Una mica de tot

admin07/11/22  

Segon de Batxillerat, primer de primària, tercer d’ESO, cicle mitjà de primària, escola rural, estudi d’impacte ambiental, els ocells del nostre entorn, descobrim el riu, un poble típic del Pirineu, pintures i arquitectura medieval, el naixement de la nació catalana, rastres i petjades, pau i treva, scriptorium, vida monàstica… En definitiva, ensenyament aprenentatge significatiu i competencial en totes les etapes directament amb l’objecte d’aprenentatge.  Aquestes i altres poden ser algunes paraules clau per explicar el nostre octubre al Camp d’aprenentatge del Ripollès.

De veritat el govern aposta pel transport públic?

admin02/11/22  

Avui hem enviat una carta als mitjans de comunicació per tal de fer pública la nostra problemàtica per viatjar amb grup en tren des que van incorporar els nous bitllets recurrents de RENFE.  Esperem que arribi a la persona o administració adequada per tal de posar-hi remei, ja que des de RENFE no ens han donat una solució satisfactòria.  sou lliures de compartir-la si ho creieu convenient.  Gràcies!  La podeu llegir a continuació:

El Camp d’aprenentatge del Ripollès és un servei educatiu que depèn del Departament d’Educació.  Atenem a centres, docents i alumnes d’arreu amb un enfoc competencial i significatiu des de ja fa molts anys. Plantegem i duem a terme les activitats directament amb l’objecte d’aprenentatge, és a dir veient, tocant, practicant, fent-nos preguntes directament amb allò que s’està treballant.  En aquest sentit, els centres que fan estada al Ripollès perquè estan duent a terme projectes relacionats amb la nostra comarca com la natura, el romànic, els pobles del Pirineu, el naixement de la nació catalana o d’altres, necessiten moure’s amunt i avall.  El camp d’aprenentatge des del primer moment va apostar i vol continuar apostant per l’ús del tren sempre que sigui possible principalment per raons mediambientals i econòmiques.  Des de RENFE ens estan posant entrebancs per poder viatjar d’aquesta manera.  Ens trobem que a partir de les recents reformes en els bitllets de tren han suprimit els bitllets de grup, les targetes T10 entre altres modalitats que ens permetien viatjar amb grups.  Hem fet la reclamació pertinent a RENFE i ens han respost que actualment no es pot viatjar comprant bitllet de grup, només es pot fer usant el bitllet senzill o els famosos bitllets recurrents gratuïts que no són vàlids ni factibles en el nostre cas.  Tots els alumnes que viatgen de Planoles a Ripoll i tornar no els surt a compte comprar aquest tipus de bitllet perquè només faran aquest trajecte una sola vegada, a banda dels inconvenients que suposaria donar tots els DNI dels alumnes, autoritzacions dels tutors legals i fer pagar 10€ a cadascun d’ells per un bitllet que si el compres senzill en val 5 entre anar i tornar, però si el compres de grup a cada alumne li costa 2,86€.

Per una banda, tenim clar que volem apostar per el transport públic per a tothom, cuidar el nostre entorn tant com sigui possible i transmetre els nostres alumnes aquests valors.  Potser algunes vegades és més còmode anar amb bus perquè ens pot recollir i retornar a la porta de casa a l’hora que volem, així com dur-nos al lloc que necessitem, però nosaltres creiem en les energies renovables i en la petjada que deixen els diferents tipus de transports en el nostre entorn, així com el model educatiu en valors que estem donant.  Per això escollim usar el tren.

Per altra banda, sabem de les dificultats econòmiques del manteniment de la línia centenària Barcelona – Puigcerdà i de les vegades que ens ha arribat a les orelles la possibilitat de tancar o reduir en part aquesta línia.  El CdA del Ripollès som gent del territori que treballa i creu en el territori i no ens agrada pensar que potser un dia algun dels pobles de la comarca per on passa el tren es pugui quedar sense.  Aquest fet, si això passés, sumat amb tants d’altres que ens estan passant, encara ens degradaria més com a territori rural que som.  És per això que pràcticament cada setmana movem i assumim el cost des del Camp d’Aprenentatge d’el voltant de 200 alumnes entre Planoles i Ripoll amb tren.

Nosaltres volem pagar, però no volem pagar el doble del que estem acostumats a pagar en un moment que semblava que es volia apostar pel transport públic, reduir la dependència en els combustibles fòssils inventant un bitllet gratuït pràcticament per a tothom excepte per nosaltres.  Demanem que tornin a incorporar immediatament la modalitat de bitllet de grup i les targetes T10, productes que funcionaven bé i tenien el seu nínxol d’usuaris que no calia eliminar.  Així, podrem continuar formant els i les alumnes competencialment, significativament i en valors arreu del territori.

