Fa molt i molt de temps quan a la Terra hi habitaven els primers humans no existia cap mena de rellotge. En aquells temps les persones no regien la seva vida sota cap mena d’imposició horària, si no que seguien els ritmes de la Terra… Llegeix més»
Avui, 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes, però abans de res, què és un dia Internacional?
Doncs bé, un dia Internacional o dia mundial és una data reconeguda internacionalment promoguda per diferents organitzacions per commemorar un fet o lluitar contra un problema i alhora donar-ne visibilitat internacional, posant a disposició del públic en general la informació sobre qüestions d’interès, mobilitzar la voluntat política i els recursos necessaris per afrontar el problema i celebrar els èxits obtinguts fins al moment. Molts d’aquests dies són promoguts per l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) i altres organitzacions internacionals.
La idea d’assignar un dia internacional a les muntanyes sorgeix de la necessitat de preservar aquestes zones de les amenaces degudes al canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació. A les muntanyes hi viu el 15% de la població mundial i aproximadament la meitat de les reserves de la diversitat biològica del món, a banda de subministrar aigua dolça a més de la meitat de la població, ajudar a sustentar l’agricultura, facilitar energia neta i medicaments. Tot i així hi trobem 25 dels 34 punts crítics de la biodiversitat de tot el món.
Enguany el lema del dia d’avui és “Solucions basades en les muntanyes per un futur sostenible: innovació, adaptació i joventut”. La innovació és la clau per afrontar els desafiaments. L’adaptació és crucial per augmentar la resiliència i reduir la vulnerabilitat. I la participació activa dels joves és essencial per la sostenibilitat a llarg plaç.
Tenint present el que hem descrit, des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès, vàrem programar una sortida inclosa en el projecte els 4 cims de Ripoll amb una escola de la mateixa població. Aquest projecte es basa en el coneixement de l’entorn natural proper del poble per tal de poder decidir si cal preservar i en quina mesura, des del punt de vista natural i històric, aquell itinerari. Aquesta activitat respon molt bé al lema plantejat aquest any de de la ONU. Els alumnes hauran d’innovar per tal de plantejar solucions a les problemàtiques observades, com ens podem adaptar per tal de protegir el nostre entorn proper i de retruc la resta de zones de muntanya, i per últim és clara la participació dels joves alumnes de la forma més significativa possible. Així doncs, una activitat rodona per avui.
A més, enguany vam decidir sumar-nos a la proposta de dur una activitat inclusiva a la muntanya per tal de pujar un graó més en l’aspecte de la sensibilització. Durant el mes de maig va sorgir la proposta des del CdA Valls d’Àneu, de la mà i amb la voluntat de col·laborar amb els tècnics d’ús públic del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Moi Villanueva) i la Maria Pou, tècnica d’ús públic del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (sector Espot), i part de la Xarxa Pirineus Vius. Així doncs, sense dubtar-ho ni un moment, ho vam proposar a l’escola en qüestió i seguidament vam procedir a la reserva de la cadira Joëlette que disposa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès. Tot i que els grups del centre que du a terme aquesta activitat no té cap alumne amb diversitat motriu vàrem decidir de porta-la igualment per tal que la coneguessin en funcionament durant la sortida, que els alumnes hi poguessin pujar o ajudar a transportar-la durant el recorregut per viure-ho en primera persona, conèixer aquest recurs que facilita la inclusió d’un col·lectiu determinat i complementar els objectius de l’activitat en qüestió d’una forma més global.
La mala notícia però, és que degut a la nevada semiprevista per avui, tot i tenir-ho tot a punt i les diferents persones col·laboradores mobilitzades, no hem dut a terme l’activitat tot aplaçant-la per més endavant. Ens ha sabut molt greu donat a l’esforç de molta gent per tal de poder fer aquesta activitat tan esperada, però la meteorologia i la seguretat dels alumnes i les diferents persones implicades passa per davant de tot. Esperem poder fer aquesta activitat properament i fer un bon reportatge. Mentrestant, continuarem amb la nostra tasca de sensibilització en els àmbits que ens toquen d’aprop al Ripollès, com ara les muntanyes.
