Ja estem a tota marxa de nou!

Igual com tots els centres de Catalunya, aquest inici de curs està sent un corre, corre que no atrapo.  Les primeres setmanes de setembre al camp d’aprenentatge no hem tenim alumnes, és per això que hem aprofitat, entre moooltes altres coses, per a fer formacions de tot tipus.  Una de les que ens fa més il·lusió anunciar és que el grup de treball anomenat “Clàssics del Mediterrani”, format pels camps d’aprenentatge d’Empúries, Tarragona, Barcelona i el Ripollès, anem perfilant el que ha de ser un projecte comú per entendre qui som com a país i com ha arribat fins a nosaltres la cultura grega i romana que va entrar per Empúries, desenvolupant-se fins l’època de màxima esplendor a Tarragona i Barcelona, i arribant als nostres dies tot passant per la l’època medieval del naixement de la nació catalana a Ripoll.  L’altra línia de treball que hem iniciat conjuntament amb els camps de la Noguera, Flix, Barcelona i els entorns de Pujalt i el Canigó, és el grup de treball referent a la guerra civil i exili.  D’aquest grup també n’ha de sorgir un seguit d’activitats conjuntes amb finalitats semblants.  Quan tinguem més novetats de tot plegat ja us anirem informant, però de totes maneres si algun centre li interessa, sempre es pot posar en contacte amb nosaltres per informar-se’n.

A mig camí del període d’inscripcions als Camps i Entorns d’aprenentatge

Estem a mig camí del període d’inscripcions per sol·licitar sortides i/o estades de cara al curs vinent als Camps i Entorns d’aprenentatge de Catalunya.  Portem dues setmanes i mitja i anem a molt bon ritme!  De fet, aquest últim curs ja vam rebre moltes més sol·licituds per fer estada al CdA del Ripollès de les que podem absorbir i la majoria de centres que no ho van fer dins de termini no van poder fer estada.  És per això que pengem aquest post.  Recomanem que feu la inscripció dins de termini per tenir més possibilitats de gaudir d’una estada o sortida a un dels camps o entorns d’aprenentatge del Departament.  Recordeu que estarà obert fins el 31 de maig.
 

Us encoratgem a donar un cop d’ull a l’oferta educativa per poder realitzar activitats  que us permetin enriquir/complementar projectes de centre.  Cada camp o entorn té unes característiques específiques que de ben segur encaixen amb la vostra forma de treballar.

Des de fa poc temps hem creat una web nodes conjunta amb tots els camps i entorns per facilitar l’accés a l’oferta i informació als centres que creiem que pot ser de gran ajuda.  Pel que fa al nostre camp, també tenim especificat a la nostra pròpia web totes les activitats que desenvolupem.  Per una banda, hi ha una pestanya on trobareu detallades totes les activitats, i per altra hem creat un mapa interactiu per buscar quina activitat s’adequa més segons els interessos de cada centre.

Recordem que teniu tota la informació relacionada amb aquest procés d’inscripcions a la pàgina XTEC dels camps i entorns d’aprenentatge , així com que aquest procés d’inscripció s’ha de fer a través de l’aplicatiu CAMPS.

 

Per qualsevol dubte, aclariment o necessitat podeu contactar amb nosaltres a través de:
Telèfons – 972 73 63 50 / 634 765 061
Correu – b7903054@xtec.cat


Agrairem que feu extensiva aquesta informació al claustre del vostre centre.
 
Fins aviat!

Noves formacions al CdA

Avui hem tingut la sort de fer una sortida de formació amb l’amic i veí del poble de Nevà Pere Cirera.  En diferents ocasions, els alumnes que fan estada al CdA i nosaltres mateixos, hem pogut gaudir de les converses, explicacions i coneixements referents a les seves vivències com habitant del petit poble de Nevà.  Algunes vegades, mentre fem parada per dinar, els alumnes hi han pogut conversar per apropar-se a l’estil de vida d’un dels petits pobles de la Vall de Ribes.  Han pogut resoldre dubtes, comparar el seu estil de vida a la ciutat, conèixer els diferents usos de casa seva al llarg dels anys o gaudir dels records com ara l’arribada del telèfon.

