Formació en guiatges inclusius

admin08/04/25  

 

Aquest dilluns, els docents del camp d’aprenentatge del Ripollès juntament amb 10 professionals de diferents àmbits relacionats amb els guiatges de muntanya vinguts d’arreu, hem participat a la Formació en Guiatges Inclusius que s’ha dut a terme a Ripoll dins del festival @fsendpirineus amb el suport de @sompirineu.idapa.  Sota el lideratge de l’Àngels d’ @guiesdarrel, hem explorat com fer la muntanya més inclusiva, segura i acollidora per a tots els públics.

Ha estat una jornada increïble on hem explorat com fer que les nostres rutes siguin accessibles per a tothom, i com amb la inclusió s’acull a tota persona sense excloure’n a cap!  Des del CdA del Ripollès considerem fonamental formar-nos en aquest sentit perquè TOTHOM qui ho desitgi, alumnes i docents, puguin participar de les nostres activitats.

Esperem poder rebre més formació d’aquest tipus, així com ens agradaria que docents de tot tipus de centres, alumnes, professionals i entitats relacionades amb la muntanya, també hi poguessin participar.

Aquestes formacions, conjuntament amb una teòrica que va tenir lloc fa uns dies, estan subvencionades per l’IDAPA (@sompirineu.idapa).

Viatge en el temps

admin27/02/25  

Cada pla de treball que se’ns planteja des de cada centre que vol fer activitats amb el nostre camp d’aprenentatge suposa un repte.  Volem donar la millor resposta a les demandes que ens arriben.  Alguns ens deixen màniga ampla perquè el seu objectiu prioritari serà fer cohesió de grup, deixant que siguem nosaltres que organitzem els dies que estaran al Ripollès segons uns interessos mínims.  D’altres són més exigents i ens demanen que fem un pas més enllà.  Tot i saber que durant l’estada, els alumnes dels respectius centres visitants, duen a terme classe amb una metodologia sovint diferent del que estan acostumats en els seus centres d’origen, ens sol·liciten fer una estada encara més manipulatiu, significatiu i competencial possible del que nosaltres tenim planificat.  Aquest fet no el veiem com a una dificultat o amenaça, ans al contrari!  Ho aprofitem per exprimir-nos més de l’habitual i dur a terme noves activitats o variants de les que ja oferim.  Aquest és el cas que ens hem trobat aquesta setmana amb el CEE Dr. Ramon Suriñach de Ripoll.  Sabíem que amb aquest centre d’educació especial ens hi hauríem d’esmerçar més donat que cap dels docents del nostre camp som especialistes en educació especial.  També sabíem que amb alumnes amb mobilitat reduïda hauríem de buscar alternatives per accedir als espais que acostumem a visitar al monestir de Ripoll, per no parlar del fet de pautar molt bé la jornada perquè tot l’alumnat pogués seguir les activitats segons les seves necessitats i capacitats.  Però la qüestió no acaba aquí!  Les mestres de l’escola ens varen demanar si era possible que ens vestíssim d’època medieval per fer més immersives i emocionals la visita al monestir i les explicacions d’aquest període de temps de la història.  Aquesta demanda ens la vàrem estar plantejant uns dies fins que vàrem veure clar que pels alumnes d’aquesta escola valia la pena buscar roba en consonància amb aquells temps.  Així doncs, vàrem decidir buscar roba per poder representar diferents estaments de l’època medieval per explicar amb més propietat diferents aspectes de l’edat mitjana.  La Rita es va vestir de pagesa, en Raimon de cap d’obres i en Miquel de monjo benedictí.  Per altra banda, vàrem buscar objectes que complementessin els vestits i les explicacions, com ara: una vara de medir, el pectoral del monjo, la regla de St. Benet, l’escut del Comte Guifré, entre altres.  Per altra banda, vàrem haver de contactar i posar-nos d’acord amb diferents persones per tal de desenvolupar l’activitat.  Aprofitem per agrair a la Núria Gayolà de l’Ajuntament de Ripoll, la Mercè i la Virtu de l’oficina de turisme, la Janina del museu, i en Miquel i l’Anna del monestir l’atenció rebuda i la predisposició.  Tot i així, no volem deixar de dir que encara hi ha molta feina a fer per tal d’assolir la inclusió real en l’accés a la història i cultura a Ripoll i a molts altres llocs.  Els accessos són un dels primers passos que no tenim resolts, però al darrera n’hi molts més!  A nivell personal i des del Camp d’Aprenentatge hi continuarem treballant!  Tot i així, valorem molt positivament la prèvia a les activitats i la mateixa jornada.  Esperem que el proper curs, l’Escola Dr. Ramon Suriñach ens continuïn posant a prova per millorar la nostra tasca.

