El 15 d’octubre es va celebrar un cop més la tradicional Fira de Santa Teresa i la Fira Catalana de l’ovella. Aquesta fira es porta a terme a Ripoll des del 1843. Una mostra que apropa al visitant a l’activitat agrícola i ramadera, especialment… Llegeix més»
Feia anys que no es recordava un inici de curs i un planning tan ple com el que tenim per aquest 21-22. De fet, encara aquestes setmanes anem reben correus o trucades de centres que ens demanen si hi ha alguna possibilitat de realitzar estada… Llegeix més»
Encetem un nou curs!
Tot i passar-ne un parell amb moltes incerteses, inestabilitat i potser una manera de fer un pel diferent al que estàvem acostumats, hi ha un munt d’escoles que confien en nosaltres i en la manera de fer dels camps d’aprenentatge. Aquest curs… Llegeix més»
Avui els i les alumnes acaben un curs potser més complicat que els anteriors per la quantitat de restriccions que se’ls ha imposat. De totes maneres, des del nostre punt de vista, creiem que ho han superat amb nota. A vegades la vida ens… Llegeix més»
Del proper dia 10 de maig i fins al 4 de juny de 2021 romandrà obert el període de preinscripció per a realitzar estades i sortides de dia als Camps i Entorns d’Aprenentatge de Catalunya durant el curs 2021-2022.
Calendari:
El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d’abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l’any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l’Earth Day Network. També se celebra el naixement del moviment ambientalista modern. El Dia de la Terra s’ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient. És un dia per prendre consciència de les problemàtiques ambientals, com ara la contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d’extinció i l’esgotament dels recursos no renovables.
Però perquè hem posat la fotografia d’un dels liquen que acostumem a veure en una de les nostres activitats al bosc? Els líquens són éssers vius formats per l’associació d’un fong amb una alga, que per subsistir han de viure en simbiosi, és a dir que mantenen una relació de coexistència necessària amb benefici recíproc per tal de poder viure. Són excel·lents bioindicadors i els científics els han utilitzat durant dècades per conèixer el grau de contaminació atmosfèrica a ciutats de tot el món, de fet s’aprofiten els colors dels diferents tipus de líquens per posar graus de contaminació de l’aire. Des de verd fosc que és la màxima qualitat, fins a vermell o la no existència que seria la qualitat més baixa de l’aire.
Seguint el fil dels líquens, actualment la relació de la Terra amb els humans no és precisament de simbiosi com la resta d’animals, si no que més aviat les persones ens comportem com una mena d’espècie invasora. Si continuem comportant-nos com fins ara, aquesta relació entre Terra i humans acabarà, i molt probablement la Terra o nosaltres acabarem desapareixent com els líquens en les zones més contaminades o altres éssers vius en altres zones.
I si fem alguna cosa?
Què podem fer de forma individual, grup, centre, família, etc, per posar fre a aquesta situació? A vegades tot es començar!
Aprofitant la celebració del Dia de la Terra, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès conjuntament amb l’escola de Planoles, n’hem volgut fer ressò duent a terme un Plogging. (activitat esportiva a l’exterior on s’aprofita per recollir totes les deixalles que anem trobant al nostre pas.)
Segurament alguna vegada t’has preguntat com és que a alguns llocs com a Catalunya és fa festa el dilluns de Pasqua, però a molts altres llocs no. Doncs bé, per trobar la explicació ens hem de remuntar força tremps enrere.
Segons l’etnòleg Amadeu Carbó és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.’ Aquest fet es repetia almenys en les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada.
Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.
A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.
Relacionat amb aquest post pots continuar treballant a l’aula les següents propostes:
Estem d’enhorabona! Ja hem passat la xifra de 10.000 visites a aquesta web Nodes!
