El dia de la Terra

El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d’abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l’any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l’Earth Day Network.  També se celebra el naixement del moviment ambientalista modernEl Dia de la Terra s’ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient. És un dia per prendre consciència de les problemàtiques ambientals, com ara la contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d’extinció i l’esgotament dels recursos no renovables.

Però perquè hem posat la fotografia d’un dels liquen que acostumem a veure en una de les nostres activitats al bosc?  Els líquens són éssers vius formats per l’associació d’un fong amb una alga, que per subsistir han de viure en simbiosi, és a dir que mantenen una relació de coexistència necessària amb benefici recíproc per tal de poder viure.  Són excel·lents bioindicadors i els científics els han utilitzat durant dècades per conèixer el grau de contaminació atmosfèrica a ciutats de tot el món, de fet s’aprofiten els colors dels diferents tipus de líquens per posar graus de contaminació de l’aire.  Des de verd fosc que és la màxima qualitat, fins a vermell o la no existència que seria la qualitat més baixa de l’aire.

Seguint el fil dels líquens, actualment la relació de la Terra amb els humans no és precisament de simbiosi com la resta d’animals, si no que més aviat les persones ens comportem com una mena d’espècie invasora.  Si continuem comportant-nos com fins ara, aquesta relació entre Terra i humans acabarà, i molt probablement la Terra o nosaltres acabarem desapareixent com els líquens en les zones més contaminades o altres éssers vius en altres zones.

I si fem alguna cosa?

Què podem fer de forma individual, grup, centre, família, etc, per posar fre a aquesta situació?  A vegades tot es començar!

Aprofitant la celebració del Dia de la Terra, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès conjuntament amb l’escola de Planoles, n’hem volgut fer ressò duent a terme un Plogging. (activitat esportiva a l’exterior on s’aprofita per recollir totes les deixalles que anem trobant al nostre pas.)

Perquè fem festa el dilluns de Pasqua?

Segurament alguna vegada t’has preguntat com és que a alguns llocs com a Catalunya és fa festa el dilluns de Pasqua, però a molts altres llocs no.  Doncs bé, per trobar la explicació ens hem de remuntar força tremps enrere.

Segons l’etnòleg Amadeu Carbó és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi.  Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo.  Això va determinar dos conceptes de família diferents.  El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.  I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.’  Aquest fet es repetia almenys en les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada.

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.

Relacionat amb aquest post pots continuar treballant a l’aula les següents propostes:

  • Quin és el veritable origen dels dies de festa?
  • Els dies festius assenyalats al calendari són els mateixos arreu?  Perquè alguns si i altres no?  De què depèn?
  • Segons la teva opinió estan ben repartits en el calendari?  Reorganitza els períodes lectius i festius al llarg de l’any segons el teu criteri.  Justifica-ho.
  • Tenen sentit continuar-los celebrant?

90 anys de la inauguració del tren cremallera de Núria

El 22 de març de 1931 el bisbe Justí Guitart beneïa i inaugurava el tren cremallera, ara fa 90 anys!  Que per molts anys aquest tren serveixi per reforçar i millorar una aproximació sana i no invasiva a la natura d’alta muntanya. (Fotos de Crisant Palau i de Miquel Sitjar i Serra)
Pots trobar un munt d’informació referent a aquesta via i als trens que hi transiten a les xarxes, així com visitar l’exposició commemorativa sobre la seva història que es podrà visitar a partir del mes de juny i que s’inaugurarà oficialment per Sant Gil, patró de la Vall de Núria, a Girona.
Us animem a cercar aquesta informació i a viatjar amb el tren cremallera.

Ja hem arribat a les 10.000 visites al Nodes

Estem d’enhorabona! Ja hem passat la xifra de 10.000 visites a aquesta web Nodes!

Des del CdA del Ripollès vam apostar decididament per les noves tecnologies de la informació i la comunicació ja fa temps, però arrel dels diferents confinaments que hem patit i estem patint des d’un any enrere hem hagut d’explorar encara més aquests camins.  És per això que, a partir d’aquest curs, també oferirem un contacte amb els alumnes i docents d’arreu de forma telemàtica per substituir o complementar les sortides i estades que acostumem a realitzar.  Això ho durem a terme creant, d’una forma paral·lela a les activitats que ja tenim dissenyades i programades, una versió on-line.  D’aquesta manera, esperem poder arribar a molta més gent.  I els que ja ens coneixeu, ho podreu continuar treballant amb nosaltres d’una manera més àmplia.

Per altra banda, des de les xarxes continuarem oferint continguts interessants relacionats amb els nostres centres d’interès perquè en pugueu treure el màxim profit als centres docents.

