Quan s’acosten dies de festes al calendari és habitual escoltar, veure o llegir notícies referents a l’origen d’aquestes tradicions. Doncs bé, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès també creiem oportú redactar un article parlant-ne ja que el nostre camp d’aprenentatge es singularitza entre altres… Llegeix més»
Fa molt i molt de temps quan a la Terra hi habitaven els primers humans no existia cap mena de rellotge. En aquells temps les persones no regien la seva vida sota cap mena d’imposició horària, si no que seguien els ritmes de la Terra… Llegeix més»
“50 raons per les quals amb Franco NO es vivia millor”. Les mentides de Franco. Una proposta didàctica del grup de treball Guerra Civil, Exili i Memorìa democràtica dels Camps i Entorn d’Aprenentatge.
Des del grup de treball Guerra Civil, Exili… Llegeix més»
Aquest passat dilluns vam acollir la primera trobada del grup de treball Guerra Civil i Exili al Ripollès. Memòria Democràtica dels camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya. Aquest grup de treball, del qual el CdA del Ripollès també hi participem, va estar creat veient la necessitat de tenir en compte, recordar i ensenyar a l’alumnat les lluites que han existit al nostre país per a aconseguir una societat més justa i democràtica i per recordar les persones que han patit o han mort per haver lluitat en aquest sentit. Així doncs, des de diferents localitzacions del territori, treballem aquest tema aprofitant la història i els vestigis existents de cadascuna de les zones. Per més informació referent a aquest grup podeu seguir aquest enllaç.
La trobada al Ripollès va ser una jornada més o menys curta, però intensa i molt productiva. Al matí ens vam trobar, i després de fer un primer esmorzar per afrontar el matí ens vam dirigir a visitar el refugi antiaeri de Ripoll. Aquest refugi es va obrir al públic a l’agost de 2022, i gràcies a això i el fet que un grup de gent de la vil·la treballen per la memòria històrica, s’ha convertit en un espai de referència de la zona. Ens va fer la visita l’Adrià Brull, historiador i membre de la comissió de recuperació de memòria històrica. Una visita que juntament l’espai i les explicacions et traslladen en aquells dies fatídics de guerra.
Després d’aquesta primera visita ens vam traslladar a la biblioteca Lambert Mata per reunir-nos i continuar amb el treball de grup, tot reenganxant amb l’anterior trobada a les llars Mundet de Barcelona, fins l’hora de dinar.
I per acabar la jornada ens vam traslladar fins l’Hotel Balneari Montagut – Hospital de Sang en l’època de la Guerra d’Espanya. Volem agrair al Sr. Tomàs de Montagut la magnífica visita que ens va fer pels edificis i entorn de l’Hotel. Una visita que sens dubte també et trasllada en el temps i permet connectar amb personatges i fets de la època gràcies a les explicacions, documentació i magnífic manteniment de part de l’interior dels edificis tal i com eren en temps passats.
Gràcies a a aquestes jornades de treball podem conèixer el que fan la resta de camps i entorns que treballem temàtiques semblants, vincular-ho amb les nostres mateixes per poder fer un treball més acurat amb els alumnes i poder donar el nostre punt de vista amb idees per complementar les activitats. Esperem que els centres educatius en puguin treure profit.
Avui, 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes, però abans de res, què és un dia Internacional?
Doncs bé, un dia Internacional o dia mundial és una data reconeguda internacionalment promoguda per diferents organitzacions per commemorar un fet o lluitar contra un problema i alhora donar-ne visibilitat internacional, posant a disposició del públic en general la informació sobre qüestions d’interès, mobilitzar la voluntat política i els recursos necessaris per afrontar el problema i celebrar els èxits obtinguts fins al moment. Molts d’aquests dies són promoguts per l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) i altres organitzacions internacionals.
La idea d’assignar un dia internacional a les muntanyes sorgeix de la necessitat de preservar aquestes zones de les amenaces degudes al canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació. A les muntanyes hi viu el 15% de la població mundial i aproximadament la meitat de les reserves de la diversitat biològica del món, a banda de subministrar aigua dolça a més de la meitat de la població, ajudar a sustentar l’agricultura, facilitar energia neta i medicaments. Tot i així hi trobem 25 dels 34 punts crítics de la biodiversitat de tot el món.
Enguany el lema del dia d’avui és “Solucions basades en les muntanyes per un futur sostenible: innovació, adaptació i joventut”. La innovació és la clau per afrontar els desafiaments. L’adaptació és crucial per augmentar la resiliència i reduir la vulnerabilitat. I la participació activa dels joves és essencial per la sostenibilitat a llarg plaç.