Des del CdA del Ripollès vam apostar decididament per les noves tecnologies de la informació i la comunicació ja fa temps, però arrel dels diferents confinaments que hem patit i estem patint des d’un any enrere hem hagut d’explorar encara més aquests camins. És per això que, a partir d’aquest curs, també oferirem un contacte amb els alumnes i docents d’arreu de forma telemàtica per substituir o complementar les sortides i estades que acostumem a realitzar. Això ho durem a terme creant, d’una forma paral·lela a les activitats que ja tenim dissenyades i programades, una versió on-line. D’aquesta manera, esperem poder arribar a molta més gent. I els que ja ens coneixeu, ho podreu continuar treballant amb nosaltres d’una manera més àmplia.
Per altra banda, des de les xarxes continuarem oferint continguts interessants relacionats amb els nostres centres d’interès perquè en pugueu treure el màxim profit als centres docents.
Per no perdeu-us cap dels nostres posts, us podeu subscriure a aquest Nodes posant el vostre nom i correu al menú de la vostra esquerra, o seguir-nos al nostre Instagram.
Gràcies a tothom per visitar-nos!
Si tots els fills i filles han nascut gràcies a un pare i a una mare, perquè quan parlem del naixement de la nació Catalana acostumem a citar només el pare? Perquè no parlem també de la mare? Doncs bé, Guinidilda de Cerdanya i Empúries, també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guinedella o Gunilda, va ser la mare de la nació Catalana, intervenint en aquest part de la mateixa manera i equitat que el seu espòs Guifré. De fet Guinedell va aportar a Guifré títols i propietats que servirien per construir i finançar monestirs i repoblacions.
En aquells temps medievals, el poder no s’entenia de la manera com ho entenem en l’actualitat. Fa mil anys, el concepte d’igualtat de gèneres, era una cosa molt més normalitzada i estesa que no pas avui dia. Llavors, el poder com totes les decisions importants es compartien. La parella era una estructura igualitària que exercia el poder col·lectivament, essent el patrimoni una possessió indivisa. Les dones que estaven al poder juntament amb els seus marits, també posseïen considerables fortunes en forma de terres i rendes associades. En aquell moment, les dones eren escoltades en tot moment, eren una peça clau per lligar aliances prestigioses i consolidar poder al territori. Prova d’això és que en tots els documents apareix com a comtessa, mai com a consort del comte, signant tots i cadascun dels documents importants de la història. Fins i tot apareix en un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià de Còrdova elogiant-la. Aquests fets mostren que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia mostrat amb prou poder com fins i tot actuar amb independència dels reis francs.
Una altra mostra evident de la igualtat entre sexes, va ser el fet de donar les mateixes oportunitats tant a fills com a filles. Els Comtes Catalans van van lliurar als seus fills Radulf i Emma els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, on més endavant esdevingueren l’un monjo i bisbe d’Urgell i l’altra abadessa dels monestirs clau per al control del territori. Aquest fet fa pensar que a tots els fills, indistintament del sexe, els tractaven de la mateixa manera deixant de banda si eren nois o noies.
El Comte Guifré va morir l’any 897 i Guinedell va continuar exercint una gran autoritat i un poder considerable fins la seva mort, uns tres anys més tard. Llavors, Guifré II, el fill primogènit dels comtes, i la seva muller Gersenda de Tolosa, van ser qui van heretar el que més tard s’anomenarien Comtats Catalans.
Des del Camp d’aprenentatge del Ripollès us animem a aprendre sempre amb esperit crític, i més en efemèrides com la que es recorda cada 8 de març, dia en que es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma equitativa i igualitària juntament amb els homes. Enguany hem volgut destacar Guinedell com la mostra de la igualtat de gènere, i que una altra manera d’entendre les relacions entre homes i dones és possible.
A partir d’aquest punt us animem a continuar cercant informació i duent a terme alguns exemples de projectes com:
A la imatge Guinedell i Guifré, gegants de Ripoll. Propietat de la imatge Consorci Ripollès Desenvolupament.
