Quan s’acosten dies de festes al calendari és habitual escoltar, veure o llegir notícies referents a l’origen d’aquestes tradicions. Doncs bé, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès també creiem oportú redactar un article parlant-ne ja que el nostre camp d’aprenentatge es singularitza entre altres… Llegeix més»
Fa molt i molt de temps quan a la Terra hi habitaven els primers humans no existia cap mena de rellotge. En aquells temps les persones no regien la seva vida sota cap mena d’imposició horària, si no que seguien els ritmes de la Terra… Llegeix més»
Cada pla de treball que se’ns planteja des de cada centre que vol fer activitats amb el nostre camp d’aprenentatge suposa un repte. Volem donar la millor resposta a les demandes que ens arriben. Alguns ens deixen màniga ampla perquè el seu objectiu prioritari serà fer cohesió de grup, deixant que siguem nosaltres que organitzem els dies que estaran al Ripollès segons uns interessos mínims. D’altres són més exigents i ens demanen que fem un pas més enllà. Tot i saber que durant l’estada, els alumnes dels respectius centres visitants, duen a terme classe amb una metodologia sovint diferent del que estan acostumats en els seus centres d’origen, ens sol·liciten fer una estada encara més manipulatiu, significatiu i competencial possible del que nosaltres tenim planificat. Aquest fet no el veiem com a una dificultat o amenaça, ans al contrari! Ho aprofitem per exprimir-nos més de l’habitual i dur a terme noves activitats o variants de les que ja oferim. Aquest és el cas que ens hem trobat aquesta setmana amb el CEE Dr. Ramon Suriñach de Ripoll. Sabíem que amb aquest centre d’educació especial ens hi hauríem d’esmerçar més donat que cap dels docents del nostre camp som especialistes en educació especial. També sabíem que amb alumnes amb mobilitat reduïda hauríem de buscar alternatives per accedir als espais que acostumem a visitar al monestir de Ripoll, per no parlar del fet de pautar molt bé la jornada perquè tot l’alumnat pogués seguir les activitats segons les seves necessitats i capacitats. Però la qüestió no acaba aquí! Les mestres de l’escola ens varen demanar si era possible que ens vestíssim d’època medieval per fer més immersives i emocionals la visita al monestir i les explicacions d’aquest període de temps de la història. Aquesta demanda ens la vàrem estar plantejant uns dies fins que vàrem veure clar que pels alumnes d’aquesta escola valia la pena buscar roba en consonància amb aquells temps. Així doncs, vàrem decidir buscar roba per poder representar diferents estaments de l’època medieval per explicar amb més propietat diferents aspectes de l’edat mitjana. La Rita es va vestir de pagesa, en Raimon de cap d’obres i en Miquel de monjo benedictí. Per altra banda, vàrem buscar objectes que complementessin els vestits i les explicacions, com ara: una vara de medir, el pectoral del monjo, la regla de St. Benet, l’escut del Comte Guifré, entre altres. Per altra banda, vàrem haver de contactar i posar-nos d’acord amb diferents persones per tal de desenvolupar l’activitat. Aprofitem per agrair a la Núria Gayolà de l’Ajuntament de Ripoll, la Mercè i la Virtu de l’oficina de turisme, la Janina del museu, i en Miquel i l’Anna del monestir l’atenció rebuda i la predisposició. Tot i així, no volem deixar de dir que encara hi ha molta feina a fer per tal d’assolir la inclusió real en l’accés a la història i cultura a Ripoll i a molts altres llocs. Els accessos són un dels primers passos que no tenim resolts, però al darrera n’hi molts més! A nivell personal i des del Camp d’Aprenentatge hi continuarem treballant! Tot i així, valorem molt positivament la prèvia a les activitats i la mateixa jornada. Esperem que el proper curs, l’Escola Dr. Ramon Suriñach ens continuïn posant a prova per millorar la nostra tasca.
Podeu veure una petita mostra de la jornada a les fotos del carrusel. Properament en penjarem alguna més.
