir del Museu del Pastor van ser – Que petit, però quina quantitat d’història més gran que hi ha!  –  Mentre s’espera la seva re-ubicació a un edifici modern construït darrerament, dins de la única sala que disposa, podem veure més de 200 peces de tota mena referents a la vida dels pastors dedicats a la transhumància, com ara: eines, remeis relacionats amb aquesta forma de vida, esquelles, indumentària típica, un llit, estris de fustejar i les marques de ferros amb què cada casa identificava les seves ovelles, entre altres.

Ens va acompanyar i explicar tota mena de detalls referents a les peces, la vida de pastor o experiències i curiositats vàries, Ramon Gasó, fill de Joaquim Gasó, pastor transhuman que originà una col·lecció personal ara convertida en museu.  Molt probablement, sense les fantàstiques explicacions d’en Ramon, plenes d’il·lusió, ganes de donar a conèixer i en determinats moments melancolia d’èpoques passades, la visita no hagués tingut el mateix efecte sobre nosaltres.  Es ben bé, que encara que una primera impressió pugui semblar una cosa, després de visitar aquest museu marxem molt més rics en cultura i història del que vam arribar.  Totalment recomanable.  Quin gran museu!

40 anys aprenent al territori

40 anys!

Estem de celebració!  Els Camps d’Aprenentatge fa 40 anys que estan presents al territori treballant amb els centres i alumnes d’arreu, oferint el seu servei i essent referents en les seves metodologies.  A partir de d’inquietud i il·lusió d’uns pocs, arrel de les ideologies de l’escola nova de principis del segle XX, i aprofitant l’època de canvis i la nova renaixença del país, es comencen a crear els primers camps d’aprenentatge.  El primer va ser el del Delta de l’Ebre, seguit del de Tarragona, la Garrotxa i Juneda.  A partir de llavors hem crescut fins els 21 camps i entorns a arreu del país.

Des de ja fa uns anys sembla que estem vivint canvis en el sistema educatiu i en el que l’envolta.  Per alguns sembla que revolucionaris, però per altres sempre anem de tard basant-nos en el que diu Confuci al 479 aC “M’ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig comprendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.” o el que diu el punt número 10 de l’Escola Nova de ja fa 100 anys “…sortir de l’escola vol dir tenir la finestra oberta a la vida. Cal que cerquem mitjans perquè la vida entri al’escola (Decroly, Freinet) Això vol dir no solament que les activitats d’aprenentatge estiguin amarades de les aportacions vitals de les criatures, sinó, també, la responsabilitat institucional d’oferir camps oberts d’observació, de manera constant, del món en què viuen.  Hem de posar en contacte real els infants amb el medi natural i social més enllà dels cercles reduïts en què es belluguen.  Hem d’aprofitar els seus ulls oberts, la seva mirada curiosa, per ajudar-los a entendre la complexitat del món en què vivim…”

Els camps i entorns tenen present i agafen com a referent aquestes paraules des del primer moment.  Van ser revolucionaris i líders al nostre país en innovació pedagògica fa 40 anys i encara ho continuem sent.  Tenim l’entorn com a eix principal d’aprenentatge, i com bé va dir el Sr.Adam Manyé director territorial d’Educació a la província de Girona en la presentació de l’acte de celebració, els Camps i Entorns, sembrem els camps d’aprenentatge.

Des del Ripollès, gràcies els pioners per l’empenta en el seu moment, gràcies als que ho van saber seguir i fer créixer després, i per molts anys en puguem gaudir per seguir aprenent!

Dies de vacances, dies de Nadal.

Avui és un dia assenyalat.  Ho és per diferents motius.  Acaben els dies d’escola d’aquest 2022 per iniciar les vacances d’hivern o de Nadal.  Els alumnes acostumen a estar contents perquè durant uns dies podran dedicar-se exclusivament a allò que els agrada més sense haver de posar-se el despertador cada matí.  Pels docents també és una època de descans i recarrega d’energia per encarar el que podríem dir que és la segona meitat del curs. A més, són dies de trobades familiars i amb amics per poder celebrar dies molt esperats durant l’any.  Aquesta època ens serveix per fer un pas endavant, deixar enrere allò que no ens ha anat bé, corregir i afrontar de nou els reptes iniciats, o afrontar-ne de nous.

També acaba la tardor i comença l’hivern.  Passarem la pàgina dels dies cada vegada més curts i foscos, per encetar-ne una altra que ens explicarà que els dies de mica en mica seran més llargs i clars.  Els animals i plantes saben que el Sol cada vegada tindrà més presència i que la llum cada vegada serà més present.  Això farà reviure a poc a poc tota la natura iniciant un nou cicle de vida altre cop.