Per no perdeu-us cap dels nostres posts, us podeu subscriure a aquest Nodes posant el vostre nom i correu al menú de la vostra esquerra, o seguir-nos al nostre Instagram.

Gràcies a tothom per visitar-nos!

La mare de la nació Catalana

Si tots els fills i filles han nascut gràcies a un pare i a una mare, perquè quan parlem del naixement de la nació Catalana acostumem a citar només el pare?  Perquè no parlem també de la mare?  Doncs bé, Guinidilda de Cerdanya i Empúries, també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guinedella o Gunilda, va ser la mare de la nació Catalana, intervenint en aquest part de la mateixa manera i equitat que el seu espòs Guifré.  De fet Guinedell va aportar a Guifré títols i propietats que servirien per construir i finançar monestirs i repoblacions.

En aquells temps medievals, el poder no s’entenia de la manera com ho entenem en l’actualitat.  Fa mil anys, el concepte d’igualtat de gèneres, era una cosa molt més normalitzada i estesa que no pas avui dia.  Llavors, el poder com totes les decisions importants es compartien.  La parella era una estructura igualitària que exercia el poder col·lectivament, essent el patrimoni una possessió indivisa.  Les dones que estaven al poder juntament amb els seus marits, també posseïen considerables fortunes en forma de terres i rendes associades.  En aquell moment, les dones eren escoltades en tot moment, eren una peça clau per lligar aliances prestigioses i consolidar poder al territori.  Prova d’això és que en tots els documents apareix com a comtessa, mai com a consort del comte, signant tots i cadascun dels documents importants de la història.  Fins i tot apareix en un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià de Còrdova elogiant-la.  Aquests fets mostren que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia mostrat amb prou poder com fins i tot actuar amb independència dels reis francs.

Una altra mostra evident de la igualtat entre sexes, va ser el fet de donar les mateixes oportunitats tant a fills com a filles.  Els Comtes Catalans van van lliurar als seus fills Radulf i Emma els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, on més endavant esdevingueren l’un monjo i bisbe d’Urgell i l’altra abadessa dels monestirs clau per al control del territori.  Aquest fet fa pensar que a tots els fills, indistintament del sexe, els tractaven de la mateixa manera deixant de banda si eren nois o noies.

El Comte Guifré va morir l’any 897 i Guinedell va continuar exercint una gran autoritat i un poder considerable fins la seva mort, uns tres anys més tard.  Llavors, Guifré II, el fill primogènit dels comtes, i la seva muller Gersenda de Tolosa, van ser qui van heretar el que més tard s’anomenarien Comtats Catalans.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès us animem a aprendre sempre amb esperit crític, i més en efemèrides com la que es recorda cada 8 de març, dia en que es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma equitativa i igualitària juntament amb els homes.  Enguany hem volgut destacar Guinedell com la mostra de la igualtat de gènere, i que una altra manera d’entendre les relacions entre homes i dones és possible.

A partir d’aquest punt us animem a continuar cercant informació i duent a terme alguns exemples de projectes com:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com em sentiria si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut
    un tracte més equitatiu? Justifica la teva resposta.
A la imatge Guinedell i Guifré, gegants de Ripoll. Propietat de la imatge Consorci Ripollès Desenvolupament.

D’on provenia el peix que es menjava a Ripoll?

Sí! Ho has vist bé!  És Tossa de Mar. (podeu comparar les dues fotos movent la barra central d’un costat a l’altre)

Potser us preguntareu perquè publiquem una foto antiga d’aquesta població costera.  Doncs bé, Tossa de Mar era un dels territoris de domini del Monestir de Ripoll com tants d’altres.  El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat del Monestir de Ripoll Ramon de Berga, però ja era propietat del mateix monestir des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona.  L’abat de Ripoll concedí també el mateix any una carta de poblament, que permetia construir dins i fora del recinte fortificat.

Des del seu port s’abastaria de peix el monestir i la població de Ripoll a l’hora que cobraria tributs per la seva explotació, com així ho va ordenar Alfons el Cast, fill de Ramón Berenguer IV.  Cap el 1420 els pescadors es van negar a pagar el tribut per pesca, denominat “castellatge del peix” al monestir de Ripoll, si aquest no prestava els deguts serveis de vigilància del castell.  Aquest conflicte es va solucionar i els pescadors van continuar pagant l’impost.  La senyoria del monestir, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim cap al segle XVIII.

En època de quaresma, el port de Tossa, era de vital importància ja que els dies d’abstinència s’havia d’evitar menjar qualsevol tipus de carn i derivats, essent el peix un dels principals protagonistes en temps de quaresma.