Tenint present el que hem descrit, des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès, vàrem programar una sortida inclosa en el projecte els 4 cims de Ripoll amb una escola de la mateixa població. Aquest projecte es basa en el coneixement de l’entorn natural proper del poble per tal de poder decidir si cal preservar i en quina mesura, des del punt de vista natural i històric, aquell itinerari. Aquesta activitat respon molt bé al lema plantejat aquest any de de la ONU. Els alumnes hauran d’innovar per tal de plantejar solucions a les problemàtiques observades, com ens podem adaptar per tal de protegir el nostre entorn proper i de retruc la resta de zones de muntanya, i per últim és clara la participació dels joves alumnes de la forma més significativa possible. Així doncs, una activitat rodona per avui.
A més, enguany vam decidir sumar-nos a la proposta de dur una activitat inclusiva a la muntanya per tal de pujar un graó més en l’aspecte de la sensibilització. Durant el mes de maig va sorgir la proposta des del CdA Valls d’Àneu, de la mà i amb la voluntat de col·laborar amb els tècnics d’ús públic del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Moi Villanueva) i la Maria Pou, tècnica d’ús públic del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (sector Espot), i part de la Xarxa Pirineus Vius. Així doncs, sense dubtar-ho ni un moment, ho vam proposar a l’escola en qüestió i seguidament vam procedir a la reserva de la cadira Joëlette que disposa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès. Tot i que els grups del centre que du a terme aquesta activitat no té cap alumne amb diversitat motriu vàrem decidir de porta-la igualment per tal que la coneguessin en funcionament durant la sortida, que els alumnes hi poguessin pujar o ajudar a transportar-la durant el recorregut per viure-ho en primera persona, conèixer aquest recurs que facilita la inclusió d’un col·lectiu determinat i complementar els objectius de l’activitat en qüestió d’una forma més global.
La mala notícia però, és que degut a la nevada semiprevista per avui, tot i tenir-ho tot a punt i les diferents persones col·laboradores mobilitzades, no hem dut a terme l’activitat tot aplaçant-la per més endavant. Ens ha sabut molt greu donat a l’esforç de molta gent per tal de poder fer aquesta activitat tan esperada, però la meteorologia i la seguretat dels alumnes i les diferents persones implicades passa per davant de tot. Esperem poder fer aquesta activitat properament i fer un bon reportatge. Mentrestant, continuarem amb la nostra tasca de sensibilització en els àmbits que ens toquen d’aprop al Ripollès, com ara les muntanyes.
Quina estada! Curta, però intensa. Profitosa en tots els sentits.
Quan abans d’acabar el curs anterior es va confirmar quins centres farien estada al Ripollès vam entomar com a repte l’estada del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural de l’Institut Vallvera de Salt. Un cicle formatiu faria estada al Ripollès! Però no acabava aquí la cosa; un cicle formatiu d’animació sociocultural! Fins al moment estàvem acostumats a que tots els nivells educatius que venien al nostre camp, ho feien amb la intenció de treballar els àmbits que ens fan singulars a la nostra comarca, però mai amb la intenció afegida que vindria aquest centre.
En els primers contactes amb les professores ja vam notar un nivell d’exigència alt per tal de fer una estada el màxim d’eficient i profitosa possible per l’alumnat i les mateixes professores. Prevèiem que aquesta estada per si sola ja seria singular, però el que la faria especialment singular era que volien fer diferents tipus d’activitats, no només amb la intenció de treballar un moment concret de la història com la guerra civil espanyola, sinó també de veure com mestres i professors no coneguts dinamitzaven aquests tipus d’activitats. Aquesta voluntat formativa ens va semblar ideal des del principi. Així doncs, l’alumnat d’aquest cicle, a banda d’aprendre d’història i natura, vindrien al camp d’aprenentatge del Ripollès a aprendre, agafar de model i a avaluar la nostra activitat docent i les pròpies activitats fixant-se en les possibilitats de dinamització en diferents entorns.
El fil conductor el teníem clar; la guerra civil i la dinamització de grups optimitzant al màxim el temps disponible, concretament dos dies i una nit. Amb aquestes premisses els vàrem oferir 4 propostes d’estada que finalment, després de comentar-ho amb les professores que acompanyarien els grups al nostre CdA, i modificant diferents aspectes, vam acabar definint una estada que va quedar de la següent manera:
El primer dia al matí vàrem realitzar l’itinerari de Ripoll referent a la guerra civil, i a la tarda la descoberta de Ripoll usant el joc de mòbil “El monjo enamorat”.
El segon dia al matí vàrem fer un mix de l’itinerari del camí de Nevà i els búnquers, i a la tarda la descoberta de Planoles a mode de cursa d’orientació.
Un cop acabades les activitats del segon dia es va destinar un temps important a fer memòria i avaluació de l’estada avaluant les activitats i els docents del camp. Una part fonamental per ells i elles juntament amb una segona avaluació encara més extensa que durien a terme al centre, i súper interessant i enriquidora per nosaltres.
