“50 raons per les quals amb Franco NO es vivia millor”. Les mentides de Franco. Una proposta didàctica del grup de treball Guerra Civil, Exili i Memorìa democràtica dels Camps i Entorn d’Aprenentatge.
Des del grup de treball Guerra Civil, Exili… Llegeix més»
Aquest dilluns, els docents del camp d’aprenentatge del Ripollès juntament amb 10 professionals de diferents àmbits relacionats amb els guiatges de muntanya vinguts d’arreu, hem participat a la Formació en Guiatges Inclusius que s’ha dut a terme a Ripoll dins del festival @fsendpirineus amb el suport de @sompirineu.idapa. Sota el lideratge de l’Àngels d’ @guiesdarrel, hem explorat com fer la muntanya més inclusiva, segura i acollidora per a tots els públics.
Ha estat una jornada increïble on hem explorat com fer que les nostres rutes siguin accessibles per a tothom, i com amb la inclusió s’acull a tota persona sense excloure’n a cap! Des del CdA del Ripollès considerem fonamental formar-nos en aquest sentit perquè TOTHOM qui ho desitgi, alumnes i docents, puguin participar de les nostres activitats.
Esperem poder rebre més formació d’aquest tipus, així com ens agradaria que docents de tot tipus de centres, alumnes, professionals i entitats relacionades amb la muntanya, també hi poguessin participar.
Aquestes formacions, conjuntament amb una teòrica que va tenir lloc fa uns dies, estan subvencionades per l’IDAPA (@sompirineu.idapa).
Cada pla de treball que se’ns planteja des de cada centre que vol fer activitats amb el nostre camp d’aprenentatge suposa un repte. Volem donar la millor resposta a les demandes que ens arriben. Alguns ens deixen màniga ampla perquè el seu objectiu prioritari serà fer cohesió de grup, deixant que siguem nosaltres que organitzem els dies que estaran al Ripollès segons uns interessos mínims. D’altres són més exigents i ens demanen que fem un pas més enllà. Tot i saber que durant l’estada, els alumnes dels respectius centres visitants, duen a terme classe amb una metodologia sovint diferent del que estan acostumats en els seus centres d’origen, ens sol·liciten fer una estada encara més manipulatiu, significatiu i competencial possible del que nosaltres tenim planificat. Aquest fet no el veiem com a una dificultat o amenaça, ans al contrari! Ho aprofitem per exprimir-nos més de l’habitual i dur a terme noves activitats o variants de les que ja oferim. Aquest és el cas que ens hem trobat aquesta setmana amb el CEE Dr. Ramon Suriñach de Ripoll. Sabíem que amb aquest centre d’educació especial ens hi hauríem d’esmerçar més donat que cap dels docents del nostre camp som especialistes en educació especial. També sabíem que amb alumnes amb mobilitat reduïda hauríem de buscar alternatives per accedir als espais que acostumem a visitar al monestir de Ripoll, per no parlar del fet de pautar molt bé la jornada perquè tot l’alumnat pogués seguir les activitats segons les seves necessitats i capacitats. Però la qüestió no acaba aquí! Les mestres de l’escola ens varen demanar si era possible que ens vestíssim d’època medieval per fer més immersives i emocionals la visita al monestir i les explicacions d’aquest període de temps de la història. Aquesta demanda ens la vàrem estar plantejant uns dies fins que vàrem veure clar que pels alumnes d’aquesta escola valia la pena buscar roba en consonància amb aquells temps. Així doncs, vàrem decidir buscar roba per poder representar diferents estaments de l’època medieval per explicar amb més propietat diferents aspectes de l’edat mitjana. La Rita es va vestir de pagesa, en Raimon de cap d’obres i en Miquel de monjo benedictí. Per altra banda, vàrem buscar objectes que complementessin els vestits i les explicacions, com ara: una vara de medir, el pectoral del monjo, la regla de St. Benet, l’escut del Comte Guifré, entre altres. Per altra banda, vàrem haver de contactar i posar-nos d’acord amb diferents persones per tal de desenvolupar l’activitat. Aprofitem per agrair a la Núria Gayolà de l’Ajuntament de Ripoll, la Mercè i la Virtu de l’oficina de turisme, la Janina del museu, i en Miquel i l’Anna del monestir l’atenció rebuda i la predisposició. Tot i així, no volem deixar de dir que encara hi ha molta feina a fer per tal d’assolir la inclusió real en l’accés a la història i cultura a Ripoll i a molts altres llocs. Els accessos són un dels primers passos que no tenim resolts, però al darrera n’hi molts més! A nivell personal i des del Camp d’Aprenentatge hi continuarem treballant! Tot i així, valorem molt positivament la prèvia a les activitats i la mateixa jornada. Esperem que el proper curs, l’Escola Dr. Ramon Suriñach ens continuïn posant a prova per millorar la nostra tasca.
