Bon Nadal!

La neu és la precipitació d’aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits també flocs de neu o volves, que cauen del cel arribant a cobrir-ho tot.

Un asterisc, també anomenat estelet és un signe tipogràfic. El seu nom ve del fet que sembla un petit estel. L’asterisc s’introdueix al text per a referir-se a una nota a peu de pàgina que ens ajuda a ampliar el coneixement. La seva forma també ens recorda a les volves de neu.

Aprofitant aquest símbol tipogràfic, símbol del nou logotip del nostre Camp d’Aprenentatge, com a metàfora de que el Camp d’aprenentatge ajuda a ampliar el coneixement més enllà del que veiem, i alhora és com les volves de neu que de mica en mica van arribant i acaben cobrint-ho tot com el coneixement que transmetem als alumnes, volem desitjar a tothom un Bon Nadal!  Esperem que tothom ho pugui celebrar sense perdre la il·lusió i les ganes d’aprofitar cada oportunitat per aprendre que se’ns presenta.

Les mentides del Franquisme


“50 raons per les quals amb Franco NO es vivia millor”. Les mentides de Franco. Una proposta didàctica del grup de treball Guerra Civil, Exili i Memorìa democràtica dels Camps i Entorn d’Aprenentatge. 
Des del grup de treball Guerra Civil, Exili… Llegeix més»

Bon Nadal!

Una part important de la tasca que desenvolupem al Camp d’Aprenentatge del Ripollès és treballar per ensenyar a tot l’alumnat les nostres arrels i tradicions.  Així doncs, des del Monestir de Ripoll, lloc on s’esdevingué el naixement de la Nació Catalana, i amb el Tió a la mà, ésser pertanyent a la mitologia catalana de l’època nadalenca des de l’antiguitat, desitgem a tothom un Bon Nadal! Esperem que tothom ho pugui celebrar sense perdre l’essència dels nostres orígens o tradicions.

Dia Internacional de les muntanyes.

Avui, 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes, però abans de res, què és un dia Internacional?

Doncs bé, un dia Internacional o dia mundial és una data reconeguda internacionalment promoguda per diferents organitzacions per commemorar un fet o lluitar contra un problema i alhora donar-ne visibilitat internacional, posant a disposició del públic en general la informació sobre qüestions d’interès, mobilitzar la voluntat política i els recursos necessaris per afrontar el problema i celebrar els èxits obtinguts fins al moment.  Molts d’aquests dies són promoguts per l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) i altres organitzacions internacionals.

La idea d’assignar un dia internacional a les muntanyes sorgeix de la necessitat de preservar aquestes zones de les amenaces degudes al canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació.  A les muntanyes hi viu el 15% de la població mundial i aproximadament la meitat de les reserves de la diversitat biològica del món, a banda de subministrar aigua dolça a més de la meitat de la població, ajudar a sustentar l’agricultura, facilitar energia neta i medicaments.  Tot i així hi trobem 25 dels 34 punts crítics de la biodiversitat de tot el món.

Enguany el lema del dia d’avui és “Solucions basades en les muntanyes per un futur sostenible: innovació, adaptació i joventut”.  La innovació és la clau per afrontar els desafiaments.  L’adaptació és crucial per augmentar la resiliència i reduir la vulnerabilitat.  I la participació activa dels joves és essencial per la sostenibilitat a llarg plaç.

Tenint present el que hem descrit, des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès, vàrem programar una sortida inclosa en el projecte els 4 cims de Ripoll amb una escola de la mateixa població.  Aquest projecte es basa en el coneixement de l’entorn natural proper del poble per tal de poder decidir si cal preservar i en quina mesura, des del punt de vista natural i històric, aquell itinerari.  Aquesta activitat respon molt bé al lema plantejat aquest any de de la ONU.  Els alumnes hauran d’innovar per tal de plantejar solucions a les problemàtiques observades, com ens podem adaptar per tal de protegir el nostre entorn proper i de retruc la resta de zones de muntanya, i per últim és clara la participació dels joves alumnes de la forma més significativa possible.  Així doncs, una activitat rodona per avui.