Aquest passat dilluns vam acollir la primera trobada del grup de treball Guerra Civil i Exili al Ripollès. Memòria Democràtica dels camps i entorns d’aprenentatge de Catalunya. Aquest grup de treball, del qual el CdA del Ripollès també hi participem, va estar creat veient la necessitat de tenir en compte, recordar i ensenyar a l’alumnat les lluites que han existit al nostre país per a aconseguir una societat més justa i democràtica i per recordar les persones que han patit o han mort per haver lluitat en aquest sentit. Així doncs, des de diferents localitzacions del territori, treballem aquest tema aprofitant la història i els vestigis existents de cadascuna de les zones. Per més informació referent a aquest grup podeu seguir aquest enllaç.
La trobada al Ripollès va ser una jornada més o menys curta, però intensa i molt productiva. Al matí ens vam trobar, i després de fer un primer esmorzar per afrontar el matí ens vam dirigir a visitar el refugi antiaeri de Ripoll. Aquest refugi es va obrir al públic a l’agost de 2022, i gràcies a això i el fet que un grup de gent de la vil·la treballen per la memòria històrica, s’ha convertit en un espai de referència de la zona. Ens va fer la visita l’Adrià Brull, historiador i membre de la comissió de recuperació de memòria històrica. Una visita que juntament l’espai i les explicacions et traslladen en aquells dies fatídics de guerra.
Després d’aquesta primera visita ens vam traslladar a la biblioteca Lambert Mata per reunir-nos i continuar amb el treball de grup, tot reenganxant amb l’anterior trobada a les llars Mundet de Barcelona, fins l’hora de dinar.
I per acabar la jornada ens vam traslladar fins l’Hotel Balneari Montagut – Hospital de Sang en l’època de la Guerra d’Espanya. Volem agrair al Sr. Tomàs de Montagut la magnífica visita que ens va fer pels edificis i entorn de l’Hotel. Una visita que sens dubte també et trasllada en el temps i permet connectar amb personatges i fets de la època gràcies a les explicacions, documentació i magnífic manteniment de part de l’interior dels edificis tal i com eren en temps passats.
Gràcies a a aquestes jornades de treball podem conèixer el que fan la resta de camps i entorns que treballem temàtiques semblants, vincular-ho amb les nostres mateixes per poder fer un treball més acurat amb els alumnes i poder donar el nostre punt de vista amb idees per complementar les activitats. Esperem que els centres educatius en puguin treure profit.
Una part important de la tasca que desenvolupem al Camp d’Aprenentatge del Ripollès és treballar per ensenyar a tot l’alumnat les nostres arrels i tradicions. Així doncs, des del Monestir de Ripoll, lloc on s’esdevingué el naixement de la Nació Catalana, i amb el Tió a la mà, ésser pertanyent a la mitologia catalana de l’època nadalenca des de l’antiguitat, desitgem a tothom un Bon Nadal! Esperem que tothom ho pugui celebrar sense perdre l’essència dels nostres orígens o tradicions.
Avui, 22 de novembre se celebra Santa Cecilia, patrona dels músics degut a que mentre moria durant el seu martiri anava pregant a Déu sense deixar-li de cantar. Potser aquest fet va fer que suportés tot els martiris que va patir abans de morir. Els funcionaris de l’emperador van intentar matar-la llançant-la a l’aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d’una gran foguera, segons diverses versions), però no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Es va fer tant popular que el 1594, el Papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.
Des dels inicis del monestir de Ripoll la música hi ha estat sempre ben present. A banda de formar part d’una branca d’estudi a l’Scriptorium també se centra en diferents llocs del mateix monestir. La portalada està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals. L’alçada i l’amplada presenten una relació de 2:3, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis. Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 2:3 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’art de la música i en el càlcul. Per a il·lustrar el salm 150, al cinquè fris de la portalada, al costat esquerre, apareix la figura de David envoltat de quatre músics; presumiblement un toca la viola d’arc, un altre, una campaneta que percut amb un martell, el tercer, una flauta de Pan, i el darrer, un instrument mig destruït que sembla un corn. Al quart fris, també del costat esquerre, es representa la presa de Jericó, en la qual es pot apreciar un dels set sacerdots que segons la Bíblia precedien l’Arca de l’Aliança tocant “trompetes de corn de moltó”. Al costat d’aquesta escena, però al lateral, es representa una escena joglaresca amb quatre joglars, dos dels quals toquen la viola d’arc, un tercer, l’arpa i el quart està en actitud de ballar, o potser de cantar o recitar.
