Qui som i perquè fem el que fem?

Quan s’acosten dies de festes al calendari és habitual escoltar, veure o llegir notícies referents a l’origen d’aquestes tradicions.  Doncs bé, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès també creiem oportú redactar un article parlant-ne ja que el nostre camp d’aprenentatge es singularitza entre altres… Llegeix més»

Ermessenda de Carcassona

LA DONA MÉS PODEROSA DEL SEGLE XI
El 9 de març de 1058 va morir a Sant Quirze de Besora la poderosa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, d’Osona i de Girona, que va exercir el poder als comtats catalans durant més de 65 anys, primer al costat del seu espòs Ramon Borrell (mort a la guerra contra els sarraïns), després al costat del seu fill Berenguer Ramon I (que moriria abans que ella) i finalment al costat del seu nét Ramon Berenguer I. Tant amb el fill com amb el nét va tenir fortes disputes, que sempre va acabar guanyant ella. L’exemple més flagrant és el rebuig de Ramon Berenguer a la política matrimonial que li volia imposar la seva àvia, que va portar Ermessenda a obtenir de l’Església l’excomunió del seu nét.
Ermessenda fou enterrada en un sepulcre romànic a la catedral de Girona. El 1385, però, el seu descendent, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar fer-li un sepulcre nou gòtic en què s’allotjaria l’antic sepulcre romànic. Com a anècdota interessant, val a dir que el 1982 es va obrir el sepulcre romànic i es va descobrir l’interior pintat amb 17 franges daurades i vermelles. D’aquí va sorgir una de les teories que podria tractar-se d’un antecedent preheràldic del signe de 4 pals vermells sobre fons daurat que faria servir el seu descendent Ramon Berenguer IV i que esdevindria finalment el senyal reial de la Casa i Corona d’Aragó.
Per altra banda, una de les més fiables explicacions de l’escut de Catalunya prové del fet que el casal de Barcelona, ja des del comte Guifré, era declarat totalment papista essent el color groc/daurat, també llum de Déu, un dels colors representatius del Vaticà i el Papa.  En un moment de la història, al Papa li sembla bé que els comtats catalans usin aquest color de fons en el seu escut, però els recomana usar el color vermell, color de la sang, com a tret identificador del sant màrtir patró de Catalunya, Sant Jordi.  Així esdevé l’escut de fons groc/daurat com a tret identificador del seguiment del Vaticà i les 4 línies vermelles com a tret identificador del patró de Catalunya.
Una de les activitats més sol·licitades al nostre camp d’aprenentatge és precisament la visita al monestir de Ripoll, lloc on es troba entre moltes altres coses, el sarcòfag original de Ramon Berenguer IV, i les despulles del Comte Guifré, fundador de la nació catalana i, com diu la llegenda, creador de l’escut de Catalunya.