 

A mig camí del període d’inscripcions als Camps i Entorns d’aprenentatge

admin18/05/22  
Estem a mig camí del període d’inscripcions per sol·licitar sortides i/o estades de cara al curs vinent als Camps i Entorns d’aprenentatge de Catalunya.  Portem dues setmanes i mitja i anem a molt bon ritme!  De fet, aquest últim curs ja vam rebre moltes més sol·licituds per fer estada al CdA del Ripollès de les que podem absorbir i la majoria de centres que no ho van fer dins de termini no van poder fer estada.  És per això que pengem aquest post.  Recomanem que feu la inscripció dins de termini per tenir més possibilitats de gaudir d’una estada o sortida a un dels camps o entorns d’aprenentatge del Departament.  Recordeu que estarà obert fins el 31 de maig.
 

Us encoratgem a donar un cop d’ull a l’oferta educativa per poder realitzar activitats  que us permetin enriquir/complementar projectes de centre.  Cada camp o entorn té unes característiques específiques que de ben segur encaixen amb la vostra forma de treballar.

Des de fa poc temps hem creat una web nodes conjunta amb tots els camps i entorns per facilitar l’accés a l’oferta i informació als centres que creiem que pot ser de gran ajuda.  Pel que fa al nostre camp, també tenim especificat a la nostra pròpia web totes les activitats que desenvolupem.  Per una banda, hi ha una pestanya on trobareu detallades totes les activitats, i per altra hem creat un mapa interactiu per buscar quina activitat s’adequa més segons els interessos de cada centre.

Recordem que teniu tota la informació relacionada amb aquest procés d’inscripcions a la pàgina XTEC dels camps i entorns d’aprenentatge , així com que aquest procés d’inscripció s’ha de fer a través de l’aplicatiu CAMPS.

 

Per qualsevol dubte, aclariment o necessitat podeu contactar amb nosaltres a través de:
Telèfons – 972 73 63 50 / 634 765 061
Correu – b7903054@xtec.cat


Agrairem que feu extensiva aquesta informació al claustre del vostre centre.
 
Fins aviat!

Sant Valentí

admin13/02/22  

Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí és una celebració estesa en alguns països anglosaxons i exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos expressen el seu amor o afecte mútuament.  En molts països és considerat el Dia dels Enamorats.  Però rascant una mica més a fons, i deixant de banda la llegenda que ajuda a explicar perquè alguns països celebren avui el dia dels enamorats, hem trobat un orígen i un camí fins els nostres dies que té certa coherència.

Antigament, hi havia una festa anomenada les Lupercals (en llatí: Lupercalia, derivat de Lupus «llop»), probablement anterior a la fundació de Roma, de fet alguns autors l’atribueixen a Grècia anomenant-la Lykaia, ja que els habitants de l’Arcàdia celebraven a la falda del mont Liqueos (en grec Λύκαιον, Likaion«la muntanya del llop), on es duia a terme una cerimònia per demostrar el pas dels nois a homes; a més hi havia la creença que, cada nou anys, si algú menjava carn humana durant aquells dies es convertiria en llop i tindria alguns poders.

Més tard, la festa romana estava relacionada segons alguns amb els pastors que invocaven a Faunus per la protecció dels seus ramats dels llops.  Altres, però, relacionaven aquesta festa amb un homenatge a Luperca, la lloba que va cuidar de Ròmul i Rem, que segons la mitologia romana són els fundadors de la cuitat de Roma, quan de nens van ser abandonats per la seva mare.  però la que lliga més amb el nostre discurs pot ser la descripció de Plutarc durant les festes Lupercals de Roma, on joves, fills de famílies patrícies, corrien nus pels carrers de la ciutat demostrant tot passant tota mena d’adversitats el pas de nois a homes.  Aquestes festes eren talment com una reminiscència de la Lykaia grega.  Després d’anys d’estar prohibit celebrar aquestes festes, Juli César les va recuperar donant l’opció que nois d’altres famílies, no únicament patricis hi participessin.

Al segle V, quan ja totes les festes paganes havien sigut prohibides, el papa Gelasi I (494–96) es queixava que els joves, no només de famílies patrícies sinó els de classe baixa, demanaven encara la diversió de les Lupercals.  Després de llargues disputes amb els senadors de l’imperi Romà va aconseguir abolir la festa.  Així doncs, la festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I.  De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l’edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí, metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II.