Tres capitells de l’ala nord del claustre, construïda al segle XIV, mostren un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular. El primer capitell representa tres ministrils que toquen, respectivament, l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa; el capitell central és format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar; a l’últim apareixen tres ministrils que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. L’ambient que es reflecteix als capitells és cortesà.
A l’Scriprorium trobem el manuscrit anomenat quadrivium – conjunt de quatre de les set arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia. Juntament amb el trivium conformen part dels ensenyaments que s’impartien.
Per últim, no podem deixar de citar al professor Antoni Madueño, cap visible del projecte Despertant instruments adormits. Aquest és un projecte de recuperació dels instruments musicals de la Portalada de Ripoll. La finalitat d’aquesta activitat és la difusió de la cultura de l’Edat Mitjana a través d’accions artístiques, acadèmiques i participatives. En el marc de la campanya per a la promoció de la candidatura de la Portalada de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2015, un equip de
lutiers sota la direcció del musicòleg i intèrpret Antoni Madueño va realitzar un taller de recreació dels instruments musicals que apareixen representats a la portalada romànica del monestir de Ripoll. Primer es van construir els instruments i després van adquirir vida interpretant la música creada al Scriptorium del monestir entre els segles X i XIV arreu d’Europa.
Quina estada! Curta, però intensa. Profitosa en tots els sentits.
Quan abans d’acabar el curs anterior es va confirmar quins centres farien estada al Ripollès vam entomar com a repte l’estada del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural de l’Institut Vallvera de Salt. Un cicle formatiu faria estada al Ripollès! Però no acabava aquí la cosa; un cicle formatiu d’animació sociocultural! Fins al moment estàvem acostumats a que tots els nivells educatius que venien al nostre camp, ho feien amb la intenció de treballar els àmbits que ens fan singulars a la nostra comarca, però mai amb la intenció afegida que vindria aquest centre.
En els primers contactes amb les professores ja vam notar un nivell d’exigència alt per tal de fer una estada el màxim d’eficient i profitosa possible per l’alumnat i les mateixes professores. Prevèiem que aquesta estada per si sola ja seria singular, però el que la faria especialment singular era que volien fer diferents tipus d’activitats, no només amb la intenció de treballar un moment concret de la història com la guerra civil espanyola, sinó també de veure com mestres i professors no coneguts dinamitzaven aquests tipus d’activitats. Aquesta voluntat formativa ens va semblar ideal des del principi. Així doncs, l’alumnat d’aquest cicle, a banda d’aprendre d’història i natura, vindrien al camp d’aprenentatge del Ripollès a aprendre, agafar de model i a avaluar la nostra activitat docent i les pròpies activitats fixant-se en les possibilitats de dinamització en diferents entorns.
El fil conductor el teníem clar; la guerra civil i la dinamització de grups optimitzant al màxim el temps disponible, concretament dos dies i una nit. Amb aquestes premisses els vàrem oferir 4 propostes d’estada que finalment, després de comentar-ho amb les professores que acompanyarien els grups al nostre CdA, i modificant diferents aspectes, vam acabar definint una estada que va quedar de la següent manera:
El primer dia al matí vàrem realitzar l’itinerari de Ripoll referent a la guerra civil, i a la tarda la descoberta de Ripoll usant el joc de mòbil “El monjo enamorat”.
El segon dia al matí vàrem fer un mix de l’itinerari del camí de Nevà i els búnquers, i a la tarda la descoberta de Planoles a mode de cursa d’orientació.
Un cop acabades les activitats del segon dia es va destinar un temps important a fer memòria i avaluació de l’estada avaluant les activitats i els docents del camp. Una part fonamental per ells i elles juntament amb una segona avaluació encara més extensa que durien a terme al centre, i súper interessant i enriquidora per nosaltres.