A més, enguany vam decidir sumar-nos a la proposta de dur una activitat inclusiva a la muntanya per tal de pujar un graó més en l’aspecte de la sensibilització.  Durant el mes de maig va sorgir la proposta des del CdA Valls d’Àneu, de la mà i amb la voluntat de col·laborar amb els tècnics d’ús públic del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Moi Villanueva) i la Maria Pou, tècnica d’ús públic del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (sector Espot), i part de la Xarxa Pirineus Vius.  Així doncs, sense dubtar-ho ni un moment, ho vam proposar a l’escola en qüestió i seguidament vam procedir a la reserva de la cadira Joëlette que disposa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès.  Tot i que els grups del centre que du a terme aquesta activitat no té cap alumne amb diversitat motriu vàrem decidir de porta-la igualment per tal que la coneguessin en funcionament durant la sortida, que els alumnes hi poguessin pujar o ajudar a transportar-la durant el recorregut per viure-ho en primera persona, conèixer aquest recurs que facilita la inclusió d’un col·lectiu determinat i complementar els objectius de l’activitat en qüestió d’una forma més global.

La mala notícia però, és que degut a la nevada semiprevista per avui, tot i tenir-ho tot a punt i les diferents persones col·laboradores mobilitzades, no hem dut a terme l’activitat tot aplaçant-la per més endavant.  Ens ha sabut molt greu donat a l’esforç de molta gent per tal de poder fer aquesta activitat tan esperada, però la meteorologia i la seguretat dels alumnes i les diferents persones implicades passa per davant de tot.  Esperem poder fer aquesta activitat properament i fer un bon reportatge.  Mentrestant, continuarem amb la nostra tasca de sensibilització en els àmbits que ens toquen d’aprop al Ripollès, com ara les muntanyes.

Santa Cecília i la música al monestir de Ripoll

Avui, 22 de novembre se celebra Santa Cecilia, patrona dels músics degut a que mentre moria durant el seu martiri anava pregant a Déu sense deixar-li de cantar.  Potser aquest fet va fer que suportés tot els martiris que va patir abans de morir. Els funcionaris de l’emperador van intentar matar-la llançant-la a l’aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d’una gran foguera, segons diverses versions), però no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir.  Es va fer tant popular que el 1594, el Papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.

Des dels inicis del monestir de Ripoll la música hi ha estat sempre ben present.  A banda de formar part d’una branca d’estudi a l’Scriptorium també se centra en diferents llocs del mateix monestir.  La portalada està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals.  L’alçada i l’amplada presenten una relació de 2:3, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis. Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 2:3 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’art de la música i en el càlcul. Per a il·lustrar el salm 150, al cinquè fris de la portalada, al costat esquerre, apareix la figura de David envoltat de quatre músics; presumiblement un toca la viola d’arc, un altre, una campaneta que percut amb un martell, el tercer, una flauta de Pan, i el darrer, un instrument mig destruït que sembla un corn. Al quart fris, també del costat esquerre, es representa la presa de Jericó, en la qual es pot apreciar un dels set sacerdots que segons la Bíblia precedien l’Arca de l’Aliança tocant “trompetes de corn de moltó”. Al costat d’aquesta escena, però al lateral, es representa una escena joglaresca amb quatre joglars, dos dels quals toquen la viola d’arc, un tercer, l’arpa i el quart està en actitud de ballar, o potser de cantar o recitar.

Tres capitells de l’ala nord del claustre, construïda al segle XIV, mostren un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular. El primer capitell representa tres ministrils que toquen, respectivament, l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa; el capitell central és format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar; a l’últim apareixen tres ministrils que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. L’ambient que es reflecteix als capitells és cortesà.

A l’Scriprorium trobem el manuscrit anomenat quadrivium – conjunt de quatre de les set arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.  Juntament amb el trivium conformen part dels ensenyaments que s’impartien.