Podeu veure una petita mostra de la jornada a les fotos del carrusel. Properament en penjarem alguna més.
Com ha anat l’entrada al nou any? Esperem que bé! I els Reis Mags de l’Orient què? Us han portat algun regal? Esperem que sí! A nosaltres ens n’han dut un que ens fa especial il·lusió. Ens han portat els vídeos que expliquen què són i què si fa en els camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya, així com el vídeo del nostre propi Camp. Després de molt esperar, per fi han arribat! Amb aquests vídeos esperem que més centres, entitats, associacions, particulars i administracions coneguin la tasca que desenvolupem.
Us els deixem aquí perquè el pugueu visualitzar tantes vegades com vulgueu o el pugueu enviar a qualsevol dels vostres contactes a través del següent enllaç. (vídeo CdA del Ripollès / vídeo Camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya)
Avui, 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes, però abans de res, què és un dia Internacional?
Doncs bé, un dia Internacional o dia mundial és una data reconeguda internacionalment promoguda per diferents organitzacions per commemorar un fet o lluitar contra un problema i alhora donar-ne visibilitat internacional, posant a disposició del públic en general la informació sobre qüestions d’interès, mobilitzar la voluntat política i els recursos necessaris per afrontar el problema i celebrar els èxits obtinguts fins al moment. Molts d’aquests dies són promoguts per l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) i altres organitzacions internacionals.
La idea d’assignar un dia internacional a les muntanyes sorgeix de la necessitat de preservar aquestes zones de les amenaces degudes al canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació. A les muntanyes hi viu el 15% de la població mundial i aproximadament la meitat de les reserves de la diversitat biològica del món, a banda de subministrar aigua dolça a més de la meitat de la població, ajudar a sustentar l’agricultura, facilitar energia neta i medicaments. Tot i així hi trobem 25 dels 34 punts crítics de la biodiversitat de tot el món.
Enguany el lema del dia d’avui és “Solucions basades en les muntanyes per un futur sostenible: innovació, adaptació i joventut”. La innovació és la clau per afrontar els desafiaments. L’adaptació és crucial per augmentar la resiliència i reduir la vulnerabilitat. I la participació activa dels joves és essencial per la sostenibilitat a llarg plaç.
Tenint present el que hem descrit, des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès, vàrem programar una sortida inclosa en el projecte els 4 cims de Ripoll amb una escola de la mateixa població. Aquest projecte es basa en el coneixement de l’entorn natural proper del poble per tal de poder decidir si cal preservar i en quina mesura, des del punt de vista natural i històric, aquell itinerari. Aquesta activitat respon molt bé al lema plantejat aquest any de de la ONU. Els alumnes hauran d’innovar per tal de plantejar solucions a les problemàtiques observades, com ens podem adaptar per tal de protegir el nostre entorn proper i de retruc la resta de zones de muntanya, i per últim és clara la participació dels joves alumnes de la forma més significativa possible. Així doncs, una activitat rodona per avui.