Paral·lelament, moltes de les llegendes que envolten avui el sant van ser probablement inventades durant l’edat mitjana quan el dia festiu de 14 de febrer va començar a ser associat amb l’amor, arran de la llegenda de Sant Valentí, que seria executat un 14 febrer; o potser perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què molts animals comencen a aparellar-se amb la proximitat de la primavera.

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, buscar quins és el dia dels enamorats a diferents països, de quines maneres diferents se celebren, o fins i tot intentant anar més enllà del que sabem gràcies al boca orella referent als sants i santes pròxims a la nostre entorn.

Per altra banda, aquest tipus d’informacions ens poden ajudar a mostrar que tot allò que en un moment o altre em après, sigui el que sigui, de la matèria que sigui, potser val la pena investigar en altres sentits o a partir d’altres fonts.  Transmetent aquesta metodologia estem transmetent un valor cada vegada més preuat.  Aquest és el fet que la informació ens fa lliures, però no qualsevol informació a qualsevol preu, sinó la informació que aconseguim creant per nosaltres mateixos/es.

Bones festes i Feliç any 2022!

admin21/12/21  

La Santíssima Trinitat és un misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.  Les possibles arrels mitològiques d’aquest concepte ens explica que molts déus politeistes s’organitzaven en grups de tres, que si bé no eren equivalents a la complexa relació cristiana, podrien haver inspirat els primers pensadors sobre el concepte. poden ser de diferents tipus:

  • tríades: 3 déus que apareixen junts a les històries i representen conceptes relacionats, com la vida, la mort, i la reencarnació o els membres bàsics d’una família celestial.
  • triuns: 3 aspectes del mateix déu (la Trinitat n’és l’exemple més reeixit).
  • tripartits: un déu amb tres parts que es poden manifestar separadament, per exemple monstres amb tres caps cadascú amb la seva personalitat.
  • triassociats: un déu envia els seus atributs de tres en tres, com per exemple tres senyals o tres ocells.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, hem volgut fer aquesta paròdia, sense cap mala intenció, per felicitar el Nadal a tothom tot representant la bona entesa de l’equip de docents, així com alguns dels valors que pretenem transmetre respectant la filosofia dels camps i entorns d’aprenentatge: El poder col·lectiu de l’equip pot més que l’habilitat individual, Propòsit comú il·lusionant amb valors compartits, Responsabilitat i Delegació, Relacions personals i comunicació, Flexibilitat, Reconeixement i apreci, Interdependència, etc.

Per altra banda, els tres docents que formem els CdA som provinents de les també tres valls que conformen la comarca del Ripollès, d’aquesta manera tant el camp com la mateixa comarca on estem situats podria representar la unitat en la trinitat, la imatge de la divinitat a la Terra.  Tot plegat diví, jejej…

Així doncs, In nomine Patris (Michael), Filii (Regismundus) et Spiritus Sancti (Margarita), docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès.

Bones Festes i Feliç 2022!

Estudi i Avaluació d’Impacte Ambiental

admin12/11/21  

Si bé la comarca del Ripollès és considerada una comarca de muntanya, Planoles i la resta de pobles de la vall de Ribes es troben enmig de les mateixes muntanyes.  Aquest fet fa que les comunicacions no hagin estat mai fàcils.  Des de sempre,… Llegeix més»

Perquè fem festa el dilluns de Pasqua?

admin05/04/21  

Segurament alguna vegada t’has preguntat com és que a alguns llocs com a Catalunya és fa festa el dilluns de Pasqua, però a molts altres llocs no.  Doncs bé, per trobar la explicació ens hem de remuntar força tremps enrere.

Segons l’etnòleg Amadeu Carbó és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi.  Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo.  Això va determinar dos conceptes de família diferents.  El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.  I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.’  Aquest fet es repetia almenys en les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada.

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.

Relacionat amb aquest post pots continuar treballant a l’aula les següents propostes:

  • Quin és el veritable origen dels dies de festa?
  • Els dies festius assenyalats al calendari són els mateixos arreu?  Perquè alguns si i altres no?  De què depèn?
  • Segons la teva opinió estan ben repartits en el calendari?  Reorganitza els períodes lectius i festius al llarg de l’any segons el teu criteri.  Justifica-ho.
  • Tenen sentit continuar-los celebrant?

La mare de la nació Catalana

admin02/03/21  

Si tots els fills i filles han nascut gràcies a un pare i a una mare, perquè quan parlem del naixement de la nació Catalana acostumem a citar només el pare?  Perquè no parlem també de la mare?  Doncs bé, Guinidilda de Cerdanya i Empúries, també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guinedella o Gunilda, va ser la mare de la nació Catalana, intervenint en aquest part de la mateixa manera i equitat que el seu espòs Guifré.  De fet Guinedell va aportar a Guifré títols i propietats que servirien per construir i finançar monestirs i repoblacions.