Aquesta passada setmana vam participar a la 4a trobada d’entitats catalanes de la Xarxa Educació Pirineus Vius sota el títol ‘Com fer que l’educació ambiental sigui inclusiva i universal’. La trobada va constar de dues jornades completes on vàrem poder debatre sobre el tema, dur a terme tallers de cocreació de projectes en xarxa, així com formar-nos gràcies a diferents activitats als espais del volcà Croscat i Santa Margarida i el bosc terapèutic Salvador Grau. En aquestes activitats vàrem poder tenir una presa de contacte assumint diferents rols amb la cadira Joëlette i la barra direccional. Aquests recursos es fan servir per poder incloure en les activitats a la natura a persones amb diversitat funcional i discapacitat visual. Per altra banda, també ens vàrem poder formar per poder atendre millor persones autistes en les nostres activitats a la natura.
Tot plegat va ser organitzat pel grup motor català de la Xarxa Pirineus Vius amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, alimentació i agenda rural; el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; la Federació Catalana d’Autisme i Can Trona (Centre de cultura i natura de la Vall d’en Bas. Les activitats van estar organitzades i dutes a terme per Alt Ter, Tosc, Elvira Jané, Eneko Garcia de Mendoza, l’agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, i el projecte INCLUPYR de la Federació Catalana d’Autisme.
A tothom qui ho va fer possible, moltíssimes gràcies per ensenyar-nos tant, fer-nos veure que hem recorregut força camí, però que encara n’hi ha molt per recórrer.
El passat dissabte 15 de juny els docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès vam assistir al Museu Etnogràfic de Ripoll a la formació de la nova proposta educativa sobre els paisatges culturals de muntanya: l’ArqueoPirinaia LAB.
Des de fa un parell d’anys, i en el marc de la política de col·laboració del CdA amb els diversos agents culturals, educatius i empresarials del Ripollès, el CdA i Vall de Núria es van posar en contacte per tal que el CdA, en tant que servei educatiu, col·laborés amb l’Institut Català d’Arqueologia clàssica ( ICAC) en la divulgació i transmissió de diferents troballes i coneixements que l’ICAC va descobrir arran d’un seguit de campanyes arqueològiques desenvolupades a Vall de Núria i als seus entorns, de vegades a més de 2000 metres d’altitud.
Cal, advertir, abans de continuar amb el relat de la nostra col·laboració amb l’ICAC, que mai com ara no s’havia investigat la presència romana en aquest punt del Pirineu, i que, fins ara, s’havia considerat que aquesta presència havia estat menor i de caràcter anecdòtic i que, ara, arran de la recerca arqueològica realitzada, hi ha proves que bona part de les riqueses naturals del Ripollès, les pastures d’estiu i la mineria per exemple, ja van ser conegudes pels romans que en van treure un profit i un sentit, sobre el qual s’ha bastit secularment l’economia de la comarca. Arran de la investigació de l’ICAC, es fa evident que per coma de Vaca i per Núria circulaven uns petits camins de muntanya, per on es connectava Emporion (Empúries) , vora las mar, amb la gran capital imperial romana del Pirineu, la Iulia Libica, l’actual Llívia ( Cerdanya), municipi romà, que portava aquest nom en honor de Lívia, l’esposa més influent i més poderosa de l’emperador August, l’amo del món conegut durant el primer segle abans de Crist. Aquests contactes comercials que passaven per Núria, no eren menors. Incloïen productes de luxe. No lluny de Núria, a Fontalba, s’hi ha trobat ceràmica molt valuosa procedent del llavors ric i romanitzat nord d’Àfrica. A més, les investigacions de l’ICAC, en les quals l’arqueologia es fa acompanyar de tècniques i coneixement de les ciències ambientals, han pogut acreditar per l’anàlisi dels pòl·lens trobats el subsòl que el clima de temps de la romanització no era com l’actual, sinó més càlid, com acredita la presència de pol·len propi del roure ( Quercus Petraea) a 2000 metres d’altura. Això significa que la vida útil i el pas per aquests camins pirinencs de tan amunt va ser molt més fàcil del que va ser-ho a partir de l’edat mitjana.