Per la nostra banda, vàrem fer una avaluació molt positiva de l’experiència amb aquest centre. Com sempre, hi ha moltes coses a millorar per part nostra, però creiem que vàrem estar a l’alçada i que professores i alumnes van marxar satisfets d’haver respost a les necessitats i expectatives. Esperem que en pròxims cursos puguin tornar.
Ja ho veieu, els camps d’aprenentatge, a banda d’impartir docència, som servei educatiu, i ens adaptem a les necessitats de cada centre, modificant, traient i afegint el que calgui per tal de respondre a les necessitats i interessos de cada centre. Podem anar molt més enllà de la carta d’activitats publicada! Només es tracta que el centre tingui clar amb quin objectiu vol venir al nostre CdA i, entre tutor/a del camp i coordinador/a del centre visitant tinguem una bona comunicació i fem una bona coordinació per tal de treure el màxim profit de l’estada al Ripollès.
El passat dissabte 15 de juny els docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès vam assistir al Museu Etnogràfic de Ripoll a la formació de la nova proposta educativa sobre els paisatges culturals de muntanya: l’ArqueoPirinaia LAB.
Des de fa un parell d’anys, i en el marc de la política de col·laboració del CdA amb els diversos agents culturals, educatius i empresarials del Ripollès, el CdA i Vall de Núria es van posar en contacte per tal que el CdA, en tant que servei educatiu, col·laborés amb l’Institut Català d’Arqueologia clàssica ( ICAC) en la divulgació i transmissió de diferents troballes i coneixements que l’ICAC va descobrir arran d’un seguit de campanyes arqueològiques desenvolupades a Vall de Núria i als seus entorns, de vegades a més de 2000 metres d’altitud.
Cal, advertir, abans de continuar amb el relat de la nostra col·laboració amb l’ICAC, que mai com ara no s’havia investigat la presència romana en aquest punt del Pirineu, i que, fins ara, s’havia considerat que aquesta presència havia estat menor i de caràcter anecdòtic i que, ara, arran de la recerca arqueològica realitzada, hi ha proves que bona part de les riqueses naturals del Ripollès, les pastures d’estiu i la mineria per exemple, ja van ser conegudes pels romans que en van treure un profit i un sentit, sobre el qual s’ha bastit secularment l’economia de la comarca. Arran de la investigació de l’ICAC, es fa evident que per coma de Vaca i per Núria circulaven uns petits camins de muntanya, per on es connectava Emporion (Empúries) , vora las mar, amb la gran capital imperial romana del Pirineu, la Iulia Libica, l’actual Llívia ( Cerdanya), municipi romà, que portava aquest nom en honor de Lívia, l’esposa més influent i més poderosa de l’emperador August, l’amo del món conegut durant el primer segle abans de Crist. Aquests contactes comercials que passaven per Núria, no eren menors. Incloïen productes de luxe. No lluny de Núria, a Fontalba, s’hi ha trobat ceràmica molt valuosa procedent del llavors ric i romanitzat nord d’Àfrica. A més, les investigacions de l’ICAC, en les quals l’arqueologia es fa acompanyar de tècniques i coneixement de les ciències ambientals, han pogut acreditar per l’anàlisi dels pòl·lens trobats el subsòl que el clima de temps de la romanització no era com l’actual, sinó més càlid, com acredita la presència de pol·len propi del roure ( Quercus Petraea) a 2000 metres d’altura. Això significa que la vida útil i el pas per aquests camins pirinencs de tan amunt va ser molt més fàcil del que va ser-ho a partir de l’edat mitjana.
Tot aquest coneixement, però també les moltes competències a ell associades cal transmetre-les a la societat i a l’escola. Per això l’ICAC ha convidat el CdA a participar en activitats divulgatives realitzades in situ, i també ha estat consultat sobre la creació d’una maleta educativa que va promoure l’ICAC, i que ha acabat essent endreçat en un laboratori didàctic amb rodes, anomenat Arquea pirineia Lab, amb un conjunt de sis tallers per apropar l’arqueologia del paisatge tenint en compte el nou currículum, Decret 175/2022. En els quals s’aprèn i es coneix, des de la ubicació geogràfica dels jaciments nuriencs fins a tècniques d’anàlisi arqueològica de carbons.