Podeu veure una petita mostra de la jornada a les fotos del carrusel. Properament en penjarem alguna més.

Trobada al Ripollès del grup de treball Guerra Civil i Exili. Memòria Democràtica.

admin31/01/25  

Aquest passat dilluns vam acollir la primera trobada del grup de treball Guerra Civil i Exili al Ripollès. Memòria Democràtica dels camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya.  Aquest grup de treball, del qual el CdA del Ripollès també hi participem, va estar creat veient la necessitat de tenir en compte, recordar i ensenyar a l’alumnat les lluites que han existit al nostre país per a aconseguir una societat més justa i democràtica i per recordar les persones que han patit o han mort per haver lluitat en aquest sentit.  Així doncs, des de diferents localitzacions del territori, treballem aquest tema aprofitant  la història i els vestigis existents de cadascuna de les zones.  Per més informació referent a aquest grup podeu seguir aquest enllaç.

La trobada al Ripollès va ser una jornada més o menys curta, però intensa i molt productiva.  Al matí ens vam trobar, i després de fer un primer esmorzar per afrontar el matí ens vam dirigir a visitar el refugi antiaeri de Ripoll.  Aquest refugi es va obrir al públic a l’agost de 2022, i gràcies a això i el fet que un grup de gent de la vil·la treballen per la memòria històrica, s’ha convertit en un espai de referència de la zona.  Ens va fer la visita l’Adrià Brull, historiador i membre de la comissió de recuperació de memòria històrica.  Una visita que juntament l’espai i les explicacions et traslladen en aquells dies fatídics de guerra.

Després d’aquesta primera visita ens vam traslladar a la biblioteca Lambert Mata per reunir-nos i continuar amb el treball de grup, tot reenganxant amb l’anterior trobada a les llars Mundet de Barcelona, fins l’hora de dinar.

I per acabar la jornada ens vam traslladar fins l’Hotel Balneari Montagut – Hospital de Sang en l’època de la Guerra d’Espanya.  Volem agrair al Sr. Tomàs de Montagut la magnífica visita que ens va fer pels edificis i entorn de l’Hotel.  Una visita que sens dubte també et trasllada en el temps i permet connectar amb personatges i fets de la època gràcies a les explicacions, documentació i magnífic manteniment de part de l’interior dels edificis tal i com eren en temps passats.

Gràcies a a aquestes jornades de treball podem conèixer el que fan la resta de camps i entorns que treballem temàtiques semblants, vincular-ho amb les nostres mateixes per poder fer un treball més acurat amb els alumnes i poder donar el nostre punt de vista amb idees per complementar les activitats.  Esperem que els centres educatius en puguin treure profit.

 

Bon dia i bon any! Ja tenim els vídeos!

admin14/01/25  

Com ha anat l’entrada al nou any? Esperem que bé!  I els Reis Mags de l’Orient què?  Us han portat algun regal?  Esperem que sí!  A nosaltres ens n’han dut un que ens fa especial il·lusió.  Ens han portat els vídeos que expliquen què són i què si fa en els camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya, així com el vídeo del nostre propi Camp.  Després de molt esperar, per fi han arribat!  Amb aquests vídeos esperem que més centres, entitats, associacions, particulars i administracions coneguin la tasca que desenvolupem.

