La postguerra i el franquisme en tres obres adreçades al públic juvenil

Les novel·les juvenils No tot està perdut i Mitjons llargs (ambdues d’@EDBARCANOVA) i la novel·la gràfica Las guerras invisibles (de @NormaEditorial) ens mostren des de diferents perspectives alguns fets, sovint desconeguts, de la realitat social i política que es va viure tant a Catalunya com a Espanya durant el període franquista.

Són tres obres que d’una manera o altra ens expliquen unes històries de revolta.

BAGÉS, Noemí. No tot està perdut. Barcelona: Barcanova, 2014 (Antaviana Nova; 190)

En començar a treballar com a mainadera per a la família més rica del poble, la Blanca es troba en una situació estratègica entre els guerrillers que busquen justícia i els vilatans i les forces de seguretat que, sense escrúpols, actuen guiats per la corrupció i els interessos personals, en un temps de falsa pau, de por encoberta i crueltat.

Mentrestant, el Didier, un maqui arribat de més enllà de la frontera, de pas en una missió contra els exèrcits nazis que envaeixen mig Europa, mostra que un món millor és possible a una Blanca que, rere un aspecte angelical i inofensiu, amaga les armes més poderoses: la intel·ligència, la valentia i l’esperança en el futur.

Maquis, estraperlo, corrupció, resistència… tot ambientat a la Catalunya interior, prop de l’Ebre, prop dels indrets on els passadors intentaven fer arribar a Portugal soldats i refugiats que fugien de l’Europa ocupada pels exèrcits nazis.

Obra que permet conèixer un fet poc conegut a casa nostra durant els primers anys de la postguerra: la resistència interior al règim franquista, amb la presència de grups armats que esperaven que una més que probable victòria aliada a Europa facilités la restauració del legítim govern democràtic de la 2a República.

Aquesta obra és molt recomanable per a l’alumnat de 14 anys en endavant.

ENRICH, Maria. Mitjons llargs. Barcelona: Barcanova, 2014 (Antaviana Nova; 192)

La dècada dels seixanta és un període ple de canvis que introdueixen nous signes de modernitat: les cançons dels Beatles, l’estètica hippy, els cabells llargs, les faldilles curtes i els mitjons llargs.

També és l’època dels televisors en blanc i negre, del No-Do i de les sessions contínues al cinema. Però, sobretot, és una època en què es viu una situació política reivindicativa i convulsa al nostre país.

És la història de la Carme (a casa li deien Carmencita o Carmen), una nena que passa d’anar d’una escola de monges a una escola activa. Ambientada a la dècada de 1960, és una novel·la que ens permet conèixer la repressió interior que es vivia a les famílies com a conseqüència d’una dubtosa moral practicada per una societat sotmesa als dictats de l’església i del règim. L’obra, però, també ens permet conèixer el procés de transformació i de concienciació d’una nena al llarg d’un curs escolar.

Un dels grans encerts de l’obra és la recreació de la vida escolar mitjançant una confrontació entre el que es feia a les escoles de monges (properes al règim) i les escoles actives que en aquella època varen començar a sorgir a casa nostra.

Aquesta obra és molt recomanable per a l’alumnat a partir de 12 anys.

MARTÍN, Jaime. Las guerras silenciosas. Barcelona: Norma Editorial, 2014

L’autor, al seu blog, presenta l’obra de la següent manera:

És una adaptació lliure de la llibreta de memòries que va escriure el meu pare al finalitzar el servei militar a Ifni, territori del sud-oest del Marroc, al començament de la dècada de 1960. Narrat com una mena de diari d’un absurd on es barregen la vida a la caserna militar i la vida civil, una cosa com a reflex de l’altra.

Joves reclutes tancats en una caserna, en situació d’alto el foc després d’un breu conflicte armat, veient esfumar-se davant els seus ulls un any i mig de la seva joventut mentre esperen a un enemic que mai arriba. Sotmesos al comandament de militars embrutits. Subjugats també a l’església catòlica. Joves en un món vell i en ruïna, com l’exèrcit en el qual serveixen , construït amb restes de la Segona Guerra mundial venudes pels Estats Units.

A la vida civil els personatges de la història viuen també aquest impàs temporal, mentre els seus àlter ego europeus gaudeixen d’un món en evolució i s’atipen de Beatles, Stones, Coca-Cola i cinema sense restriccions. Als nostres personatges només els queda somiar o emigrar .

Les guerres silencioses és, en definitiva, la història d’una generació ostatge d’una dictadura passada de moda. Una història de temps morts, d’ocasions perdudes. D’una maquinària cruel que converteix joves en adults, ràpidament , sense temps perquè pensin què volen fer amb les seves vides, reduint al màxim l’espai per a la lliure iniciativa. Una història de guerres que van per dins, de guerres silencioses.

Aquesta obra és molt recomanable per a l’alumnat de 14 anys en endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>