Aquests materials i recursos pedagògics, dissenyats per Laia Coma i Tània Martínez, sota la direcció de Josep M Palet Martínez, director de l’ ICAC, i de Marta Flórez- Santasusaana, responsable de l’ Àrea de Transferència del Coneixement i Impacte Social de l’ ICAC es trobaran a la seu de l’ICAC a Tarragona i al Museu Etnogràfic de Ripoll, amb la idea que es puguin fer en una aula, com a preparació per a una visita in situ als llocs on es van fer les prospeccions arqueològiques. Una fórmula ideal per poder programar estades o sortides al CdA en un futur amb un material molt competent per veure amb ulls renovats les muntanyes de Núria.
Has estat mai en una etació d’esquí envoltat de funiculars, telecadires, edificis i gent anant amunt i avall? Doncs, segons el que ens van transmetre durant la visita guiada al museu miner i la mina Dolça d’Ogassa, aquest petit poble deuria transmentre una sensació semblant al visitant en els seus anys d’esplendor minera. S’hi podien veure les entrades de les 14 mines, cables aeris amb petits contenidors que baixaven el carbó fins les vagonetes que llavors el conduirien fins a trobar el ferrocarril a l’estació de Toralles, vagonetes plenes i buides de mineral anant amunt i avall per les vies dels plans inclinats, la infermeria, les cases dels miners, la fàbrica de pans de carbó, el salt d’aigua de la font gran on es va instal·lar la primera turbina per generar electricitat, l’església parroquial dedicada a Santa Bàrbara, ca l’enginyer, els tallers, sales de ball, la cooperativa, entre altres. De fet, segur que Ogassa va viure durant aquells anys un bullici i moviment de gent sense precedents.
Actualment hi viuen unes 250 persones, però quan va gaudir de més prosperitat econòmica a principis de l’any 1900 n’hi vivien gairebé 1600! La gran majoria d’aquesta població vivia del desenvolupament econòmic que durant els segles XIX i XX van promocionar les famoses mines de carbó i dues importants cimenteres. Les empreses gestores d’aquests negocis van fer prosperar Ogassa de forma exponencial sent determinants per aquest desenvolupament econòmic no només al poble d’Ogassa sinó també a bona part de la comarca. El fet d’extreure carbó en grans quantitats i de bona qualitat, i la necessitat de traslladar-lo a Barcelona amb certa celeritat, va promoure l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880. Aquest mineral fòssil servia bàsicament com a combustible per a la insdustria creixent, majoritàriament tèxtil, a la capital catalana i altres zones del país, així com per exportar a altres països. De totes maneres aquesta esplendor econòmic anirà minvant fins haver de cessant l’activitat l’any 1967. Això serà donat perquè l’electicitat i altres tipus de combustibles aniran relegant la dependència del carbó. Aquest fet farà que les despeses d’aquesta empresa minera cada vegada costaran més de sufragar fins haver de tancar. La població que havia vist extreure carbó des del segle XVIII, i havia promocionat per la seva banda la industrialització de la comarca, a partir d’aquell any aniria perdent habitants vinguts d’arreu de la península per tornar a viure de la ramaderia. Actualment podem dir que el sector del turísme també hi és present sent un motor econòmic important.
La setmana passada vam fer activitats amb l’escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet. Aquest centre, a diferència de tal i com fem habitualment, es va allotjar a l’alberg de Xanascat de Sant Joan de les Abadesses. Tots plegats vàrem fer una molt bona descoberta natural i històrica d’aquesta zona del Ripollès i, com no podia ser d’altra manera, vam aprofitar per pujar a Ogassa a fer la visita al museu miner, la mina Dolça, una part del poble i un petit tram del camí de les vagonetes. Personalment hi havíem estat, però mai amb un grup durant la seva estada al camp d’aprenentatge. Un cop acabada l’activitat en varem fer una valoració molt positiva. Tenim ganes que més centres tinguin l’interès de visitar Ogassa en futures estades. Segur que els agradarà i en treuran profit!