A més, enguany vam decidir sumar-nos a la proposta de dur una activitat inclusiva a la muntanya per tal de pujar un graó més en l’aspecte de la sensibilització. Durant el mes de maig va sorgir la proposta des del CdA Valls d’Àneu, de la mà i amb la voluntat de col·laborar amb els tècnics d’ús públic del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Moi Villanueva) i la Maria Pou, tècnica d’ús públic del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (sector Espot), i part de la Xarxa Pirineus Vius. Així doncs, sense dubtar-ho ni un moment, ho vam proposar a l’escola en qüestió i seguidament vam procedir a la reserva de la cadira Joëlette que disposa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès. Tot i que els grups del centre que du a terme aquesta activitat no té cap alumne amb diversitat motriu vàrem decidir de porta-la igualment per tal que la coneguessin en funcionament durant la sortida, que els alumnes hi poguessin pujar o ajudar a transportar-la durant el recorregut per viure-ho en primera persona, conèixer aquest recurs que facilita la inclusió d’un col·lectiu determinat i complementar els objectius de l’activitat en qüestió d’una forma més global.
La mala notícia però, és que degut a la nevada semiprevista per avui, tot i tenir-ho tot a punt i les diferents persones col·laboradores mobilitzades, no hem dut a terme l’activitat tot aplaçant-la per més endavant. Ens ha sabut molt greu donat a l’esforç de molta gent per tal de poder fer aquesta activitat tan esperada, però la meteorologia i la seguretat dels alumnes i les diferents persones implicades passa per davant de tot. Esperem poder fer aquesta activitat properament i fer un bon reportatge. Mentrestant, continuarem amb la nostra tasca de sensibilització en els àmbits que ens toquen d’aprop al Ripollès, com ara les muntanyes.
Aquesta passada setmana vam participar a la 4a trobada d’entitats catalanes de la Xarxa Educació Pirineus Vius sota el títol ‘Com fer que l’educació ambiental sigui inclusiva i universal’. La trobada va constar de dues jornades completes on vàrem poder debatre sobre el tema, dur a terme tallers de cocreació de projectes en xarxa, així com formar-nos gràcies a diferents activitats als espais del volcà Croscat i Santa Margarida i el bosc terapèutic Salvador Grau. En aquestes activitats vàrem poder tenir una presa de contacte assumint diferents rols amb la cadira Joëlette i la barra direccional. Aquests recursos es fan servir per poder incloure en les activitats a la natura a persones amb diversitat funcional i discapacitat visual. Per altra banda, també ens vàrem poder formar per poder atendre millor persones autistes en les nostres activitats a la natura.
Tot plegat va ser organitzat pel grup motor català de la Xarxa Pirineus Vius amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, alimentació i agenda rural; el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; la Federació Catalana d’Autisme i Can Trona (Centre de cultura i natura de la Vall d’en Bas. Les activitats van estar organitzades i dutes a terme per Alt Ter, Tosc, Elvira Jané, Eneko Garcia de Mendoza, l’agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, i el projecte INCLUPYR de la Federació Catalana d’Autisme.
A tothom qui ho va fer possible, moltíssimes gràcies per ensenyar-nos tant, fer-nos veure que hem recorregut força camí, però que encara n’hi ha molt per recórrer.
El passat dissabte 15 de juny els docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès vam assistir al Museu Etnogràfic de Ripoll a la formació de la nova proposta educativa sobre els paisatges culturals de muntanya: l’ArqueoPirinaia LAB.
Des de fa un parell d’anys, i en el marc de la política de col·laboració del CdA amb els diversos agents culturals, educatius i empresarials del Ripollès, el CdA i Vall de Núria es van posar en contacte per tal que el CdA, en tant que servei educatiu, col·laborés amb l’Institut Català d’Arqueologia clàssica ( ICAC) en la divulgació i transmissió de diferents troballes i coneixements que l’ICAC va descobrir arran d’un seguit de campanyes arqueològiques desenvolupades a Vall de Núria i als seus entorns, de vegades a més de 2000 metres d’altitud.