Viatge en el temps

Cada pla de treball que se’ns planteja des de cada centre que vol fer activitats amb el nostre camp d’aprenentatge suposa un repte.  Volem donar la millor resposta a les demandes que ens arriben.  Alguns ens deixen màniga ampla perquè el seu objectiu prioritari serà fer cohesió de grup, deixant que siguem nosaltres que organitzem els dies que estaran al Ripollès segons uns interessos mínims.  D’altres són més exigents i ens demanen que fem un pas més enllà.  Tot i saber que durant l’estada, els alumnes dels respectius centres visitants, duen a terme classe amb una metodologia sovint diferent del que estan acostumats en els seus centres d’origen, ens sol·liciten fer una estada encara més manipulatiu, significatiu i competencial possible del que nosaltres tenim planificat.  Aquest fet no el veiem com a una dificultat o amenaça, ans al contrari!  Ho aprofitem per exprimir-nos més de l’habitual i dur a terme noves activitats o variants de les que ja oferim.  Aquest és el cas que ens hem trobat aquesta setmana amb el CEE Dr. Ramon Suriñach de Ripoll.  Sabíem que amb aquest centre d’educació especial ens hi hauríem d’esmerçar més donat que cap dels docents del nostre camp som especialistes en educació especial.  També sabíem que amb alumnes amb mobilitat reduïda hauríem de buscar alternatives per accedir als espais que acostumem a visitar al monestir de Ripoll, per no parlar del fet de pautar molt bé la jornada perquè tot l’alumnat pogués seguir les activitats segons les seves necessitats i capacitats.  Però la qüestió no acaba aquí!  Les mestres de l’escola ens varen demanar si era possible que ens vestíssim d’època medieval per fer més immersives i emocionals la visita al monestir i les explicacions d’aquest període de temps de la història.  Aquesta demanda ens la vàrem estar plantejant uns dies fins que vàrem veure clar que pels alumnes d’aquesta escola valia la pena buscar roba en consonància amb aquells temps.  Així doncs, vàrem decidir buscar roba per poder representar diferents estaments de l’època medieval per explicar amb més propietat diferents aspectes de l’edat mitjana.  La Rita es va vestir de pagesa, en Raimon de cap d’obres i en Miquel de monjo benedictí.  Per altra banda, vàrem buscar objectes que complementessin els vestits i les explicacions, com ara: una vara de medir, el pectoral del monjo, la regla de St. Benet, l’escut del Comte Guifré, entre altres.  Per altra banda, vàrem haver de contactar i posar-nos d’acord amb diferents persones per tal de desenvolupar l’activitat.  Aprofitem per agrair a la Núria Gayolà de l’Ajuntament de Ripoll, la Mercè i la Virtu de l’oficina de turisme, la Janina del museu, i en Miquel i l’Anna del monestir l’atenció rebuda i la predisposició.  Tot i així, no volem deixar de dir que encara hi ha molta feina a fer per tal d’assolir la inclusió real en l’accés a la història i cultura a Ripoll i a molts altres llocs.  Els accessos són un dels primers passos que no tenim resolts, però al darrera n’hi molts més!  A nivell personal i des del Camp d’Aprenentatge hi continuarem treballant!  Tot i així, valorem molt positivament la prèvia a les activitats i la mateixa jornada.  Esperem que el proper curs, l’Escola Dr. Ramon Suriñach ens continuïn posant a prova per millorar la nostra tasca.

Podeu veure una petita mostra de la jornada a les fotos del carrusel. Properament en penjarem alguna més.

Santa Cecília i la música al monestir de Ripoll

Avui, 22 de novembre se celebra Santa Cecilia, patrona dels músics degut a que mentre moria durant el seu martiri anava pregant a Déu sense deixar-li de cantar.  Potser aquest fet va fer que suportés tot els martiris que va patir abans de morir. Els funcionaris de l’emperador van intentar matar-la llançant-la a l’aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d’una gran foguera, segons diverses versions), però no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir.  Es va fer tant popular que el 1594, el Papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.

Des dels inicis del monestir de Ripoll la música hi ha estat sempre ben present.  A banda de formar part d’una branca d’estudi a l’Scriptorium també se centra en diferents llocs del mateix monestir.  La portalada està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals.  L’alçada i l’amplada presenten una relació de 2:3, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis. Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 2:3 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’art de la música i en el càlcul. Per a il·lustrar el salm 150, al cinquè fris de la portalada, al costat esquerre, apareix la figura de David envoltat de quatre músics; presumiblement un toca la viola d’arc, un altre, una campaneta que percut amb un martell, el tercer, una flauta de Pan, i el darrer, un instrument mig destruït que sembla un corn. Al quart fris, també del costat esquerre, es representa la presa de Jericó, en la qual es pot apreciar un dels set sacerdots que segons la Bíblia precedien l’Arca de l’Aliança tocant “trompetes de corn de moltó”. Al costat d’aquesta escena, però al lateral, es representa una escena joglaresca amb quatre joglars, dos dels quals toquen la viola d’arc, un tercer, l’arpa i el quart està en actitud de ballar, o potser de cantar o recitar.