Per últim, no podem deixar de citar al professor Antoni Madueño, cap visible del projecte Despertant instruments adormits.  Aquest és un projecte de recuperació dels instruments musicals de la Portalada de Ripoll.  La finalitat d’aquesta activitat és la difusió de la cultura de l’Edat Mitjana a través d’accions artístiques, acadèmiques i participatives.  En el marc de la campanya per a la promoció de la candidatura de la Portalada de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2015, un equip de
lutiers sota la direcció del musicòleg i intèrpret Antoni Madueño va realitzar un taller de recreació dels instruments musicals que apareixen representats a la portalada romànica del monestir de Ripoll. Primer es van construir els instruments i després van adquirir vida interpretant la música creada al Scriptorium del monestir entre els segles X i XIV arreu d’Europa.

27 de maig de 1839 a Ripoll. Un abans i un després.

Gravat al·lusiu a la destrucció de Ripoll pels carlins el maig de 1839. Publicat a Panorama español IV, pàgina 201.


Quan es repassa la història de Ripoll no es pot obviar de cap manera els fets ocorreguts el 27 de maig de 1839. Com bé diu el Sr. Antoni Llagostera en el seu blog, aquesta data suposa el trencament amb la població que va… Llegeix més»

Futbol a la portalada del Monestir!

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

El monestir de Ripoll és de les dones

No! No ens hem equivocat!  Si bé és cert que el monestir de Ripoll va ser habitat per monjos (homes), l’equilibri i el significat de tot plegat és bàsic i fonamental en el romànic en aquesta part de l’època medieval.  En l’art romànic tot té el seu sentit i el seu significat: cada color, cada línia, cada figura, cada escena, la seva situació i/o posició tenia el seu sentit.  Així doncs, un monestir masculí havia d’estar equilibrat d’alguna manera per la banda femenina.  I on trobem les dones al monestir de Ripoll?  Doncs bé, la primera i més important que trobem és Santa Maria, la mare de Déu a qui es dedica el mateix monestir.  Avui la trobarem representada en una imatge regalada pel papa Lleó XIII durant la última restauració del monestir darrera l’altar.  Durant les guerres carlines van fer desaparèixer de males maneres la talla de la mare de Déu de Ripoll. També hi ha evidències per creure que hi havia una altre imatge de la mateixa mare de Déu, en aquest cas esculpida a la pedra i situada en un lloc presidencial del claustre.

La segona dona és Santa Escolàstica, la germana bessona de Sant Benet. Recordem que a Sant Benet se li atribueix la creació dels monestirs masculins i les regles que els regeixen.  Per altra banda, Santa Escolàstica se li atribueix la creació dels monestirs femenins.   Actualment encara podrem trobar una imatge seva en un dels capitells del claustre.

Guinedell d’Empúries, muller del comte Guifré, pertany a l’època en què el poder es compartia i per tant, és una peça clau estan al costat del seu marit quan cal prendre decisions importants.  Aquest sentit de govern aplega fins a tres generacions que s’estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya.  Així doncs, ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s’exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el mateix clan.  La comtessa Guinedell va governar colze a colze amb el seu espòs Guifré i segons documents que hem trobat podem afirmar que va ser enterrada al mateix monestir de Ripoll tot i que no sen sap ben bé on.  De fet, els monjos del monestir dedicaven una missa cada 3 de gener en record de la comtessa.

A la portalada també hi trobem dones.  Aquestes representen juntament amb homes les tasques habituals del dia a dia repartides en els mesos de l’any.  Aquesta part és considerada un tresor ja que és un fet pràcticament únic en l’art romànic d’aquell moment veure representades dones i nenes de fora l’àmbit religiós en escenes no religioses.  Aquestes representacions ens donen a entendre que el paper de la dona en el dia a dia era considerat tan important com el de l’home.

Fins hi tot de les 9 campanes que hi ha al monestir 6 tenen noms de dona: Maria Teresa, Carolina, Eulàlia, Santa Maria de Ripoll i dues Montserrat.  Els sentits de les campanes en els monestirs podem dir que és cridar l’atenció de la gent envers un lloc i explicar un esdeveniment determinat.  Així doncs, part de la vida dels monestirs és projectada a l’exterior a partir d’un so amb atributs femenins.

