“50 raons per les quals amb Franco NO es vivia millor”. Les mentides de Franco. Una proposta didàctica del grup de treball Guerra Civil, Exili i Memorìa democràtica dels Camps i Entorn d’Aprenentatge.
Des del grup de treball Guerra Civil, Exili… Llegeix més»
Cada pla de treball que se’ns planteja des de cada centre que vol fer activitats amb el nostre camp d’aprenentatge suposa un repte. Volem donar la millor resposta a les demandes que ens arriben. Alguns ens deixen màniga ampla perquè el seu objectiu prioritari serà fer cohesió de grup, deixant que siguem nosaltres que organitzem els dies que estaran al Ripollès segons uns interessos mínims. D’altres són més exigents i ens demanen que fem un pas més enllà. Tot i saber que durant l’estada, els alumnes dels respectius centres visitants, duen a terme classe amb una metodologia sovint diferent del que estan acostumats en els seus centres d’origen, ens sol·liciten fer una estada encara més manipulatiu, significatiu i competencial possible del que nosaltres tenim planificat. Aquest fet no el veiem com a una dificultat o amenaça, ans al contrari! Ho aprofitem per exprimir-nos més de l’habitual i dur a terme noves activitats o variants de les que ja oferim. Aquest és el cas que ens hem trobat aquesta setmana amb el CEE Dr. Ramon Suriñach de Ripoll. Sabíem que amb aquest centre d’educació especial ens hi hauríem d’esmerçar més donat que cap dels docents del nostre camp som especialistes en educació especial. També sabíem que amb alumnes amb mobilitat reduïda hauríem de buscar alternatives per accedir als espais que acostumem a visitar al monestir de Ripoll, per no parlar del fet de pautar molt bé la jornada perquè tot l’alumnat pogués seguir les activitats segons les seves necessitats i capacitats. Però la qüestió no acaba aquí! Les mestres de l’escola ens varen demanar si era possible que ens vestíssim d’època medieval per fer més immersives i emocionals la visita al monestir i les explicacions d’aquest període de temps de la història. Aquesta demanda ens la vàrem estar plantejant uns dies fins que vàrem veure clar que pels alumnes d’aquesta escola valia la pena buscar roba en consonància amb aquells temps. Així doncs, vàrem decidir buscar roba per poder representar diferents estaments de l’època medieval per explicar amb més propietat diferents aspectes de l’edat mitjana. La Rita es va vestir de pagesa, en Raimon de cap d’obres i en Miquel de monjo benedictí. Per altra banda, vàrem buscar objectes que complementessin els vestits i les explicacions, com ara: una vara de medir, el pectoral del monjo, la regla de St. Benet, l’escut del Comte Guifré, entre altres. Per altra banda, vàrem haver de contactar i posar-nos d’acord amb diferents persones per tal de desenvolupar l’activitat. Aprofitem per agrair a la Núria Gayolà de l’Ajuntament de Ripoll, la Mercè i la Virtu de l’oficina de turisme, la Janina del museu, i en Miquel i l’Anna del monestir l’atenció rebuda i la predisposició. Tot i així, no volem deixar de dir que encara hi ha molta feina a fer per tal d’assolir la inclusió real en l’accés a la història i cultura a Ripoll i a molts altres llocs. Els accessos són un dels primers passos que no tenim resolts, però al darrera n’hi molts més! A nivell personal i des del Camp d’Aprenentatge hi continuarem treballant! Tot i així, valorem molt positivament la prèvia a les activitats i la mateixa jornada. Esperem que el proper curs, l’Escola Dr. Ramon Suriñach ens continuïn posant a prova per millorar la nostra tasca.
Podeu veure una petita mostra de la jornada a les fotos del carrusel. Properament en penjarem alguna més.
Avui, 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes, però abans de res, què és un dia Internacional?
Doncs bé, un dia Internacional o dia mundial és una data reconeguda internacionalment promoguda per diferents organitzacions per commemorar un fet o lluitar contra un problema i alhora donar-ne visibilitat internacional, posant a disposició del públic en general la informació sobre qüestions d’interès, mobilitzar la voluntat política i els recursos necessaris per afrontar el problema i celebrar els èxits obtinguts fins al moment. Molts d’aquests dies són promoguts per l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) i altres organitzacions internacionals.