Tot aquest coneixement, però també les moltes competències a ell associades cal transmetre-les a la societat i a l’escola. Per això l’ICAC ha convidat el CdA a participar en activitats divulgatives realitzades in situ, i també ha estat consultat sobre la creació d’una maleta educativa que va promoure l’ICAC, i que ha acabat essent endreçat en un laboratori didàctic amb rodes, anomenat Arquea pirineia Lab, amb un conjunt de sis tallers per apropar l’arqueologia del paisatge tenint en compte el nou currículum, Decret 175/2022. En els quals s’aprèn i es coneix, des de la ubicació geogràfica dels jaciments nuriencs fins a tècniques d’anàlisi arqueològica de carbons.
Aquests materials i recursos pedagògics, dissenyats per Laia Coma i Tània Martínez, sota la direcció de Josep M Palet Martínez, director de l’ ICAC, i de Marta Flórez- Santasusaana, responsable de l’ Àrea de Transferència del Coneixement i Impacte Social de l’ ICAC es trobaran a la seu de l’ICAC a Tarragona i al Museu Etnogràfic de Ripoll, amb la idea que es puguin fer en una aula, com a preparació per a una visita in situ als llocs on es van fer les prospeccions arqueològiques. Una fórmula ideal per poder programar estades o sortides al CdA en un futur amb un material molt competent per veure amb ulls renovats les muntanyes de Núria.
Has estat mai en una etació d’esquí envoltat de funiculars, telecadires, edificis i gent anant amunt i avall? Doncs, segons el que ens van transmetre durant la visita guiada al museu miner i la mina Dolça d’Ogassa, aquest petit poble deuria transmentre una sensació semblant al visitant en els seus anys d’esplendor minera. S’hi podien veure les entrades de les 14 mines, cables aeris amb petits contenidors que baixaven el carbó fins les vagonetes que llavors el conduirien fins a trobar el ferrocarril a l’estació de Toralles, vagonetes plenes i buides de mineral anant amunt i avall per les vies dels plans inclinats, la infermeria, les cases dels miners, la fàbrica de pans de carbó, el salt d’aigua de la font gran on es va instal·lar la primera turbina per generar electricitat, l’església parroquial dedicada a Santa Bàrbara, ca l’enginyer, els tallers, sales de ball, la cooperativa, entre altres. De fet, segur que Ogassa va viure durant aquells anys un bullici i moviment de gent sense precedents.
Actualment hi viuen unes 250 persones, però quan va gaudir de més prosperitat econòmica a principis de l’any 1900 n’hi vivien gairebé 1600! La gran majoria d’aquesta població vivia del desenvolupament econòmic que durant els segles XIX i XX van promocionar les famoses mines de carbó i dues importants cimenteres. Les empreses gestores d’aquests negocis van fer prosperar Ogassa de forma exponencial sent determinants per aquest desenvolupament econòmic no només al poble d’Ogassa sinó també a bona part de la comarca. El fet d’extreure carbó en grans quantitats i de bona qualitat, i la necessitat de traslladar-lo a Barcelona amb certa celeritat, va promoure l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880. Aquest mineral fòssil servia bàsicament com a combustible per a la insdustria creixent, majoritàriament tèxtil, a la capital catalana i altres zones del país, així com per exportar a altres països. De totes maneres aquesta esplendor econòmic anirà minvant fins haver de cessant l’activitat l’any 1967. Això serà donat perquè l’electicitat i altres tipus de combustibles aniran relegant la dependència del carbó. Aquest fet farà que les despeses d’aquesta empresa minera cada vegada costaran més de sufragar fins haver de tancar. La població que havia vist extreure carbó des del segle XVIII, i havia promocionat per la seva banda la industrialització de la comarca, a partir d’aquell any aniria perdent habitants vinguts d’arreu de la península per tornar a viure de la ramaderia. Actualment podem dir que el sector del turísme també hi és present sent un motor econòmic important.