Us els deixem aquí perquè el pugueu visualitzar tantes vegades com vulgueu o el pugueu enviar a qualsevol dels vostres contactes a través del següent enllaç. (vídeo CdA del Ripollès / vídeo Camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya)

Estada curta, però intensa. Profitosa en tots els sentits.

admin08/11/24  

Quina estada! Curta, però intensa. Profitosa en tots els sentits.

Quan abans d’acabar el curs anterior es va confirmar quins centres farien estada al Ripollès vam entomar com a repte l’estada del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural de l’Institut Vallvera de Salt.  Un cicle formatiu faria estada al Ripollès! Però no acabava aquí la cosa; un cicle formatiu d’animació sociocultural!  Fins al moment estàvem acostumats a que tots els nivells educatius que venien al nostre camp, ho feien amb la intenció de treballar els àmbits que ens fan singulars a la nostra comarca, però mai amb la intenció afegida que vindria aquest centre.

En els primers contactes amb les professores ja vam notar un nivell d’exigència alt per tal de fer una estada el màxim d’eficient i profitosa possible per l’alumnat i les mateixes professores.  Prevèiem que aquesta estada per si sola ja seria singular, però el que la faria especialment singular era que volien fer diferents tipus d’activitats, no només amb la intenció de treballar un moment concret de la història com la guerra civil espanyola, sinó també de veure com mestres i professors no coneguts dinamitzaven aquests tipus d’activitats.  Aquesta voluntat formativa ens va semblar ideal des del principi.  Així doncs, l’alumnat d’aquest cicle, a banda d’aprendre d’història i natura, vindrien al camp d’aprenentatge del Ripollès a aprendre, agafar de model i a avaluar la nostra activitat docent i les pròpies activitats fixant-se en les possibilitats de dinamització en diferents entorns.

El fil conductor el teníem clar; la guerra civil i la dinamització de grups optimitzant al màxim el temps disponible, concretament dos dies i una nit.  Amb aquestes premisses els vàrem oferir 4 propostes d’estada que finalment, després de comentar-ho amb les professores que acompanyarien els grups al nostre CdA, i modificant diferents aspectes, vam acabar definint una estada que va quedar de la següent manera:

El primer dia al matí vàrem realitzar l’itinerari de Ripoll referent a la guerra civil, i a la tarda la descoberta de Ripoll usant el joc de mòbil “El monjo enamorat”.

El segon dia al matí vàrem fer un mix de l’itinerari del camí de Nevà i els búnquers, i a la tarda la descoberta de Planoles a mode de cursa d’orientació.

Un cop acabades les activitats del segon dia es va destinar un temps important a fer memòria i avaluació de l’estada avaluant les activitats i els docents del camp.  Una part fonamental per ells i elles juntament amb una segona avaluació encara més extensa que durien a terme al centre, i súper interessant i enriquidora per nosaltres.

Per la nostra banda, vàrem fer una avaluació molt positiva de l’experiència amb aquest centre. Com sempre, hi ha moltes coses a millorar per part nostra, però creiem que vàrem estar a l’alçada i que professores i alumnes van marxar satisfets d’haver respost a les necessitats i expectatives.  Esperem que en pròxims cursos puguin tornar.

Ja ho veieu, els camps d’aprenentatge, a banda d’impartir docència, som servei educatiu, i ens adaptem a les necessitats de cada centre, modificant, traient i afegint el que calgui per tal de respondre a les necessitats i interessos de cada centre.  Podem anar molt més enllà de la carta d’activitats publicada!  Només es tracta que el centre tingui clar amb quin objectiu vol venir al nostre CdA i, entre tutor/a del camp i coordinador/a del centre visitant tinguem una bona comunicació i fem una bona coordinació per tal de treure el màxim profit de l’estada al Ripollès.