La idea d’assignar un dia internacional a les muntanyes sorgeix de la necessitat de preservar aquestes zones de les amenaces degudes al canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació. A les muntanyes hi viu el 15% de la població mundial i aproximadament la meitat de les reserves de la diversitat biològica del món, a banda de subministrar aigua dolça a més de la meitat de la població, ajudar a sustentar l’agricultura, facilitar energia neta i medicaments. Tot i així hi trobem 25 dels 34 punts crítics de la biodiversitat de tot el món.
Enguany el lema del dia d’avui és “Solucions basades en les muntanyes per un futur sostenible: innovació, adaptació i joventut”. La innovació és la clau per afrontar els desafiaments. L’adaptació és crucial per augmentar la resiliència i reduir la vulnerabilitat. I la participació activa dels joves és essencial per la sostenibilitat a llarg plaç.
Tenint present el que hem descrit, des del Camp d’Aprenentatge del Ripollès, vàrem programar una sortida inclosa en el projecte els 4 cims de Ripoll amb una escola de la mateixa població. Aquest projecte es basa en el coneixement de l’entorn natural proper del poble per tal de poder decidir si cal preservar i en quina mesura, des del punt de vista natural i històric, aquell itinerari. Aquesta activitat respon molt bé al lema plantejat aquest any de de la ONU. Els alumnes hauran d’innovar per tal de plantejar solucions a les problemàtiques observades, com ens podem adaptar per tal de protegir el nostre entorn proper i de retruc la resta de zones de muntanya, i per últim és clara la participació dels joves alumnes de la forma més significativa possible. Així doncs, una activitat rodona per avui.
A més, enguany vam decidir sumar-nos a la proposta de dur una activitat inclusiva a la muntanya per tal de pujar un graó més en l’aspecte de la sensibilització. Durant el mes de maig va sorgir la proposta des del CdA Valls d’Àneu, de la mà i amb la voluntat de col·laborar amb els tècnics d’ús públic del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Moi Villanueva) i la Maria Pou, tècnica d’ús públic del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (sector Espot), i part de la Xarxa Pirineus Vius. Així doncs, sense dubtar-ho ni un moment, ho vam proposar a l’escola en qüestió i seguidament vam procedir a la reserva de la cadira Joëlette que disposa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès. Tot i que els grups del centre que du a terme aquesta activitat no té cap alumne amb diversitat motriu vàrem decidir de porta-la igualment per tal que la coneguessin en funcionament durant la sortida, que els alumnes hi poguessin pujar o ajudar a transportar-la durant el recorregut per viure-ho en primera persona, conèixer aquest recurs que facilita la inclusió d’un col·lectiu determinat i complementar els objectius de l’activitat en qüestió d’una forma més global.
La mala notícia però, és que degut a la nevada semiprevista per avui, tot i tenir-ho tot a punt i les diferents persones col·laboradores mobilitzades, no hem dut a terme l’activitat tot aplaçant-la per més endavant. Ens ha sabut molt greu donat a l’esforç de molta gent per tal de poder fer aquesta activitat tan esperada, però la meteorologia i la seguretat dels alumnes i les diferents persones implicades passa per davant de tot. Esperem poder fer aquesta activitat properament i fer un bon reportatge. Mentrestant, continuarem amb la nostra tasca de sensibilització en els àmbits que ens toquen d’aprop al Ripollès, com ara les muntanyes.
Quina estada! Curta, però intensa. Profitosa en tots els sentits.
Quan abans d’acabar el curs anterior es va confirmar quins centres farien estada al Ripollès vam entomar com a repte l’estada del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural de l’Institut Vallvera de Salt. Un cicle formatiu faria estada al Ripollès! Però no acabava aquí la cosa; un cicle formatiu d’animació sociocultural! Fins al moment estàvem acostumats a que tots els nivells educatius que venien al nostre camp, ho feien amb la intenció de treballar els àmbits que ens fan singulars a la nostra comarca, però mai amb la intenció afegida que vindria aquest centre.