En resum, podem dir que el monestir de Ripoll respecta l’equilibri en tots els sentits.  La dona hi és representada des de tots els àmbits.  Des del religiós i celestial amb la mare de Déu i Santa Escolàstica; el poder i la noblesa amb la comtessa Guinedell; la dona pagesa o ramadera corresponent als no privilegiats a la portalada del monestir de Ripoll; i fins i tot part de la veu a l’exterior és en clau de dona.

La història no és exclusiva dels rics i poderosos, i encara menys únicament dels homes, la història és de tothom!

A partir d’aquest article algunes idees que ens venen al cap per tal de fer-ne un treball, projecte o situació d’aprenentatge poden ser:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com ens sentiríem si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut un tracte més equitatiu?

Per altra banda, en el cas que vingueu a fer estada al nostre camp d’aprenentatge tenim adaptada l’activitat del monestir de Ripoll segons la intenció de la vostra pròpia estada.  Per qualsevol cosa, no dubteu en consultar-nos-ho.

Relíquies del territori. La relíquia de Sant Valentí de Ribes de Freser

La població ripollesa de Ribes de Freser celebra la festa petita o d’hivern el 14 de febrer. Aquesta solemnitat es deu a l’arribada d’unes relíquies atribuïdes a un sant Valentí, l’any 1666.  A finals de l’any 1665, el jesuïta Jacint Piquer, fill de la població, es va traslladar a Roma. Li calia tractar temes del seu orde religiós amb el pare general Giovanni Paolo Oliva. D’aquella reunió, Piquer en va obtenir les relíquies d’un cos sant. Com solia ser habitual a l’època, molts prohoms eclesiàstics, amb els adequats contactes a Roma, proveïen les seves parròquies de les restes sacres que,
ràpidament, passaven a ser centre de veneració.  Així, el pare Piquer no va perdre l’oportunitat i va instar la inspiració divina.  Aquesta il·luminació li va indicar que sant Valentí era el més adequat per ser dut a Ribes de Freser.  El 12 d’agost de 1666, Jacint Piquer i un grup de religiosos acompanyants, van abandonar Barcelona, amb la caixa de relíquies que havien arribat per mar.  Es dirigien al seu poble natal tot passant per Vic i Ripoll, on els va rebre l’abat Gaspar de Casamitjana.  El 16 d’agost van arribar a Ribes de Freser on els esperaven en processó formada per indicació de Mons. Melcior de Palau, bisbe d’Urgell, per conduir-los fins a l’església parroquial.  Dins del temple, tot ornamentat, ja s’havia habilitat l’altar de sant Joan per acollir les restes sagrades de sant Valentí.  Aquest trasllat i rebuda va quedar escrit i detallat a l’arxiu parroquial i, posteriorment, recollit per la publicació Vall Fosca per diferents autors, com Miquel Sitjar, en monografies i estudis locals. En aquella època barroca d’efervescència pietosa, com solia passar en moltes parròquies catalanes, la rebuda de relíquies d’origen romà a Ribes suposava una catarsi comunitària i un gran impuls devot. Molt possiblement, el 14 de febrer de 1667 –fa poc més de 350 anys, Ribes de Freser ja devia celebrar la primera festa dedicada a sant Valentí. L’any 1695 es van imprimir uns fulls de goigs a Barcelona (reeditats a Vic el 1859) i a mitjan segle XVIII funcionava una confraria dedicada a sant Valentí. Aquesta organització hauria encarregat fabricar, el 1789, la imatge reliquiari que, salvada de la destrucció de la Guerra Civil, encara és venerada per la festivitat del sant.

(text extret de Reliquiae Sanctorum in Catalonia. nº6 maig juny 2021)

(imatge de sant Valentí a l’església parroquial de Ribes de Freser. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d’una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins d’una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.)

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, fer un treball referent a les relíquies del nostre entorn proper, o per altra banda, coincidint amb la festivitat del Sant en qüestió, buscar quin és el dia dels enamorats a diferents països, si coincideix o no amb els nostres i perquè, de quines maneres diferents se celebren, etc.

Dels últims dies de la guerra civil espanyola. 4t Bombardeig a Ripoll

Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.  José Saramago.”

Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada.  Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.

Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.

Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.

Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.