 

Visita al museu del miner i mina d’Ogassa

admin31/05/24  

Has estat mai en una etació d’esquí envoltat de funiculars, telecadires, edificis i gent anant amunt i avall?  Doncs, segons el que ens van transmetre durant la visita guiada al museu miner i la mina Dolça d’Ogassa, aquest petit poble deuria transmentre una sensació semblant al visitant en els seus anys d’esplendor minera.  S’hi podien veure les entrades de les 14 mines, cables aeris amb petits contenidors que baixaven el carbó fins les vagonetes que llavors el conduirien fins a trobar el ferrocarril a l’estació de Toralles, vagonetes plenes i buides de mineral anant amunt i avall per les vies dels plans inclinats, la infermeria, les cases dels miners, la fàbrica de pans de carbó, el salt d’aigua de la font gran on es va instal·lar la primera turbina per generar electricitat, l’església parroquial dedicada a Santa Bàrbara, ca l’enginyer, els tallers, sales de ball, la cooperativa, entre altres.  De fet, segur que Ogassa va viure durant aquells anys un bullici i moviment de gent sense precedents.

Actualment hi viuen unes 250 persones, però quan va gaudir de més prosperitat econòmica a principis de l’any 1900 n’hi vivien gairebé 1600!  La gran majoria d’aquesta població vivia del desenvolupament econòmic que durant els segles XIX i XX van promocionar les famoses mines de carbó i dues importants cimenteres.  Les empreses gestores d’aquests negocis van fer prosperar Ogassa de forma exponencial sent determinants per aquest desenvolupament econòmic no només al poble d’Ogassa sinó també a bona part de la comarca.  El fet d’extreure carbó en grans quantitats i de bona qualitat, i la necessitat de traslladar-lo a Barcelona amb certa celeritat, va promoure l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880.  Aquest mineral fòssil servia bàsicament com a combustible per a la insdustria creixent, majoritàriament tèxtil, a la capital catalana i altres zones del país, així com per exportar a altres països.  De totes maneres aquesta esplendor econòmic anirà minvant fins haver de cessant l’activitat l’any 1967.  Això serà donat perquè l’electicitat i altres tipus de combustibles aniran relegant la dependència del carbó.  Aquest fet farà que les despeses d’aquesta empresa minera cada vegada costaran més de sufragar fins haver de tancar.  La població que havia vist extreure carbó des del segle XVIII, i havia promocionat per la seva banda la industrialització de la comarca, a partir d’aquell any aniria perdent habitants vinguts d’arreu de la península per tornar a viure de la ramaderia.  Actualment podem dir que el sector del turísme també hi és present sent un motor econòmic important.

La setmana passada vam fer activitats amb l’escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet.  Aquest centre, a diferència de tal i com fem habitualment, es va allotjar a l’alberg de Xanascat de Sant Joan de les Abadesses.  Tots plegats vàrem fer una molt bona descoberta natural i històrica d’aquesta zona del Ripollès i, com no podia ser d’altra manera, vam aprofitar per pujar a Ogassa a fer la visita al museu miner, la mina Dolça, una part del poble i un petit tram del camí de les vagonetes.  Personalment hi havíem estat, però mai amb un grup durant la seva estada al camp d’aprenentatge.  Un cop acabada l’activitat en varem fer una valoració molt positiva.  Tenim ganes que més centres tinguin l’interès de visitar Ogassa en futures estades.  Segur que els agradarà i en treuran profit!

Festa de la Llana i Casament a Pagès

admin13/05/24  

HIGIA  PECORIS

SALUS POPULI.

Així acaba l’article el Veterinari Josep Maria Rufí i Pagès on descriu el penúltim viatge transhumant del pastor Josep Camprubí “el sabater de Nevà”, des de la localitat de Llabià, al baix Empordà, fins Nevà, al Ripollès.