En els primers contactes amb les professores ja vam notar un nivell d’exigència alt per tal de fer una estada el màxim d’eficient i profitosa possible per l’alumnat i les mateixes professores. Prevèiem que aquesta estada per si sola ja seria singular, però el que la faria especialment singular era que volien fer diferents tipus d’activitats, no només amb la intenció de treballar un moment concret de la història com la guerra civil espanyola, sinó també de veure com mestres i professors no coneguts dinamitzaven aquests tipus d’activitats. Aquesta voluntat formativa ens va semblar ideal des del principi. Així doncs, l’alumnat d’aquest cicle, a banda d’aprendre d’història i natura, vindrien al camp d’aprenentatge del Ripollès a aprendre, agafar de model i a avaluar la nostra activitat docent i les pròpies activitats fixant-se en les possibilitats de dinamització en diferents entorns.
El fil conductor el teníem clar; la guerra civil i la dinamització de grups optimitzant al màxim el temps disponible, concretament dos dies i una nit. Amb aquestes premisses els vàrem oferir 4 propostes d’estada que finalment, després de comentar-ho amb les professores que acompanyarien els grups al nostre CdA, i modificant diferents aspectes, vam acabar definint una estada que va quedar de la següent manera:
El primer dia al matí vàrem realitzar l’itinerari de Ripoll referent a la guerra civil, i a la tarda la descoberta de Ripoll usant el joc de mòbil “El monjo enamorat”.
El segon dia al matí vàrem fer un mix de l’itinerari del camí de Nevà i els búnquers, i a la tarda la descoberta de Planoles a mode de cursa d’orientació.
Un cop acabades les activitats del segon dia es va destinar un temps important a fer memòria i avaluació de l’estada avaluant les activitats i els docents del camp. Una part fonamental per ells i elles juntament amb una segona avaluació encara més extensa que durien a terme al centre, i súper interessant i enriquidora per nosaltres.
Per la nostra banda, vàrem fer una avaluació molt positiva de l’experiència amb aquest centre. Com sempre, hi ha moltes coses a millorar per part nostra, però creiem que vàrem estar a l’alçada i que professores i alumnes van marxar satisfets d’haver respost a les necessitats i expectatives. Esperem que en pròxims cursos puguin tornar.
Ja ho veieu, els camps d’aprenentatge, a banda d’impartir docència, som servei educatiu, i ens adaptem a les necessitats de cada centre, modificant, traient i afegint el que calgui per tal de respondre a les necessitats i interessos de cada centre. Podem anar molt més enllà de la carta d’activitats publicada! Només es tracta que el centre tingui clar amb quin objectiu vol venir al nostre CdA i, entre tutor/a del camp i coordinador/a del centre visitant tinguem una bona comunicació i fem una bona coordinació per tal de treure el màxim profit de l’estada al Ripollès.
El passat dissabte 15 de juny els docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès vam assistir al Museu Etnogràfic de Ripoll a la formació de la nova proposta educativa sobre els paisatges culturals de muntanya: l’ArqueoPirinaia LAB.
Des de fa un parell d’anys, i en el marc de la política de col·laboració del CdA amb els diversos agents culturals, educatius i empresarials del Ripollès, el CdA i Vall de Núria es van posar en contacte per tal que el CdA, en tant que servei educatiu, col·laborés amb l’Institut Català d’Arqueologia clàssica ( ICAC) en la divulgació i transmissió de diferents troballes i coneixements que l’ICAC va descobrir arran d’un seguit de campanyes arqueològiques desenvolupades a Vall de Núria i als seus entorns, de vegades a més de 2000 metres d’altitud.
