La mare de la nació Catalana

Si tots els fills i filles han nascut gràcies a un pare i a una mare, perquè quan parlem del naixement de la nació Catalana acostumem a citar només el pare?  Perquè no parlem també de la mare?  Doncs bé, Guinidilda de Cerdanya i Empúries, també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guinedella o Gunilda, va ser la mare de la nació Catalana, intervenint en aquest part de la mateixa manera i equitat que el seu espòs Guifré.  De fet Guinedell va aportar a Guifré títols i propietats que servirien per construir i finançar monestirs i repoblacions.

En aquells temps medievals, el poder no s’entenia de la manera com ho entenem en l’actualitat.  Fa mil anys, el concepte d’igualtat de gèneres, era una cosa molt més normalitzada i estesa que no pas avui dia.  Llavors, el poder com totes les decisions importants es compartien.  La parella era una estructura igualitària que exercia el poder col·lectivament, essent el patrimoni una possessió indivisa.  Les dones que estaven al poder juntament amb els seus marits, també posseïen considerables fortunes en forma de terres i rendes associades.  En aquell moment, les dones eren escoltades en tot moment, eren una peça clau per lligar aliances prestigioses i consolidar poder al territori.  Prova d’això és que en tots els documents apareix com a comtessa, mai com a consort del comte, signant tots i cadascun dels documents importants de la història.  Fins i tot apareix en un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià de Còrdova elogiant-la.  Aquests fets mostren que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia mostrat amb prou poder com fins i tot actuar amb independència dels reis francs.

Una altra mostra evident de la igualtat entre sexes, va ser el fet de donar les mateixes oportunitats tant a fills com a filles.  Els Comtes Catalans van van lliurar als seus fills Radulf i Emma els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, on més endavant esdevingueren l’un monjo i bisbe d’Urgell i l’altra abadessa dels monestirs clau per al control del territori.  Aquest fet fa pensar que a tots els fills, indistintament del sexe, els tractaven de la mateixa manera deixant de banda si eren nois o noies.

El Comte Guifré va morir l’any 897 i Guinedell va continuar exercint una gran autoritat i un poder considerable fins la seva mort, uns tres anys més tard.  Llavors, Guifré II, el fill primogènit dels comtes, i la seva muller Gersenda de Tolosa, van ser qui van heretar el que més tard s’anomenarien Comtats Catalans.

Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès us animem a aprendre sempre amb esperit crític, i més en efemèrides com la que es recorda cada 8 de març, dia en que es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma equitativa i igualitària juntament amb els homes.  Enguany hem volgut destacar Guinedell com la mostra de la igualtat de gènere, i que una altra manera d’entendre les relacions entre homes i dones és possible.

A partir d’aquest punt us animem a continuar cercant informació i duent a terme alguns exemples de projectes com:

  • Perquè en història es parla més dels homes poderosos que no de les dones poderoses?
  • Cerquem dones destacades de moments clau de la història!
  • Què ha de canviar perquè hi hagi igualtat de gènere en els llocs de poder de la societat?  Hi ha alguna relació amb els altres llocs que ocupen homes i dones?
  • En els transcurs de la història hi ha hagut cultures que veneraven més la dona que a l’home?  Actualment hi ha alguna cultura que encara passi això?
  • Com em sentiria si tinguéssim els papers girats en la societat? (des del punt de vista dels homes i de les dones) Ja m’estaria bé o lluitaria per la igualtat de gènere?
  • Quina podria ser l’època de la història de la humanitat en la qual hi ha hagut
    un tracte més equitatiu? Justifica la teva resposta.
A la imatge Guinedell i Guifré, gegants de Ripoll. Propietat de la imatge Consorci Ripollès Desenvolupament.

D’on provenia el peix que es menjava a Ripoll?

Sí! Ho has vist bé!  És Tossa de Mar. (podeu comparar les dues fotos movent la barra central d’un costat a l’altre)

Potser us preguntareu perquè publiquem una foto antiga d’aquesta població costera.  Doncs bé, Tossa de Mar era un dels territoris de domini del Monestir de Ripoll com tants d’altres.  El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat del Monestir de Ripoll Ramon de Berga, però ja era propietat del mateix monestir des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona.  L’abat de Ripoll concedí també el mateix any una carta de poblament, que permetia construir dins i fora del recinte fortificat.