En aquells temps medievals, el poder no s’entenia de la manera com ho entenem en l’actualitat.  Fa mil anys, el concepte d’igualtat de gèneres, era una cosa molt més normalitzada i estesa que no pas avui dia.  Llavors, el poder com totes les decisions importants es compartien.  La parella era una estructura igualitària que exercia el poder col·lectivament, essent el patrimoni una possessió indivisa.  Les dones que estaven al poder juntament amb els seus marits, també posseïen considerables fortunes en forma de terres i rendes associades.  En aquell moment, les dones eren escoltades en tot moment, eren una peça clau per lligar aliances prestigioses i consolidar poder al territori.  Prova d’això és que en tots els documents apareix com a comtessa, mai com a consort del comte, signant tots i cadascun dels documents importants de la història.  Fins i tot apareix en un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià de Còrdova elogiant-la.  Aquests fets mostren que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia mostrat amb prou poder com fins i tot actuar amb independència dels reis francs.

Una altra mostra evident de la igualtat entre sexes, va ser el fet de donar les mateixes oportunitats tant a fills com a filles.  Els Comtes Catalans van van lliurar als seus fills Radulf i Emma els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, on més endavant esdevingueren l’un monjo i bisbe d’Urgell i l’altra abadessa dels monestirs clau per al control del territori.  Aquest fet fa pensar que a tots els fills, indistintament del sexe, els tractaven de la mateixa manera deixant de banda si eren nois o noies.

El Comte Guifré va morir l’any 897 i Guinedell va continuar exercint una gran autoritat i un poder considerable fins la seva mort, uns tres anys més tard.  Llavors, Guifré II, el fill primogènit dels comtes, i la seva muller Gersenda de Tolosa, van ser qui van heretar el que més tard s’anomenarien Comtats Catalans.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès us animem a aprendre sempre amb esperit crític, i més en efemèrides com la que es recorda cada 8 de març, dia en que es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma equitativa i igualitària juntament amb els homes.  Enguany hem volgut destacar Guinedell com la mostra de la igualtat de gènere, i que una altra manera d’entendre les relacions entre homes i dones és possible.

A partir d’aquest punt us animem a continuar cercant informació i duent a terme alguns exemples de projectes com:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com em sentiria si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut
    un tracte més equitatiu? Justifica la teva resposta.
A la imatge Guinedell i Guifré, gegants de Ripoll. Propietat de la imatge Consorci Ripollès Desenvolupament.

D’on provenia el peix que es menjava a Ripoll?

admin19/02/21  

Sí! Ho has vist bé!  És Tossa de Mar. (podeu comparar les dues fotos movent la barra central d’un costat a l’altre)

Potser us preguntareu perquè publiquem una foto antiga d’aquesta població costera.  Doncs bé, Tossa de Mar era un dels territoris de domini del Monestir de Ripoll com tants d’altres.  El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat del Monestir de Ripoll Ramon de Berga, però ja era propietat del mateix monestir des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona.  L’abat de Ripoll concedí també el mateix any una carta de poblament, que permetia construir dins i fora del recinte fortificat.

Des del seu port s’abastaria de peix el monestir i la població de Ripoll a l’hora que cobraria tributs per la seva explotació, com així ho va ordenar Alfons el Cast, fill de Ramón Berenguer IV.  Cap el 1420 els pescadors es van negar a pagar el tribut per pesca, denominat “castellatge del peix” al monestir de Ripoll, si aquest no prestava els deguts serveis de vigilància del castell.  Aquest conflicte es va solucionar i els pescadors van continuar pagant l’impost.  La senyoria del monestir, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim cap al segle XVIII.

En època de quaresma, el port de Tossa, era de vital importància ja que els dies d’abstinència s’havia d’evitar menjar qualsevol tipus de carn i derivats, essent el peix un dels principals protagonistes en temps de quaresma.

Com es pot relacionar amb les activitats d’aula?  A continuació us apuntem algunes propostes:

  • Els impostos.  Per què serveixen, qui paga, qui cobra, tipus…  Com hauria de funcionar la societat si no hi hagués impostos?
  • Els ports.  Tipus, funcionament, persones que hi treballen…
  • Les llotges.  Com funcionen, on n’hi ha, qui compra i qui ven.  Semblances i diferències amb altres tipus de subhastes.  Fem una subhasta a la classe!
  • I tots aquells que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà per desenvolupar qualsevol iniciativa.