Cal, advertir, abans de continuar amb el relat de la nostra col·laboració amb l’ICAC, que mai com ara no s’havia investigat la presència romana en aquest punt del Pirineu, i que, fins ara, s’havia considerat que aquesta presència havia estat menor i de caràcter anecdòtic i que, ara, arran de la recerca arqueològica realitzada, hi ha proves que bona part de les riqueses naturals del Ripollès, les pastures d’estiu i la mineria per exemple, ja van ser conegudes pels romans que en van treure un profit i un sentit, sobre el qual s’ha bastit secularment l’economia de la comarca. Arran de la investigació de l’ICAC, es fa evident que per coma de Vaca i per Núria circulaven uns petits camins de muntanya, per on es connectava Emporion (Empúries) , vora las mar, amb la gran capital imperial romana del Pirineu, la Iulia Libica, l’actual Llívia ( Cerdanya), municipi romà, que portava aquest nom en honor de Lívia, l’esposa més influent i més poderosa de l’emperador August, l’amo del món conegut durant el primer segle abans de Crist. Aquests contactes comercials que passaven per Núria, no eren menors. Incloïen productes de luxe. No lluny de Núria, a Fontalba, s’hi ha trobat ceràmica molt valuosa procedent del llavors ric i romanitzat nord d’Àfrica. A més, les investigacions de l’ICAC, en les quals l’arqueologia es fa acompanyar de tècniques i coneixement de les ciències ambientals, han pogut acreditar per l’anàlisi dels pòl·lens trobats el subsòl que el clima de temps de la romanització no era com l’actual, sinó més càlid, com acredita la presència de pol·len propi del roure ( Quercus Petraea) a 2000 metres d’altura. Això significa que la vida útil i el pas per aquests camins pirinencs de tan amunt va ser molt més fàcil del que va ser-ho a partir de l’edat mitjana.
Tot aquest coneixement, però també les moltes competències a ell associades cal transmetre-les a la societat i a l’escola. Per això l’ICAC ha convidat el CdA a participar en activitats divulgatives realitzades in situ, i també ha estat consultat sobre la creació d’una maleta educativa que va promoure l’ICAC, i que ha acabat essent endreçat en un laboratori didàctic amb rodes, anomenat Arquea pirineia Lab, amb un conjunt de sis tallers per apropar l’arqueologia del paisatge tenint en compte el nou currículum, Decret 175/2022. En els quals s’aprèn i es coneix, des de la ubicació geogràfica dels jaciments nuriencs fins a tècniques d’anàlisi arqueològica de carbons.
Aquests materials i recursos pedagògics, dissenyats per Laia Coma i Tània Martínez, sota la direcció de Josep M Palet Martínez, director de l’ ICAC, i de Marta Flórez- Santasusaana, responsable de l’ Àrea de Transferència del Coneixement i Impacte Social de l’ ICAC es trobaran a la seu de l’ICAC a Tarragona i al Museu Etnogràfic de Ripoll, amb la idea que es puguin fer en una aula, com a preparació per a una visita in situ als llocs on es van fer les prospeccions arqueològiques. Una fórmula ideal per poder programar estades o sortides al CdA en un futur amb un material molt competent per veure amb ulls renovats les muntanyes de Núria.
Has estat mai en una etació d’esquí envoltat de funiculars, telecadires, edificis i gent anant amunt i avall? Doncs, segons el que ens van transmetre durant la visita guiada al museu miner i la mina Dolça d’Ogassa, aquest petit poble deuria transmentre una sensació semblant al visitant en els seus anys d’esplendor minera. S’hi podien veure les entrades de les 14 mines, cables aeris amb petits contenidors que baixaven el carbó fins les vagonetes que llavors el conduirien fins a trobar el ferrocarril a l’estació de Toralles, vagonetes plenes i buides de mineral anant amunt i avall per les vies dels plans inclinats, la infermeria, les cases dels miners, la fàbrica de pans de carbó, el salt d’aigua de la font gran on es va instal·lar la primera turbina per generar electricitat, l’església parroquial dedicada a Santa Bàrbara, ca l’enginyer, els tallers, sales de ball, la cooperativa, entre altres. De fet, segur que Ogassa va viure durant aquells anys un bullici i moviment de gent sense precedents.