Actualment, en aquest poble de muntanya situat a uns 5km de Planoles, només hi viuen de dilluns a diumenge uns 10 habitants, la resta de cases són segones residències o destinades a turisme rural.  Com podeu deduir, els habitants d’aquests tipus de pobles, tenen un estil de vida força diferent al nostre o al de la majoria d’alumnes provinents de diferents pobles i ciutats de Catalunya.  Concretament, en Pere i altres persones de la Vall, tenen per afició estudiar, mantenir i divulgar els búnquers creats a la línia dels Pirineu a partir de l’any 42 pel general Franco per tal de defensar-se de possibles atacs vinguts de països veïns.

Aquest matí hem pogut visitar-ne uns quants de propers al camp d’aprenentatge tot gaudint de les pertinents explicacions referents als búnquers.  Així doncs, hem après una mica més sobre com i quan es van construir, per a quins usos estaven destinats, la seva localització estratègica i molt més.

Esperem continuar comptant amb les experiències i estudis del senyor Pere i poder crear una nova i bona activitat per afegir al nostre catàleg.

Gràcies Pere!

Col·laboració MEV-CdA

El 28 de gener i el 28 de febrer hem tingut dues trobades molt agradables amb el servei educatiu del Museu d’art Medieval de Vic. Ens plau obrir línies de col·laboració amb els museus del territori.

La primera jornada ens vam desplaçar nosaltres al Museu Episcopal de Vic. Ens van ensenyar la imponent col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic català, fent especial èmfasi a les peces de gran valor històric i artístic provinents d’esglésies del Ripollès.
Sabeu quines són? Entre d’altres:
Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò (1120-1150)
Baldaquí de Ribes (1119-1134)
Frontal d’altar de Sant Pere de Ripoll (Ornamentació de mitjan segle XIII)
Marededéu de Santa Maria de Matamala (Últim quart del segle XII)

La segona jornada ens van visitar a la nostra comarca. A l’aula del Camp d’Aprenentatge van poder experimentar amb les maquetes d’arc de mig punt i volta de canó. Després vam visitar les esglésies de Dòrria i Toses. Va ser un gust mirar els frescos d’ambdues esglésies i aprendre junts.

Amb aquestes trobades estem dibuixant una col·laboració interessant, ja que mentre al Museu conserven i expliquen el que contenien les esglésies romàniques, nosaltres donem a conèixer el continent in situ. Estem lligant que l’alumnat que ens visita complementi una visita amb l’altra, així li serà més fàcil d’imaginar les Esglésies medievals tal com eren, plenes de colors llampants en figures bíbliques que s’explicaven soles sobre parets de guix o retaules de fusta… El conjunt de portalades pintades i interiors decorats devien produir l’afecte absorbent que actualment experimentem amb les pantalles.

Per cert, us convidem a visitar la seva web, a l’apartat “aprendre” tenen un munt de recursos molt bons. https://www.museuartmedieval.cat/

Gràcies @Laiadm per les fotografies

Escape town Ripoll

Des de ja fa temps que corren nous aires en els tipus de metodologies per crear ensenyament i aprenentatge amb les i els nostres alumnes.  De fet, els camps i entorns d’aprenentatge en son un clar exemple, ja que basen les seves dinàmiques en la manipulació i el descobriment. el treball a l’exterior de les aules, i en l’aprenentatge significatiu i competencial.

Aquest dies estem estrenant l’evolució d’una de les nostres activitats estrella.  Hem estat donant voltes per generar una metodologia que desenvolupi, si cap encara més, les competències dels alumnes creant el màxim significat possible.  Creiem que ho hem aconseguit gràcies al nou Escape Town de Ripoll.  Un joc de descoberta de Ripoll que permet conèixer part de la història medieval del poble, així com el seu cas antic tot jugant.

Els centres que visitin el camp d’aprenentatge del Ripollès i decideixin fer aquesta activitat els facilitarem una bossa amb materials.  Aquests i l’ajuda dels docents del camp portaran als alumnes d’un punt a l’altre de la vila tot resolent enigmes de tota mena.  L’objectiu principal serà ajudar a escapar del dimoni l’esperit d’un monjo que en el passat hi va tenir tractes.

Aquesta activitat està pensada per dur a terme amb alumnes de cicle superior de primària o primer cicle de secundaria, però ja avencem que properament n’estrenarem una versió digital per alumnes a partir de segon cicle de secundària.