La transhumància es pot definir com el sistema migratori del bestiar per a l’aprofitament estacional de les pastures.  D’aquesta manera el bestiar viatge cap a zones més propicies del territori, normalment vora la costa, buscant pastures de tardor o hivern, i retornant a les muntanyes, normalment el lloc d’origen, en èpoques de primavera i estiu.  En l’article (que podeu llegir sencer aquí), descriu el viatge d’una manera que et fa sentir un acompanyant més del ramat, també podem conèixer breument l’evolució històrica de la transhumància a Catalunya, el pastor, els gos d’atura i l’ovella Ripollesa.  Des del nostre punt de vista, una lectura del tot recomanable.

En relació amb la transhumància i l’ovella Ripollesa volem fer un esment especial a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès que se celebra a Ripoll el cap de setmana de maig següent a la festa major des del 1967 per tal de rememorar com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català.  Aquesta festa també pretén recordar el pas dels ramats i els pastors transhumants que retornen als seus llocs d’origen, normalment les parts més altes del Ripollès, com Toses, Nevà, Pardines, entre altres, per passar la temporada de primavera i estiu. Si la veniu a gaudir us trobareu immersos en temps passats. Apareixen remats d’ovelles que més tard esquilaran en forma de concurs tradicional. Llavors unes filadores tractaran la llana per fer-ne fil a la plaça de l’ajuntament.  El públic gaudirà de música i balls tradicionals, esmorzar popular, gegants, grallers i trabucaires mentre donen la benvinguda a la parella que prèviament hauran passejat pels carrers de Ripoll per anar-se a buscar un a l’altra.  A cavall, el nuvi acompanyat dels padrins anirà a buscar la núvia a casa seva, a partir de llavors acompanyats dels padrins i convidats, i carregats amb l’aixovar, es dirigiran al monestir per tal de procedir amb el casament real en la majoria d’edicions. Per més informació sobre aquesta festa podeu llegir la crònica de festes.org.

Al nostre Camp d’aprenentatge, centrat en la natura del Prepirineu i Pirineu i la història, bàsicament des d’època medieval, la transhumància ens interessa especialment ja que es pot fer un treball del tot transversal.  Parlem del món rural, descobrim pobles de muntanya, resseguim camins ramaders, conversem amb antics pastors i visitem el museu del pastor (col·lecció privada) dels últims transhumants de Fornells de la muntanya).  Per treballar aquests temes us proposem treballar alguna de les situacions d’aprenentatge relacionades.

Per cert, si no us hi heu entretingut abans…

UN RAMAT DE BESTIAR

SEGURETAT DE LES PERSONES

Refelxionem-hi.

Futbol a la portalada del Monestir!

admin18/04/24  

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

El monestir de Ripoll és de les dones

admin08/03/24  

No! No ens hem equivocat!  Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval.  En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit.  Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina.  I on trobem les dones al monestir de Ripoll?  Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir.  Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar.  Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.

La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen.  Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins.   Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.

Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants.  Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya.  Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan.  La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on.  De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.

A la portalada també hi trobem dones.  Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any.  Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses.  Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.

Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat.  Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat.  Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.

En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits.  La dona hi és representada des de tots els àmbits.  Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.

La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!

A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?

Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada.  Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.

Bones festes de Nadal!

admin18/12/23  

Aquest curs ens hem fet una fotografia amb un toc d’humor en un dels panells de l’exposició de la història de Queralbs, poble del Ripollès on també fem activitats.  En aquesta fotografia s’hi pot veure una família del mateix poble molt probablement en un dia de festa de finals del segle XIX.  Ens ha fet especial il·lusió fer-nos una fotografia aquí i usar-la per desitjar unes bones festes, perquè creiem que s’hi representa part dels valors del nostre camp d’aprenentatge, com ara el món rural al Ripollès o diferents generacions d’homes i dones agafant-se uns als altres mostrant unitat.  També el fet d’anar vestits de festa disposats a celebrar quelcom important com ara nosaltres estem apunt de celebrar el Nadal.

Així doncs, des del CdA del Ripollès volem desitjar a tothom unes bones festes de Nadal i un venturós any nou!