Com es pot relacionar amb les activitats d’aula?  A continuació us apuntem algunes propostes:

  • Els impostos.  Per què serveixen, qui paga, qui cobra, tipus…  Com hauria de funcionar la societat si no hi hagués impostos?
  • Els ports.  Tipus, funcionament, persones que hi treballen…
  • Les llotges.  Com funcionen, on n’hi ha, qui compra i qui ven.  Semblances i diferències amb altres tipus de subhastes.  Fem una subhasta a la classe!
  • I tots aquells que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà per desenvolupar qualsevol iniciativa.

Temps de quaresma al Monestir de Ripoll i a l’escola.

La quaresma comença el dimecres de cendra, 46 dies abans del diumenge de Pasqua, i acaba el mateix diumenge de Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.  L’objectiu d’aquest període de temps és la reflexió i preparació per la pasqua cristiana. Tradicionalment el dimecres de cendra es practica el dejuni, que significa no menjar res aquest dia. L’abstinència, que vol dir evitar menjar carn, es practica els divendres de quaresma en record de la tristesa del Divendres Sant, que va ser quan Jesús va ser crucificat, i relacionant-ho d’alguna manera amb el patiment de Crist durant la passió.

Des de l’època medieval era habitual la prohibició del consum de carn i ous, augmentant per altra banda, el consum de peix.  Antigament aquestes pràctiques eren molt més extremes i estaven molt més esteses que en l’actualitat, i l’abstinència de carn s’allargava a tots els divendres de l’anyTradicionalment, als Països Catalans, el període de quaresma es representa per mitjà d’una dona vella amb set cames, que simbolitzen les setmanes que s’allargarà en el temps, i amb un bacallà a la mà.  Per fer el compte enrere des de l’inici d’abstinència fins el diumenge de Pasqua, cada setmana s’arrenca una cama de la vella quaresma.

Però com es vivia la quaresma al Monestir de Ripoll?

Regla de St Benet de l’any 1499

Els monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll es regien per la regla de Sant Benet. Aquestes normes recollides en un llibre dictaven com havien d’actuar tots els monjos en totes les casuístiques possibles, fins i tot en quines hores s’havia de menjar.  La vida dels monjos en sí ja era dedicada plenament a Crist i d’aquesta manera ja s’abstenien de per sí de moltes coses.  Tot i així, en època de quaresma, el capítol 49 de la regla dictava el següent: “Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps.  Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència.  Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat “amb goig de l’Esperit Sant”; és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua.

Al capítol 41 d’aquesta regla diu que només poden menjar al vespre, però que tot s’acabi encara amb la claror del dia.

Les escoles que celebren o recorden aquest període de temps acostumen a fer diferents treballs d’expressió plàstica relacionats amb la Vella Quaresma, així com treballar a l’àrea de música cançons que hi tenen relació com Vella Quaresma.

Des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès us volem animar a treballar amb esperit crític d’una forma interdisciplinar o centrat a l’àrea de coneixement del medi.  Alguns exemples de projectes que podem dur a terme aquests dies tot aprofitant l’època que iniciem per fer-los més significatius, poden ser:

  • Com es vivia la quaresma en diferents èpoques de la història comparant-ho amb l’actualitat?  Ens imaginem com es viurà en el futur?
  • Com es viu la quaresma en diferents generacions de la societat actual?  Hi ha diferències entre unes i altres?  A què es deuen aquestes diferències, si n’hi ha?
  • Hi ha altres religions amb períodes de temps o celebracions semblants a la quaresma?  Si n’hi ha, quina explicació hi pots trobar?
  • Treballem la quaresma i les festivitats que s’hi relacionen (dijous gras, carnestoltes, pasqua…) des d’un punt de vista neutral.  Hi podem donar una justificació no religiosa?
  • Perquè hi ha festes que es mouen en el calendari?
  • I tot allò que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà.

Valoració de la 1a visita virtual a Ripoll


Aquest dilluns hem dut a terme la 1a visita virtual de Ripoll.  Ha estat una activitat molt semblant a la que fem habitualment des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès amb els grups d’alumnes dels centres que venen a visitar la capital de comarca, però… Llegeix més»

Inscripció visita virtual a Ripoll


El proper dilluns dia 8 de febrer, de 10h a 11h del matí, ens fa molta il·lusió dur a terme la visita virtual de Ripoll. Aquesta visita serà semblant a l’activitat que duem a terme presencialment amb els centres que fan estada amb nosaltres,… Llegeix més»