Com sempre, abans i després d’aquesta activitat es poden treballar diferents conceptes o fins i tot dur a terme projectes relacionats amb els temes que es tracten, com ara: els noms dels carrers, gremis, com eren els pobles medievals, mapes i orientació, creences i supersticions, llegendes, passat, present i futur de Ripoll, heràldica, i un munt de coses més.

Per saber-ne més no dubtis en contactar amb nosaltres.

Sant Valentí

Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí és una celebració estesa en alguns països anglosaxons i exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos expressen el seu amor o afecte mútuament.  En molts països és considerat el Dia dels Enamorats.  Però rascant una mica més a fons, i deixant de banda la llegenda que ajuda a explicar perquè alguns països celebren avui el dia dels enamorats, hem trobat un orígen i un camí fins els nostres dies que té certa coherència.

Antigament, hi havia una festa anomenada les Lupercals (en llatí: Lupercalia, derivat de Lupus «llop»), probablement anterior a la fundació de Roma, de fet alguns autors l’atribueixen a Grècia anomenant-la Lykaia, ja que els habitants de l’Arcàdia celebraven a la falda del mont Liqueos (en grec Λύκαιον, Likaion«la muntanya del llop), on es duia a terme una cerimònia per demostrar el pas dels nois a homes; a més hi havia la creença que, cada nou anys, si algú menjava carn humana durant aquells dies es convertiria en llop i tindria alguns poders.

Més tard, la festa romana estava relacionada segons alguns amb els pastors que invocaven a Faunus per la protecció dels seus ramats dels llops.  Altres, però, relacionaven aquesta festa amb un homenatge a Luperca, la lloba que va cuidar de Ròmul i Rem, que segons la mitologia romana són els fundadors de la cuitat de Roma, quan de nens van ser abandonats per la seva mare.  però la que lliga més amb el nostre discurs pot ser la descripció de Plutarc durant les festes Lupercals de Roma, on joves, fills de famílies patrícies, corrien nus pels carrers de la ciutat demostrant tot passant tota mena d’adversitats el pas de nois a homes.  Aquestes festes eren talment com una reminiscència de la Lykaia grega.  Després d’anys d’estar prohibit celebrar aquestes festes, Juli César les va recuperar donant l’opció que nois d’altres famílies, no únicament patricis hi participessin.

Al segle V, quan ja totes les festes paganes havien sigut prohibides, el papa Gelasi I (494–96) es queixava que els joves, no només de famílies patrícies sinó els de classe baixa, demanaven encara la diversió de les Lupercals.  Després de llargues disputes amb els senadors de l’imperi Romà va aconseguir abolir la festa.  Així doncs, la festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I.  De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l’edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí, metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II.

Paral·lelament, moltes de les llegendes que envolten avui el sant van ser probablement inventades durant l’edat mitjana quan el dia festiu de 14 de febrer va començar a ser associat amb l’amor, arran de la llegenda de Sant Valentí, que seria executat un 14 febrer; o potser perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què molts animals comencen a aparellar-se amb la proximitat de la primavera.

Després de llegir aquest post podríem podrem proposar als nostres alumnes buscar informació referent a les paraules en negreta, buscar quins és el dia dels enamorats a diferents països, de quines maneres diferents se celebren, o fins i tot intentant anar més enllà del que sabem gràcies al boca orella referent als sants i santes pròxims a la nostre entorn.

Per altra banda, aquest tipus d’informacions ens poden ajudar a mostrar que tot allò que en un moment o altre em après, sigui el que sigui, de la matèria que sigui, potser val la pena investigar en altres sentits o a partir d’altres fonts.  Transmetent aquesta metodologia estem transmetent un valor cada vegada més preuat.  Aquest és el fet que la informació ens fa lliures, però no qualsevol informació a qualsevol preu, sinó la informació que aconseguim creant per nosaltres mateixos/es.