Actualment hi viuen unes 250 persones, però quan va gaudir de més prosperitat econòmica a principis de l’any 1900 n’hi vivien gairebé 1600! La gran majoria d’aquesta població vivia del desenvolupament econòmic que durant els segles XIX i XX van promocionar les famoses mines de carbó i dues importants cimenteres. Les empreses gestores d’aquests negocis van fer prosperar Ogassa de forma exponencial sent determinants per aquest desenvolupament econòmic no només al poble d’Ogassa sinó també a bona part de la comarca. El fet d’extreure carbó en grans quantitats i de bona qualitat, i la necessitat de traslladar-lo a Barcelona amb certa celeritat, va promoure l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880. Aquest mineral fòssil servia bàsicament com a combustible per a la insdustria creixent, majoritàriament tèxtil, a la capital catalana i altres zones del país, així com per exportar a altres països. De totes maneres aquesta esplendor econòmic anirà minvant fins haver de cessant l’activitat l’any 1967. Això serà donat perquè l’electicitat i altres tipus de combustibles aniran relegant la dependència del carbó. Aquest fet farà que les despeses d’aquesta empresa minera cada vegada costaran més de sufragar fins haver de tancar. La població que havia vist extreure carbó des del segle XVIII, i havia promocionat per la seva banda la industrialització de la comarca, a partir d’aquell any aniria perdent habitants vinguts d’arreu de la península per tornar a viure de la ramaderia. Actualment podem dir que el sector del turísme també hi és present sent un motor econòmic important.
La setmana passada vam fer activitats amb l’escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet. Aquest centre, a diferència de tal i com fem habitualment, es va allotjar a l’alberg de Xanascat de Sant Joan de les Abadesses. Tots plegats vàrem fer una molt bona descoberta natural i històrica d’aquesta zona del Ripollès i, com no podia ser d’altra manera, vam aprofitar per pujar a Ogassa a fer la visita al museu miner, la mina Dolça, una part del poble i un petit tram del camí de les vagonetes. Personalment hi havíem estat, però mai amb un grup durant la seva estada al camp d’aprenentatge. Un cop acabada l’activitat en varem fer una valoració molt positiva. Tenim ganes que més centres tinguin l’interès de visitar Ogassa en futures estades. Segur que els agradarà i en treuran profit!
HIGIA PECORIS
SALUS POPULI.
Així acaba l’article el Veterinari Josep Maria Rufí i Pagès on descriu el penúltim viatge transhumant del pastor Josep Camprubí “el sabater de Nevà”, des de la localitat de Llabià, al baix Empordà, fins Nevà, al Ripollès.
La transhumància es pot definir com el sistema migratori del bestiar per a l’aprofitament estacional de les pastures. D’aquesta manera el bestiar viatge cap a zones més propicies del territori, normalment vora la costa, buscant pastures de tardor o hivern, i retornant a les muntanyes, normalment el lloc d’origen, en èpoques de primavera i estiu. En l’article (que podeu llegir sencer aquí), descriu el viatge d’una manera que et fa sentir un acompanyant més del ramat, també podem conèixer breument l’evolució històrica de la transhumància a Catalunya, el pastor, els gos d’atura i l’ovella Ripollesa. Des del nostre punt de vista, una lectura del tot recomanable.
En relació amb la transhumància i l’ovella Ripollesa volem fer un esment especial a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès que se celebra a Ripoll el cap de setmana de maig següent a la festa major des del 1967 per tal de rememorar com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català. Aquesta festa també pretén recordar el pas dels ramats i els pastors transhumants que retornen als seus llocs d’origen, normalment les parts més altes del Ripollès, com Toses, Nevà, Pardines, entre altres, per passar la temporada de primavera i estiu. Si la veniu a gaudir us trobareu immersos en temps passats. Apareixen remats d’ovelles que més tard esquilaran en forma de concurs tradicional. Llavors unes filadores tractaran la llana per fer-ne fil a la plaça de l’ajuntament. El públic gaudirà de música i balls tradicionals, esmorzar popular, gegants, grallers i trabucaires mentre donen la benvinguda a la parella que prèviament hauran passejat pels carrers de Ripoll per anar-se a buscar un a l’altra. A cavall, el nuvi acompanyat dels padrins anirà a buscar la núvia a casa seva, a partir de llavors acompanyats dels padrins i convidats, i carregats amb l’aixovar, es dirigiran al monestir per tal de procedir amb el casament real en la majoria d’edicions. Per més informació sobre aquesta festa podeu llegir la crònica de festes.org.