Des del seu port s’abastaria de peix el monestir i la població de Ripoll a l’hora que cobraria tributs per la seva explotació, com així ho va ordenar Alfons el Cast, fill de Ramón Berenguer IV.  Cap el 1420 els pescadors es van negar a pagar el tribut per pesca, denominat “castellatge del peix” al monestir de Ripoll, si aquest no prestava els deguts serveis de vigilància del castell.  Aquest conflicte es va solucionar i els pescadors van continuar pagant l’impost.  La senyoria del monestir, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim cap al segle XVIII.

En època de quaresma, el port de Tossa, era de vital importància ja que els dies d’abstinència s’havia d’evitar menjar qualsevol tipus de carn i derivats, essent el peix un dels principals protagonistes en temps de quaresma.

Com es pot relacionar amb les activitats d’aula?  A continuació us apuntem algunes propostes:

  • Els impostos.  Per què serveixen, qui paga, qui cobra, tipus…  Com hauria de funcionar la societat si no hi hagués impostos?
  • Els ports.  Tipus, funcionament, persones que hi treballen…
  • Les llotges.  Com funcionen, on n’hi ha, qui compra i qui ven.  Semblances i diferències amb altres tipus de subhastes.  Fem una subhasta a la classe!
  • I tots aquells que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà per desenvolupar qualsevol iniciativa.

Temps de quaresma al Monestir de Ripoll i a l’escola.

La quaresma comença el dimecres de cendra, 46 dies abans del diumenge de Pasqua, i acaba el mateix diumenge de Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.  L’objectiu d’aquest període de temps és la reflexió i preparació per la pasqua cristiana. Tradicionalment el dimecres de cendra es practica el dejuni, que significa no menjar res aquest dia. L’abstinència, que vol dir evitar menjar carn, es practica els divendres de quaresma en record de la tristesa del Divendres Sant, que va ser quan Jesús va ser crucificat, i relacionant-ho d’alguna manera amb el patiment de Crist durant la passió.

Des de l’època medieval era habitual la prohibició del consum de carn i ous, augmentant per altra banda, el consum de peix.  Antigament aquestes pràctiques eren molt més extremes i estaven molt més esteses que en l’actualitat, i l’abstinència de carn s’allargava a tots els divendres de l’anyTradicionalment, als Països Catalans, el període de quaresma es representa per mitjà d’una dona vella amb set cames, que simbolitzen les setmanes que s’allargarà en el temps, i amb un bacallà a la mà.  Per fer el compte enrere des de l’inici d’abstinència fins el diumenge de Pasqua, cada setmana s’arrenca una cama de la vella quaresma.

Però com es vivia la quaresma al Monestir de Ripoll?

Regla de St Benet de l’any 1499

Els monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll es regien per la regla de Sant Benet. Aquestes normes recollides en un llibre dictaven com havien d’actuar tots els monjos en totes les casuístiques possibles, fins i tot en quines hores s’havia de menjar.  La vida dels monjos en sí ja era dedicada plenament a Crist i d’aquesta manera ja s’abstenien de per sí de moltes coses.  Tot i així, en època de quaresma, el capítol 49 de la regla dictava el següent: “Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps.  Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència.  Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat “amb goig de l’Esperit Sant”; és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua.

Al capítol 41 d’aquesta regla diu que només poden menjar al vespre, però que tot s’acabi encara amb la claror del dia.

Les escoles que celebren o recorden aquest període de temps acostumen a fer diferents treballs d’expressió plàstica relacionats amb la Vella Quaresma, així com treballar a l’àrea de música cançons que hi tenen relació com Vella Quaresma.

Des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès us volem animar a treballar amb esperit crític d’una forma interdisciplinar o centrat a l’àrea de coneixement del medi.  Alguns exemples de projectes que podem dur a terme aquests dies tot aprofitant l’època que iniciem per fer-los més significatius, poden ser:

  • Com es vivia la quaresma en diferents èpoques de la història comparant-ho amb l’actualitat?  Ens imaginem com es viurà en el futur?
  • Com es viu la quaresma en diferents generacions de la societat actual?  Hi ha diferències entre unes i altres?  A què es deuen aquestes diferències, si n’hi ha?
  • Hi ha altres religions amb períodes de temps o celebracions semblants a la quaresma?  Si n’hi ha, quina explicació hi pots trobar?
  • Treballem la quaresma i les festivitats que s’hi relacionen (dijous gras, carnestoltes, pasqua…) des d’un punt de vista neutral.  Hi podem donar una justificació no religiosa?
  • Perquè hi ha festes que es mouen en el calendari?
  • I tot allò que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà.