La setmana passada vam fer activitats amb l’escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet. Aquest centre, a diferència de tal i com fem habitualment, es va allotjar a l’alberg de Xanascat de Sant Joan de les Abadesses. Tots plegats vàrem fer una molt bona descoberta natural i històrica d’aquesta zona del Ripollès i, com no podia ser d’altra manera, vam aprofitar per pujar a Ogassa a fer la visita al museu miner, la mina Dolça, una part del poble i un petit tram del camí de les vagonetes. Personalment hi havíem estat, però mai amb un grup durant la seva estada al camp d’aprenentatge. Un cop acabada l’activitat en varem fer una valoració molt positiva. Tenim ganes que més centres tinguin l’interès de visitar Ogassa en futures estades. Segur que els agradarà i en treuran profit!
HIGIA PECORIS
SALUS POPULI.
Així acaba l’article el Veterinari Josep Maria Rufí i Pagès on descriu el penúltim viatge transhumant del pastor Josep Camprubí “el sabater de Nevà”, des de la localitat de Llabià, al baix Empordà, fins Nevà, al Ripollès.
La transhumància es pot definir com el sistema migratori del bestiar per a l’aprofitament estacional de les pastures. D’aquesta manera el bestiar viatge cap a zones més propicies del territori, normalment vora la costa, buscant pastures de tardor o hivern, i retornant a les muntanyes, normalment el lloc d’origen, en èpoques de primavera i estiu. En l’article (que podeu llegir sencer aquí), descriu el viatge d’una manera que et fa sentir un acompanyant més del ramat, també podem conèixer breument l’evolució històrica de la transhumància a Catalunya, el pastor, els gos d’atura i l’ovella Ripollesa. Des del nostre punt de vista, una lectura del tot recomanable.
En relació amb la transhumància i l’ovella Ripollesa volem fer un esment especial a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès que se celebra a Ripoll el cap de setmana de maig següent a la festa major des del 1967 per tal de rememorar com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català. Aquesta festa també pretén recordar el pas dels ramats i els pastors transhumants que retornen als seus llocs d’origen, normalment les parts més altes del Ripollès, com Toses, Nevà, Pardines, entre altres, per passar la temporada de primavera i estiu. Si la veniu a gaudir us trobareu immersos en temps passats. Apareixen remats d’ovelles que més tard esquilaran en forma de concurs tradicional. Llavors unes filadores tractaran la llana per fer-ne fil a la plaça de l’ajuntament. El públic gaudirà de música i balls tradicionals, esmorzar popular, gegants, grallers i trabucaires mentre donen la benvinguda a la parella que prèviament hauran passejat pels carrers de Ripoll per anar-se a buscar un a l’altra. A cavall, el nuvi acompanyat dels padrins anirà a buscar la núvia a casa seva, a partir de llavors acompanyats dels padrins i convidats, i carregats amb l’aixovar, es dirigiran al monestir per tal de procedir amb el casament real en la majoria d’edicions. Per més informació sobre aquesta festa podeu llegir la crònica de festes.org.
Al nostre Camp d’aprenentatge, centrat en la natura del Prepirineu i Pirineu i la història, bàsicament des d’època medieval, la transhumància ens interessa especialment ja que es pot fer un treball del tot transversal. Parlem del món rural, descobrim pobles de muntanya, resseguim camins ramaders, conversem amb antics pastors i visitem el museu del pastor (col·lecció privada) dels últims transhumants de Fornells de la muntanya). Per treballar aquests temes us proposem treballar alguna de les situacions d’aprenentatge relacionades.
Per cert, si no us hi heu entretingut abans…
UN RAMAT DE BESTIAR
SEGURETAT DE LES PERSONES
Refelxionem-hi.