Per la nostra banda, vàrem fer una avaluació molt positiva de l’experiència amb aquest centre. Com sempre, hi ha moltes coses a millorar per part nostra, però creiem que vàrem estar a l’alçada i que professores i alumnes van marxar satisfets d’haver respost a les necessitats i expectatives. Esperem que en pròxims cursos puguin tornar.
Ja ho veieu, els camps d’aprenentatge, a banda d’impartir docència, som servei educatiu, i ens adaptem a les necessitats de cada centre, modificant, traient i afegint el que calgui per tal de respondre a les necessitats i interessos de cada centre. Podem anar molt més enllà de la carta d’activitats publicada! Només es tracta que el centre tingui clar amb quin objectiu vol venir al nostre CdA i, entre tutor/a del camp i coordinador/a del centre visitant tinguem una bona comunicació i fem una bona coordinació per tal de treure el màxim profit de l’estada al Ripollès.
Quan es repassa la història de Ripoll no es pot obviar de cap manera els fets ocorreguts el 27 de maig de 1839. Com bé diu el Sr. Antoni Llagostera en el seu blog, aquesta data suposa el trencament amb la població que va… Llegeix més»
HIGIA PECORIS
SALUS POPULI.
Així acaba l’article el Veterinari Josep Maria Rufí i Pagès on descriu el penúltim viatge transhumant del pastor Josep Camprubí “el sabater de Nevà”, des de la localitat de Llabià, al baix Empordà, fins Nevà, al Ripollès.
La transhumància es pot definir com el sistema migratori del bestiar per a l’aprofitament estacional de les pastures. D’aquesta manera el bestiar viatge cap a zones més propicies del territori, normalment vora la costa, buscant pastures de tardor o hivern, i retornant a les muntanyes, normalment el lloc d’origen, en èpoques de primavera i estiu. En l’article (que podeu llegir sencer aquí), descriu el viatge d’una manera que et fa sentir un acompanyant més del ramat, també podem conèixer breument l’evolució històrica de la transhumància a Catalunya, el pastor, els gos d’atura i l’ovella Ripollesa. Des del nostre punt de vista, una lectura del tot recomanable.
En relació amb la transhumància i l’ovella Ripollesa volem fer un esment especial a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès que se celebra a Ripoll el cap de setmana de maig següent a la festa major des del 1967 per tal de rememorar com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català. Aquesta festa també pretén recordar el pas dels ramats i els pastors transhumants que retornen als seus llocs d’origen, normalment les parts més altes del Ripollès, com Toses, Nevà, Pardines, entre altres, per passar la temporada de primavera i estiu. Si la veniu a gaudir us trobareu immersos en temps passats. Apareixen remats d’ovelles que més tard esquilaran en forma de concurs tradicional. Llavors unes filadores tractaran la llana per fer-ne fil a la plaça de l’ajuntament. El públic gaudirà de música i balls tradicionals, esmorzar popular, gegants, grallers i trabucaires mentre donen la benvinguda a la parella que prèviament hauran passejat pels carrers de Ripoll per anar-se a buscar un a l’altra. A cavall, el nuvi acompanyat dels padrins anirà a buscar la núvia a casa seva, a partir de llavors acompanyats dels padrins i convidats, i carregats amb l’aixovar, es dirigiran al monestir per tal de procedir amb el casament real en la majoria d’edicions. Per més informació sobre aquesta festa podeu llegir la crònica de festes.org.
Al nostre Camp d’aprenentatge, centrat en la natura del Prepirineu i Pirineu i la història, bàsicament des d’època medieval, la transhumància ens interessa especialment ja que es pot fer un treball del tot transversal. Parlem del món rural, descobrim pobles de muntanya, resseguim camins ramaders, conversem amb antics pastors i visitem el museu del pastor (col·lecció privada) dels últims transhumants de Fornells de la muntanya). Per treballar aquests temes us proposem treballar alguna de les situacions d’aprenentatge relacionades.
Per cert, si no us hi heu entretingut abans…
UN RAMAT DE BESTIAR
SEGURETAT DE LES PERSONES
Refelxionem-hi.
Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat. No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments. De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera. Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants. Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat. Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant. Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles. Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments. Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.
I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut? Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.
Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.
Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.
No! No ens hem equivocat! Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval. En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit. Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina. I on trobem les dones al monestir de Ripoll? Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir. Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar. Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.
La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen. Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins. Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.
Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants. Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya. Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan. La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on. De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.
A la portalada també hi trobem dones. Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any. Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses. Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.
Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat. Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat. Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.
En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits. La dona hi és representada des de tots els àmbits. Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.
La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!
A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:
Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada. Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.
