Per què hauríem de fer les paus amb en Geronimo Stilton i el Greg
Com a mediadores, docents o bibliotecaris, sovint ens trobem davant d’un dilema: veiem com els infants devoren llibres de sèries comercials (com Geronimo Stilton, Diari del Greg o Els Futbolíssims) mentre que, des de la nostra mirada adulta, arrufem el nas davant el que considerem literatura de “baixa qualitat”.
Ens preocupa que s’estanqui el seu gust lector o que estiguin consumint un producte prefabricat. Però, i si estiguéssim equivocats? I si aquestes sèries fossin, en realitat, una estació necessària en el viatge de qualsevol lector?
Tal com s’apunta a l’article “Les sèries a judici”, hem de deixar de banda els nostres prejudicis inherents i entendre el lector que tenim davant. Aquestes lectures actuen com un espai de repòs o una zona de confort.
Per què funcionen tan bé?
- Seguretat: El lector sap què passarà. Coneix l’estructura, els personatges i el to. Això permet “asserenar” el nivell lector i guanyar fluïdesa.
- Disseny intel·ligent: Gemma Lluch destaca que estan dissenyades meticulosament: oracions curtes, tipografies variades , narració fragmentada i molt d’humor.
- Socialització: Es llegeixen per sentir-se part del grup. És el mateix fenomen que passa amb les sèries de Netflix o la música de moda.
Del “Fast Food” al “Gourmet”
Podem considerar aquestes sèries com una mena de fast food literari. Potser no nodreixen igual que els clàssics, però omplen una funció vital: generar l’hàbit.
La nostra feina com a mediadors no és prohibir-les, sinó aprofitar l’empenta. Quan el lector s’hagi “embafat” d’aquesta lectura ràpida i busqui quelcom nou, hem de ser allà amb un ventall d’ofertes variades per guiar-lo cap a noves fites literàries.
Aprofundeix en el debat
Voleu saber més sobre com gestionar aquest fenomen a la biblioteca o a l’aula? Us proposem la lectura dels següents articles de referència publicats a la revista Faristol, on experts com Joan Bustos i Gemma Lluch analitzen l’anatomia de l’èxit d’aquestes sèries.
Lectures recomanades:
- Homo serialis: sèries per mirar i llegir – Joan Bustos (Faristol, núm. 95). Una anàlisi sobre com l’ésser humà busca patrons i sèries, des de la televisió fins als llibres.
- Més enllà de les paraules: Greg, Penjada; Stilton… – Gemma Lluch (Faristol, núm. 76). Un desglossament de les característiques tècniques i narratives que fan que aquests llibres siguin irresistibles.
- Altres referències d’interès:
- Han existit sempre, les sèries? – A. Díaz-Plaja (Faristol, 95).
- Llibres que parlen de… sèries – F. Fernández (Faristol, 95).
Us animem a llegir aquests articles per canviar la mirada sobre les prestatgeries més “gastades” de la biblioteca i descobrir el valor ocult de la lectura comercial.
Aquest article s’ha elaborat a partir de les reflexions i dades recollides a la revista Faristol i dels materials de l’Ateneu del curs “Literatura 0-12. Panorama històric, criteris de selecció i pla lector a l’escola, a la biblioteca i a casa”.