Sense buscar-ho, tots estem regits pels grans cicles.  Noves pàgines, noves etapes, nova estació, nou cicle i nova llum.  Un nou any està apunt de començar i com no pot ser d’altra manera des del camp d’aprenentatge del Ripollès l’afrontem amb ganes i il·lusió per viure de la millor manera la singularitat del nostre territori en la segona part del curs.

Així doncs esperem que tothom passi unes bones festes i pugui afrontar el nou any de la millor manera.  Ens retrobem aviat!

Fototrampeig

Un dels objectius que ens plantegem en les sortides de natura que duem a terme amb els alumnes és adonar-nos que en l’espai que recorrem hi viuen un munt d’animals salvatges.  A vegades hem tingut la sort de veure més o menys de prop alguns ocells com el gaig, el pit roig, la mallerenga carbonera, el picot garser o el picot verd, però en la majoria de dies ho comprovem d’altres maneres, com per exemple trobant caus o nius, excrements, petjades o diferents rastres que deixen al llarg del camí.

Repensant aquests tipus d’activitats a la natura ens n’hem adonat que encara podem fer més passos enllà per fer-la més significativa pels alumnes que ens visiten.  És per això que hem adquirit una càmera de fototrampeig.  Aquesta càmera ajudarà als alumnes a comprovar d’una altra manera el fet que hi ha un munt d’animals salvatges que viuen molt a prop nostre.  I a partir d’aquí podrem conèixer-los i valorar-los a ells i a l’entorn una mica més del que ja estem fent ara.

Hem afegit un enllaç més a la pestanya RECURSOS d’aquest Nodes anomenat “El nostre fototrampeig“.  Aquí podreu trobar un enllaç a la carpeta on evocarem totes les captures que anem fent, una carpeta amb una representació dels diferents animals que apareguin a les imatges i els videos que puguem editar per a una fàcil visualització.

Esperem que entre tots en puguem treure profit!

 

Formació entre camps d’aprenentatge

Com a servei educatiu especialitzat en la singularitat del territori que som al Camp d’aprenentatge del Ripollès ens centrem sobretot en la natura del Prepirineu i Pirineu, i història a partir de l’època medieval fins l’actualitat.  Això fa que ens recorreguem la comarca de dalt a baix i d’esquerra a dreta, auto formant-nos i treballant conjuntament amb altres organitzacions, per tal de ser uns bons coneixedors d’allò que pretenem que els nostres alumnes treballin vivencialment i significativament.  Però fa temps que ens vam adonar que el nostre territori té relació directe amb molts d’altres.  Que hi ha aspectes de la nostra natura i història que per tal d’entendre-la més bé no podem obviar altres zones més o menys veïnes.  Amb la voluntat de formar-nos més globalment per tal de millorar el nostre servei amb els centres, i amb la voluntat de donar-nos suport entre camps en moments de necessitat.  Vam decidir programar una sèrie de visites/formació amb camps d’aprenentatge veïns al del Ripollès.  Aquesta setmana hem començat amb la visita a St. Pere de Rodes que du a terme el camp d’aprenentatge d’Empúries.  Aquesta ens ha servit per veure com s’expliquen temes semblants als del camp del Ripollès o comparar punts de vista i coneixements entre aquests dos territoris en època medieval, entre altres coses.  Des d’aquí donem les gràcies a la rebuda que ens han ofert els companys i companyes d’Empúries, i esperem que puguin participar d’alguna de les activitats que oferim des de casa nostra.  Creiem que aquest tipus de trobades/formació son enriquidores pels camps participants i que en puguem dur a terme d’altres en altres localitzacions o a casa nostra.  Més avall teniu una mostra d’imatges de la jornada.

 

Una mica de tot

Segon de Batxillerat, primer de primària, tercer d’ESO, cicle mitjà de primària, escola rural, estudi d’impacte ambiental, els ocells del nostre entorn, descobrim el riu, un poble típic del Pirineu, pintures i arquitectura medieval, el naixement de la nació catalana, rastres i petjades, pau i treva, scriptorium, vida monàstica… En definitiva, ensenyament aprenentatge significatiu i competencial en totes les etapes directament amb l’objecte d’aprenentatge.  Aquestes i altres poden ser algunes paraules clau per explicar el nostre octubre al Camp d’aprenentatge del Ripollès.