Valoració de la 1a visita virtual a Ripoll


Aquest dilluns hem dut a terme la 1a visita virtual de Ripoll.  Ha estat una activitat molt semblant a la que fem habitualment des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès amb els grups d’alumnes dels centres que venen a visitar la capital de comarca, però… Llegeix més»

Inscripció visita virtual a Ripoll


El proper dilluns dia 8 de febrer, de 10h a 11h del matí, ens fa molta il·lusió dur a terme la visita virtual de Ripoll. Aquesta visita serà semblant a l’activitat que duem a terme presencialment amb els centres que fan estada amb nosaltres,… Llegeix més»

Visita virtual a Ripoll medieval

Us presentem una nova eina que anirem explorant a partir d’ara en endavant.  Creiem que pot ser molt útil en l’època que vivim, però també com a part del treball previ o post estada al nostre camp d’aprenentatge.  Per començar, hem creat una imatge de… Llegeix més»

Ideant noves rutes: el Catllar de Ripoll

Aquests dies l’equip del CdA (Núria, Miquel i Raimon) hem fet una ruta per la serra del Catllar, a tocar de Ripoll, per explorar nous itineraris i idear noves activitats de natura, orientació i història per oferir als centres. Hem fet un passeig per la història des del segle XI (monestir de la mare de Déu del Catllar) fins a les modernes antenes de telecomunicacions del segle XXI, passant per torres defensives i masies del 1714. També hem gaudit de diferents tipologies de boscos: pineda, roureda i fageda, i hem gaudit d’unes vistes esplèndides del Pirineu, amb el Puigmal i el Puig de Dòrria nevats.
Ha estat una matinal de fred on la natura ens ha resguardat i ofert els seus tresors.

Kahoot Ripoll

Una altra via per acostar el nostre territori, cultura i història a les aules d’arreu és exprimint les eines digitals que tenim al nostre abast.  En aquest cas hem dissenyat i pensat una activitat que es pot realitzar online de forma ràpida i des de qualsevol dispositiu mòbil.  Aquesta consisteix en un joc de preguntes on l’usuari ha d’escollir entre 4 possibles respostes en un temps determinat.  per jugar-hi només has de clicar a l’enllaç del nostre instagram i decidir un sobrenom.  L’encert o no de la resposta, així com el temps que es triga a respondre determina una puntuació.  Un cop acabat el termini per jugar es mostraran els sobrenoms del participants ordenats de major a menor puntuació.  Esperem que amb iniciatives d’aquest tipus puguem donar a conèixer més si cap el territori que ens envolta, així com el mateix camp d’aprenentatge.

Si vols participar de totes les iniciatives que anirem proposant a partir d’ara, només ens heu de seguir a les xarxes socials @cdaripollès

 

 

Article a la revista Auriga

Aquesta setmana ha sortit publicat un article del CdA, escrit per en Raimon Amaro i corregit per en Miquel Sitjar, a la revista Auriga.  Aquesta revista és l’única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic i del llegat grecoromà a Catalunya. Va publicar el primer número l’any 1991.  A més de la publicació s’encarrega de tasques com catalogar documents o la realització periòdica d’un fòrum per parlar, debatre i reivindicar diferents aspectes relacionats amb el món clàssic a Catalunya.

El nostre article titulat “Llatí amb alumnes de primària per conèixer l’entorn, la llengua i els orígens” comença explicant què és i com treballem en un camp d’aprenentatge.  Continua defensant la idea de la importància de conèixer i entendre el passat per poder interpretar el present i preveure el futur.  I acaba explicant l’experiència d’una nova activitat duta a terme amb els alumnes de primària de l’escola Joan Maragall de Ripoll.  Aquesta activitat se centra en realitzar un joc de pistes repartides per Ripoll per poder pronunciar l’encanteri correcte en llatí.  Aquest encanteri servirà per alliberar un monjo del Monestir de Ripoll d’un tracte que havia fet amb el diable.

L’equip de mestres i professors/es del CdA del Ripollès ens complementem a la perfecció, tant per la diversitat d’especialitats i interessos personals i professionals, com per l’actitud i manera de fer les coses, això fa que ens connectem i creem xarxa amb les diferents disciplines relacionades amb els centres d’interès que treballem des del camp per tal d’optimitzar i fer més eficient la nostra tasca.