Sant Miquel de Fluvià

A mitjans del passat mes de desembre els docents del camp d’aprenentatge estàvem convocats per una formació anomenada Clàssics del mediterrani al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, un projecte molt interessant que ja en parlarem més endavant.  De camí des del Ripollès, per atzar vam visitar l’últim monestir Benedictí fundat per Abat Oliba.  Va fer-ho just un any i poc abans de morir el 1045. Es va ubicar a Vallgarriga, una petita vall del Comtat d’Empúries.  Amb els anys, el nom de la població va adoptar com a propi el del monestir; Sant Miquel de Fluvià, i així es va quedar.  Mai va arribar a tenir gaires monjos.  No va passar mai de 8 cenobites.  El 1835 va passar a ser parròquia del poble. Però l’església no sempre ha gaudit de la Pau i Treva tant promoguda per l’Abat Oliba.  L’any 1477 el poble va patir l’atac de tropes franceses.  L’església va quedar malmesa a causa del bombardeig i es va decidir fortificar i afegir un matacà.  Es va desmuntar el claustre i part dels seus carreus es van utilitzar per augmentar l’alçada de la torre del campanar que es va coronar amb merlets.  També es va obrir un fossat per envoltar el recinte.  Sembla que en aquest mateixa època es va construir el cor d’estil gòtic i es va canviar l’anterior portalada romànica per l’actual gòtico-renaixentista.  A la llinda de la porta s’hi pot veure la data de 1532.

En els darrers anys s’estan fent treballs arqueològics al voltant de l’església de Sant Miquel de Fluvià i això està permetent recuperar la història d’aquest important monestir empordanès. Per exemple s’ha pogut saber que els tres capitells romànics, treballats per les quatre cares que conserva el MNAC des de fa cent anys provenen del claustre de planta poc usual d’aquest monestir.

Val a dir que en la última gran reconstrucció del monestir de Ripoll, el Sr. Elies Rogent també es va inspirar en St. Miquel de Fluvià, entre altres esglésies i monestirs governats per Ripoll en l’època de l’Abat Oliba.

La història passada és ben viva i l’anem desxifrant des del present perquè ens serveixi pel futur.  A partir d’aquí, us proposem seguir buscant quins edificis van inspirar a l’arquitecte per tal de dur a terme la última reconstrucció del monestir de Ripoll, o si ho preferiu, confeccionar un mapa amb les propietats del monestir de Ripoll en l’època d’Oliba.

Font: Sant Miquel de Fluvià. Sortides Amb gràcia. Joan Àngel Frigola i Anna Cebrián

Per més info – https://sortidesambgracia.com/2019/06/09/sant-miquel-de-fluvia/

Bones festes i Feliç any 2022!

La Santíssima Trinitat és un misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.  Les possibles arrels mitològiques d’aquest concepte ens explica que molts déus politeistes s’organitzaven en grups de tres, que si bé no eren equivalents a la complexa relació cristiana, podrien haver inspirat els primers pensadors sobre el concepte. poden ser de diferents tipus:

  • tríades: 3 déus que apareixen junts a les històries i representen conceptes relacionats, com la vida, la mort, i la reencarnació o els membres bàsics d’una família celestial.
  • triuns: 3 aspectes del mateix déu (la Trinitat n’és l’exemple més reeixit).
  • tripartits: un déu amb tres parts que es poden manifestar separadament, per exemple monstres amb tres caps cadascú amb la seva personalitat.
  • triassociats: un déu envia els seus atributs de tres en tres, com per exemple tres senyals o tres ocells.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, hem volgut fer aquesta paròdia, sense cap mala intenció, per felicitar el Nadal a tothom tot representant la bona entesa de l’equip de docents, així com alguns dels valors que pretenem transmetre respectant la filosofia dels camps i entorns d’aprenentatge: El poder col·lectiu de l’equip pot més que l’habilitat individual, Propòsit comú il·lusionant amb valors compartits, Responsabilitat i Delegació, Relacions personals i comunicació, Flexibilitat, Reconeixement i apreci, Interdependència, etc.

Per altra banda, els tres docents que formem els CdA som provinents de les també tres valls que conformen la comarca del Ripollès, d’aquesta manera tant el camp com la mateixa comarca on estem situats podria representar la unitat en la trinitat, la imatge de la divinitat a la Terra.  Tot plegat diví, jejej…

Així doncs, In nomine Patris (Michael), Filii (Regismundus) et Spiritus Sancti (Margarita), docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès.

Bones Festes i Feliç 2022!