Tres capitells de l’ala nord del claustre, construïda al segle XIV, mostren un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular. El primer capitell representa tres ministrils que toquen, respectivament, l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa; el capitell central és format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar; a l’últim apareixen tres ministrils que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. L’ambient que es reflecteix als capitells és cortesà.

A l’Scriprorium trobem el manuscrit anomenat quadrivium – conjunt de quatre de les set arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.  Juntament amb el trivium conformen part dels ensenyaments que s’impartien.

Per últim, no podem deixar de citar al professor Antoni Madueño, cap visible del projecte Despertant instruments adormits.  Aquest és un projecte de recuperació dels instruments musicals de la Portalada de Ripoll.  La finalitat d’aquesta activitat és la difusió de la cultura de l’Edat Mitjana a través d’accions artístiques, acadèmiques i participatives.  En el marc de la campanya per a la promoció de la candidatura de la Portalada de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2015, un equip de
lutiers sota la direcció del musicòleg i intèrpret Antoni Madueño va realitzar un taller de recreació dels instruments musicals que apareixen representats a la portalada romànica del monestir de Ripoll. Primer es van construir els instruments i després van adquirir vida interpretant la música creada al Scriptorium del monestir entre els segles X i XIV arreu d’Europa.

Futbol a la portalada del Monestir!

Per sort des de ja fa anys no es pot jugar a futbol fent servir de porteria la mateixa portalada del monestir de Ripoll. Potser avui que commemorem el dia internacional dels monuments i llocs històrics és un bon dia per recordar que no sempre s’ha valorat com en l’actualitat.  No sempre hem tingut la consciència social de cuidar, mantenir, recuperar, conservar, protegir aquests monuments.  De fet, els que comencem a tenir una edat, recordem com aquests monuments que avui valorem i protegim tant no sempre s’han valorat ni protegit de la mateixa manera.  Per posar un exemple ràpid podem dir que davant la portalada hi hem jugat a futbol o fins hi tot hi hem practicat l’escalada quan érem infants.  Sabem perquè ho hem viscut que mai aquesta consciència ha estat com en l’actualitat.  Hem viscut des de la desprotecció, a l’ús i abús de monuments i llocs històrics de casa nostra, però per sort gràcies a tothom això va canviant.  Avui, la portalada està protegida per sostre i unes arcades amb uns vidres ben valents que l’aïllen de l’exterior. A banda d’això, ja fa anys es va dissenyar i dur a terme un sistema de control de l’ambient en aquest espai perquè la portalada patís els mínims canvis ambientals possibles.  Tot i així, es commemora el dia internacional dels monuments i llocs històrics precisament perquè encara hi ha molta feina a fer als nostres llocs i monuments.  Recordem que gràcies a molts d’aquests podem tornar a viure, recordar o ensenyar al nostre alumnat la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat com fem des del camp d’aprenentatge no només a la portalada, si no també a d’altres llocs de la nostra comarca com Dòrria, Planés, Nevà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser, etc.

I com ho podem treballar aquesta commemoració a l’escola o institut?  Doncs podem fer sortides a l’entorn proper observant les mesures protectores que s’hi apliquen, fent-nos preguntes com ara si són suficients o si cal pensar-ne d’altres; fent història d’aquests monuments i llocs treballant la seva evolució; imaginant-nos com estaran en un futur, etc.

Esperem que entre tots aquesta consciencia no es perdi i que els nostres fills, nets i els que han de venir en puguin gaudir i aprendre com ho fem nosaltres.

Per més informació referent a les restauracions de la portalada podeu seguir el següent enllaç.