Cal, advertir, abans de continuar amb el relat de la nostra col·laboració amb l’ICAC, que mai com ara no s’havia investigat la presència romana en aquest punt del Pirineu, i que, fins ara, s’havia considerat que aquesta presència havia estat menor i de caràcter anecdòtic i que, ara, arran de la recerca arqueològica realitzada, hi ha proves que bona part de les riqueses naturals del Ripollès, les pastures d’estiu i la mineria per exemple, ja van ser conegudes pels romans que en van treure un profit i un sentit, sobre el qual s’ha bastit secularment l’economia de la comarca. Arran de la investigació de l’ICAC, es fa evident que per coma de Vaca i per Núria circulaven uns petits camins de muntanya, per on es connectava Emporion (Empúries) , vora las mar, amb la gran capital imperial romana del Pirineu, la Iulia Libica, l’actual Llívia ( Cerdanya), municipi romà, que portava aquest nom en honor de Lívia, l’esposa més influent i més poderosa de l’emperador August, l’amo del món conegut durant el primer segle abans de Crist. Aquests contactes comercials que passaven per Núria, no eren menors. Incloïen productes de luxe. No lluny de Núria, a Fontalba, s’hi ha trobat ceràmica molt valuosa procedent del llavors ric i romanitzat nord d’Àfrica. A més, les investigacions de l’ICAC, en les quals l’arqueologia es fa acompanyar de tècniques i coneixement de les ciències ambientals, han pogut acreditar per l’anàlisi dels pòl·lens trobats el subsòl que el clima de temps de la romanització no era com l’actual, sinó més càlid, com acredita la presència de pol·len propi del roure ( Quercus Petraea) a 2000 metres d’altura. Això significa que la vida útil i el pas per aquests camins pirinencs de tan amunt va ser molt més fàcil del que va ser-ho a partir de l’edat mitjana.
Tot aquest coneixement, però també les moltes competències a ell associades cal transmetre-les a la societat i a l’escola. Per això l’ICAC ha convidat el CdA a participar en activitats divulgatives realitzades in situ, i també ha estat consultat sobre la creació d’una maleta educativa que va promoure l’ICAC, i que ha acabat essent endreçat en un laboratori didàctic amb rodes, anomenat Arquea pirineia Lab, amb un conjunt de sis tallers per apropar l’arqueologia del paisatge tenint en compte el nou currículum, Decret 175/2022. En els quals s’aprèn i es coneix, des de la ubicació geogràfica dels jaciments nuriencs fins a tècniques d’anàlisi arqueològica de carbons.
Aquests materials i recursos pedagògics, dissenyats per Laia Coma i Tània Martínez, sota la direcció de Josep M Palet Martínez, director de l’ ICAC, i de Marta Flórez- Santasusaana, responsable de l’ Àrea de Transferència del Coneixement i Impacte Social de l’ ICAC es trobaran a la seu de l’ICAC a Tarragona i al Museu Etnogràfic de Ripoll, amb la idea que es puguin fer en una aula, com a preparació per a una visita in situ als llocs on es van fer les prospeccions arqueològiques. Una fórmula ideal per poder programar estades o sortides al CdA en un futur amb un material molt competent per veure amb ulls renovats les muntanyes de Núria.
Has estat mai en una etació d’esquí envoltat de funiculars, telecadires, edificis i gent anant amunt i avall? Doncs, segons el que ens van transmetre durant la visita guiada al museu miner i la mina Dolça d’Ogassa, aquest petit poble deuria transmentre una sensació semblant al visitant en els seus anys d’esplendor minera. S’hi podien veure les entrades de les 14 mines, cables aeris amb petits contenidors que baixaven el carbó fins les vagonetes que llavors el conduirien fins a trobar el ferrocarril a l’estació de Toralles, vagonetes plenes i buides de mineral anant amunt i avall per les vies dels plans inclinats, la infermeria, les cases dels miners, la fàbrica de pans de carbó, el salt d’aigua de la font gran on es va instal·lar la primera turbina per generar electricitat, l’església parroquial dedicada a Santa Bàrbara, ca l’enginyer, els tallers, sales de ball, la cooperativa, entre altres. De fet, segur que Ogassa va viure durant aquells anys un bullici i moviment de gent sense precedents.
