I am a Catalan!
El 24 d’octubre de 1971 el músic Pau Casals reivindicava davant tot el món representat a l’Assemblea General de l’ONU la contribució de Catalunya als valors de la pau i el diàleg. Casals es referia sense esmentar-lo a l’abat Oliba de… Llegeix més»
Segurament alguna vegada t’has preguntat com és que a alguns llocs com a Catalunya és fa festa el dilluns de Pasqua, però a molts altres llocs no. Doncs bé, per trobar la explicació ens hem de remuntar força tremps enrere.
Segons l’etnòleg Amadeu Carbó és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.’ Aquest fet es repetia almenys en les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada.
Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.
A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.
Relacionat amb aquest post pots continuar treballant a l’aula les següents propostes:
La quaresma comença el dimecres de cendra, 46 dies abans del diumenge de Pasqua, i acaba el mateix diumenge de Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. L’objectiu d’aquest període de temps és la reflexió i preparació per la pasqua cristiana. Tradicionalment el dimecres de cendra es practica el dejuni, que significa no menjar res aquest dia. L’abstinència, que vol dir evitar menjar carn, es practica els divendres de quaresma en record de la tristesa del Divendres Sant, que va ser quan Jesús va ser crucificat, i relacionant-ho d’alguna manera amb el patiment de Crist durant la passió.
Des de l’època medieval era habitual la prohibició del consum de carn i ous, augmentant per altra banda, el consum de peix. Antigament aquestes pràctiques eren molt més extremes i estaven molt més esteses que en l’actualitat, i l’abstinència de carn s’allargava a tots els divendres de l’any. Tradicionalment, als Països Catalans, el període de quaresma es representa per mitjà d’una dona vella amb set cames, que simbolitzen les setmanes que s’allargarà en el temps, i amb un bacallà a la mà. Per fer el compte enrere des de l’inici d’abstinència fins el diumenge de Pasqua, cada setmana s’arrenca una cama de la vella quaresma.
Però com es vivia la quaresma al Monestir de Ripoll?
Els monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll es regien per la regla de Sant Benet. Aquestes normes recollides en un llibre dictaven com havien d’actuar tots els monjos en totes les casuístiques possibles, fins i tot en quines hores s’havia de menjar. La vida dels monjos en sí ja era dedicada plenament a Crist i d’aquesta manera ja s’abstenien de per sí de moltes coses. Tot i així, en època de quaresma, el capítol 49 de la regla dictava el següent: “Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps. Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència. Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat “amb goig de l’Esperit Sant”; és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua.”
Al capítol 41 d’aquesta regla diu que només poden menjar al vespre, però que tot s’acabi encara amb la claror del dia.
Les escoles que celebren o recorden aquest període de temps acostumen a fer diferents treballs d’expressió plàstica relacionats amb la Vella Quaresma, així com treballar a l’àrea de música cançons que hi tenen relació com Vella Quaresma.
Des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès us volem animar a treballar amb esperit crític d’una forma interdisciplinar o centrat a l’àrea de coneixement del medi. Alguns exemples de projectes que podem dur a terme aquests dies tot aprofitant l’època que iniciem per fer-los més significatius, poden ser:
No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà.