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

Aprenentatges i emocions

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Formació entre camps d’aprenentatge

Com a servei educatiu especialitzat en la singularitat del territori que som al Camp d’aprenentatge del Ripollès ens centrem sobretot en la natura del Prepirineu i Pirineu, i història a partir de l’època medieval fins l’actualitat.  Això fa que ens recorreguem la comarca de dalt a baix i d’esquerra a dreta, auto formant-nos i treballant conjuntament amb altres organitzacions, per tal de ser uns bons coneixedors d’allò que pretenem que els nostres alumnes treballin vivencialment i significativament.  Però fa temps que ens vam adonar que el nostre territori té relació directe amb molts d’altres.  Que hi ha aspectes de la nostra natura i història que per tal d’entendre-la més bé no podem obviar altres zones més o menys veïnes.  Amb la voluntat de formar-nos més globalment per tal de millorar el nostre servei amb els centres, i amb la voluntat de donar-nos suport entre camps en moments de necessitat.  Vam decidir programar una sèrie de visites/formació amb camps d’aprenentatge veïns al del Ripollès.  Aquesta setmana hem començat amb la visita a St. Pere de Rodes que du a terme el camp d’aprenentatge d’Empúries.  Aquesta ens ha servit per veure com s’expliquen temes semblants als del camp del Ripollès o comparar punts de vista i coneixements entre aquests dos territoris en època medieval, entre altres coses.  Des d’aquí donem les gràcies a la rebuda que ens han ofert els companys i companyes d’Empúries, i esperem que puguin participar d’alguna de les activitats que oferim des de casa nostra.  Creiem que aquest tipus de trobades/formació son enriquidores pels camps participants i que en puguem dur a terme d’altres en altres localitzacions o a casa nostra.  Més avall teniu una mostra d’imatges de la jornada.

 

Una mica de tot

Segon de Batxillerat, primer de primària, tercer d’ESO, cicle mitjà de primària, escola rural, estudi d’impacte ambiental, els ocells del nostre entorn, descobrim el riu, un poble típic del Pirineu, pintures i arquitectura medieval, el naixement de la nació catalana, rastres i petjades, pau i treva, scriptorium, vida monàstica… En definitiva, ensenyament aprenentatge significatiu i competencial en totes les etapes directament amb l’objecte d’aprenentatge.  Aquestes i altres poden ser algunes paraules clau per explicar el nostre octubre al Camp d’aprenentatge del Ripollès.

A mig camí del període d’inscripcions als Camps i Entorns d’aprenentatge

Estem a mig camí del període d’inscripcions per sol·licitar sortides i/o estades de cara al curs vinent als Camps i Entorns d’aprenentatge de Catalunya.  Portem dues setmanes i mitja i anem a molt bon ritme!  De fet, aquest últim curs ja vam rebre moltes més sol·licituds per fer estada al CdA del Ripollès de les que podem absorbir i la majoria de centres que no ho van fer dins de termini no van poder fer estada.  És per això que pengem aquest post.  Recomanem que feu la inscripció dins de termini per tenir més possibilitats de gaudir d’una estada o sortida a un dels camps o entorns d’aprenentatge del Departament.  Recordeu que estarà obert fins el 31 de maig.
 

Us encoratgem a donar un cop d’ull a l’oferta educativa per poder realitzar activitats  que us permetin enriquir/complementar projectes de centre.  Cada camp o entorn té unes característiques específiques que de ben segur encaixen amb la vostra forma de treballar.

Des de fa poc temps hem creat una web nodes conjunta amb tots els camps i entorns per facilitar l’accés a l’oferta i informació als centres que creiem que pot ser de gran ajuda.  Pel que fa al nostre camp, també tenim especificat a la nostra pròpia web totes les activitats que desenvolupem.  Per una banda, hi ha una pestanya on trobareu detallades totes les activitats, i per altra hem creat un mapa interactiu per buscar quina activitat s’adequa més segons els interessos de cada centre.

Recordem que teniu tota la informació relacionada amb aquest procés d’inscripcions a la pàgina XTEC dels camps i entorns d’aprenentatge , així com que aquest procés d’inscripció s’ha de fer a través de l’aplicatiu CAMPS.

 

Per qualsevol dubte, aclariment o necessitat podeu contactar amb nosaltres a través de:
Telèfons – 972 73 63 50 / 634 765 061
Correu – b7903054@xtec.cat


Agrairem que feu extensiva aquesta informació al claustre del vostre centre.
 
Fins aviat!