Ens hauríem de remuntar molts cursos endarrere per recordar el que ens ha passat en els últims 10 dies durant l’excursió de natura pel camí de Nevà. O potser, pensant-ho bé, no ens havia passat mai! Aquest curs estem de sort! En 10 dies hem vist 2 talps! El talp és molt difícil de veure ja que passa la major part de la seva vida sota terra. Viu entre 4 i 7 anys i els seus principals enemics són les guineus, les mosteles, els gats i alguns ocells rapinyaires que aprofiten les seves sortides per caçar-lo. Malauradament els hem vist morts, però això ens ha permès que els alumnes que ens han visitat els hagin pogut observar amb deteniment i trencar els mites que tenien preestablerts sobre aquests animals. Construeix un sistema superficial de galeries i un altre sistema més profund que en total poden arribar a fer entre 100 i 200m. Dins dels túnels hi té un lloc de descans i zones que omple de reserves alimentàries. Pot arribar a excavar 20m cada dia. La terra que treu l’amuntega en pilonets molt característics que acumula a l’exterior de les galeries. Quan es desplaça per les galeries es mou amb força rapidesa, al voltant d’1m per segon. Té bons sentits d’oïda, tacte i olfacte que compensen la seva pobra vista. Menja cucs de terra, llimacs, larves d’insectes i aranyes.
Continuem passejant amb els sentits alerta per observar molt bé què passa al nostre voltant.
Vídeo Gat fer càmera trampa CdA del Ripollès
Aquests primers dies d’octubre hem tingut la sort de “capturar” amb la càmera trampa un gat fer. Amb relativament poc temps hem “capturat” les imatges de força animals que viuen als nostres boscos, però que sovint costen de veure. Hem “caçat” cérvols, cabirols, guineus, genetes, però mai un gat fer. De fet, crèiem que al ser una espècie amenaçada per la pèrdua i fragmentació de l’habitat no veuríem mai cap prop del camp d’aprenentatge, per això hem volgut confirmar que veritablement ho era consultant a especialistes. Vàrem escriure i enviar les imatges al Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya i al amb poc temps ens van respondre afirmant les nostres sospites. Ens varen donar consells per continuar “caçant” imatges d’animals i animar a participar en els projectes de fototrampeig que tenen actius a la seva web.
Per més informació sobre el gat fer i altres animals que habiten als nostres boscos podeu consultar els següents enllaços, nosaltres continuarem capturant!
Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors
Banc d’imatges capturades pel camp d’aprenentatge (pestanya RECURSOS a la nostra web)
Avui que les escoles i instituts tornen a omplir-se d’alumnes, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, volem desitjar un molt bon curs a tothom! Esperem que aquest que encetem el puguem gaudir, sigui de profit, prou competencial i significatiu perquè tots aquells aprenentatges i experiències ens ajudin a créixer, ser més responsables, autònoms, crítics i conseqüentment més lliures. D’aquí pocs dies, aquesta plaça del monestir de Ripoll tornarà a omplir-se d’estudiants que deixaran les seves aules per venir a viure en directe el seu objecte d’aprenentatge.
Al camp d’aprenentatge del Ripollès hem treballat amb alumnes fins pràcticament l’últim dia de curs, concretament fins el divendres, 16 de juny. A partir d’ara ens toca repassar i anar tancant el curs que estem acabant i començar a preparar el curs que ve, que ja us podem anunciar ara que hem tornat a tenir record d’inscripcions al nostre CdA. Per una banda, estem molt contents que tants centres vulguin fer estades o sortides al Ripollès, però per altra, ens sap greu no poder atendre més escoles i instituts. Des d’aquí tornem a reivindicar per enèsima vegada al Departament d’educació que ens concedeixi una plaça docent més a cada camp i entorn d’aprenentatge. Aquesta ens permetria poder satisfer una mica més la gran demana que tenim i així deixar menys centres sense poder fer estades o sortides.
L’últim dia amb alumnes però, vam tenir la visita de la companya Xon, docent del CdA d’Empúries. Ens va acompanyar durant la sortida de natura amb els alumnes de cicle inicial de l’escola Joan Maragall de Ripoll. Va poder veure com treballem amb alumnes d’aquestes edats aspectes de natura semblants, però alhora un pèl diferents dels que treballen a l’alt Empordà. Tan de bo poguéssim fer més aquestes visites intercamps d’aprenentatge, ja que pensem que ens enriqueixen com a camp per poder donar un millor servei, ens cohesionen com a docents d’un mateix cos i ens formen en el cas que s’hagués de fer alguna substitució urgent.