Actualment hi viuen unes 250 persones, però quan va gaudir de més prosperitat econòmica a principis de l’any 1900 n’hi vivien gairebé 1600! La gran majoria d’aquesta població vivia del desenvolupament econòmic que durant els segles XIX i XX van promocionar les famoses mines de carbó i dues importants cimenteres. Les empreses gestores d’aquests negocis van fer prosperar Ogassa de forma exponencial sent determinants per aquest desenvolupament econòmic no només al poble d’Ogassa sinó també a bona part de la comarca. El fet d’extreure carbó en grans quantitats i de bona qualitat, i la necessitat de traslladar-lo a Barcelona amb certa celeritat, va promoure l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880. Aquest mineral fòssil servia bàsicament com a combustible per a la insdustria creixent, majoritàriament tèxtil, a la capital catalana i altres zones del país, així com per exportar a altres països. De totes maneres aquesta esplendor econòmic anirà minvant fins haver de cessant l’activitat l’any 1967. Això serà donat perquè l’electicitat i altres tipus de combustibles aniran relegant la dependència del carbó. Aquest fet farà que les despeses d’aquesta empresa minera cada vegada costaran més de sufragar fins haver de tancar. La població que havia vist extreure carbó des del segle XVIII, i havia promocionat per la seva banda la industrialització de la comarca, a partir d’aquell any aniria perdent habitants vinguts d’arreu de la península per tornar a viure de la ramaderia. Actualment podem dir que el sector del turísme també hi és present sent un motor econòmic important.
La setmana passada vam fer activitats amb l’escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet. Aquest centre, a diferència de tal i com fem habitualment, es va allotjar a l’alberg de Xanascat de Sant Joan de les Abadesses. Tots plegats vàrem fer una molt bona descoberta natural i històrica d’aquesta zona del Ripollès i, com no podia ser d’altra manera, vam aprofitar per pujar a Ogassa a fer la visita al museu miner, la mina Dolça, una part del poble i un petit tram del camí de les vagonetes. Personalment hi havíem estat, però mai amb un grup durant la seva estada al camp d’aprenentatge. Un cop acabada l’activitat en varem fer una valoració molt positiva. Tenim ganes que més centres tinguin l’interès de visitar Ogassa en futures estades. Segur que els agradarà i en treuran profit!
Igual com tots els centres de Catalunya, aquest inici de curs està sent un corre, corre que no atrapo. Les primeres setmanes de setembre al camp d’aprenentatge no hem tenim alumnes, és per això que hem aprofitat, entre moooltes altres coses, per a fer formacions de tot tipus. Una de les que ens fa més il·lusió anunciar és que el grup de treball anomenat “Clàssics del Mediterrani”, format pels camps d’aprenentatge d’Empúries, Tarragona, Barcelona i el Ripollès, anem perfilant el que ha de ser un projecte comú per entendre qui som com a país i com ha arribat fins a nosaltres la cultura grega i romana que va entrar per Empúries, desenvolupant-se fins l’època de màxima esplendor a Tarragona i Barcelona, i arribant als nostres dies tot passant per la l’època medieval del naixement de la nació catalana a Ripoll. L’altra línia de treball que hem iniciat conjuntament amb els camps de la Noguera, Flix, Barcelona i els entorns de Pujalt i el Canigó, és el grup de treball referent a la guerra civil i exili. D’aquest grup també n’ha de sorgir un seguit d’activitats conjuntes amb finalitats semblants. Quan tinguem més novetats de tot plegat ja us anirem informant, però de totes maneres si algun centre li interessa, sempre es pot posar en contacte amb nosaltres per informar-se’n.
Atenció!
Anunciem que ha sortit publicat el pòster dels camps i entorns d’aprenentatge referent al període d’inscripcions dels curs 2022-23. Us encoratgem a donar un cop d’ull a l’oferta educativa per poder realitzar estades i sortides que us permetin enriquir/complementar projectes de centre. Cada camp o entorn té unes característiques específiques que de ben segur encaixen amb la vostra forma de treballar.
Teniu tota la informació relacionada amb aquest procés d’inscripcions a la pàgina XTEC dels camps i entorns d’aprenentatge. Entre les informacions, hi trobareu les dates del període d’inscripcions, que seran del 2 al 31 de maig de 2022 a través de l’aplicatiu CAMPS.
Des de fa poc temps hem creat una web nodes conjunta amb tots els camps i entorns per facilitar l’accés a l’oferta i informació als centres que creiem que us pot ser de gran ajuda.
Així doncs, ara és el moment per anar definint, encarant i planificant una part important del curs vinent. Agrairem que feu extensiva aquesta informació al claustre del vostre centre.