Al nostre Camp d’aprenentatge, centrat en la natura del Prepirineu i Pirineu i la història, bàsicament des d’època medieval, la transhumància ens interessa especialment ja que es pot fer un treball del tot transversal. Parlem del món rural, descobrim pobles de muntanya, resseguim camins ramaders, conversem amb antics pastors i visitem el museu del pastor (col·lecció privada) dels últims transhumants de Fornells de la muntanya). Per treballar aquests temes us proposem treballar alguna de les situacions d’aprenentatge relacionades.
Per cert, si no us hi heu entretingut abans…
UN RAMAT DE BESTIAR
SEGURETAT DE LES PERSONES
Refelxionem-hi.
Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir. José Saramago.”
Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada. Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.
Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.
Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.
Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.
Qui no ha dit o sentit alguna vegada l’expressió ‘na fent…com en Met de Ribes‘. Aquesta és una resposta que se sol donar a la pregunta com estàs?, com vas?, què fas? o què fem? per tal de fugir d’estudi quan les coses no van massa bé, no tens ganes de parlar o senzillament no vols que sàpiguen massa de la teva vida. Però d’on surt aquesta expressió?
Doncs bé, conta la rondalla que hi havia una vegada un noi anomenat Jaume, per tothom conegut com a Met, que sempre jeia observant des de la plaça estant, el traginar de la gent amunt i avall. Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien – com va Met?- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, – anar fent, anar fent!. En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l’anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,….que si el nen no em fa cas,… que si el meu marit no m’ajuda amb la casa, ….que avui em fa mal aquí, …etc. En Met els escoltava atentament, i sempre donava els consells que bonament podia. Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no se solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent!
Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l’aigua. Les ràpides aigües se l’enduien riu avall, però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor. A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l’observaven des de ponts i balcons tot cridant – Met! Com estàs? – ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava mentre el riu se l’enduia avall – Anar fent, na fent!!
D’aquesta manera, tot i que era força evident que a en Met no li anaven gaire bé les coses en aquell moment no ho volia mostrar. D’aquí l’expressió ‘anar fent com en Met de Ribes’ com a resposta per evadir una conversa.
Aquesta setmana hem estat treballant la comarca del Ripollès amb un grup de l’escola Joan Maragall de Ripoll. Un dia vam estar a Camprodon i un altra a Ribes de Freser. A partir de les visites i la feina feta podran seguir a l’aula el seu estudi. Per dissenyar l’activitat a Ribes de Freser ens vàrem basar en la rondalla d’en Met com a excusa per visitar diferents llocs interessants que poden ajudar als alumnes en el seu estudi de la comarca.
Ens hauríem de remuntar molts cursos endarrere per recordar el que ens ha passat en els últims 10 dies durant l’excursió de natura pel camí de Nevà. O potser, pensant-ho bé, no ens havia passat mai! Aquest curs estem de sort! En 10 dies hem vist 2 talps! El talp és molt difícil de veure ja que passa la major part de la seva vida sota terra. Viu entre 4 i 7 anys i els seus principals enemics són les guineus, les mosteles, els gats i alguns ocells rapinyaires que aprofiten les seves sortides per caçar-lo. Malauradament els hem vist morts, però això ens ha permès que els alumnes que ens han visitat els hagin pogut observar amb deteniment i trencar els mites que tenien preestablerts sobre aquests animals. Construeix un sistema superficial de galeries i un altre sistema més profund que en total poden arribar a fer entre 100 i 200m. Dins dels túnels hi té un lloc de descans i zones que omple de reserves alimentàries. Pot arribar a excavar 20m cada dia. La terra que treu l’amuntega en pilonets molt característics que acumula a l’exterior de les galeries. Quan es desplaça per les galeries es mou amb força rapidesa, al voltant d’1m per segon. Té bons sentits d’oïda, tacte i olfacte que compensen la seva pobra vista. Menja cucs de terra, llimacs, larves d’insectes i aranyes.
Continuem passejant amb els sentits alerta per observar molt bé què passa al nostre voltant.
