El format es refereix a la mida útil del fotograma, la superfície emprada per enregistrar la imatge, és a dir, és l’amplada total del film, incloent la part de la imatge, la del so i la de les perforacions. S’expressa sempre com el producte dels dos costats del rectangle. Evidentment, com més gran sigui el format, més qualitat es podrà aconseguir; la diferència serà sostensible en grans ampliacions. Però també és evident que les càmeres i objectius de formats grans seran necessàriament més voluminoses i difícils de manegar.
En un moment en que gairebé ha desaparegut el cel·luloide i el que s’anomenen formats analògics és interessant saber quins són els antecedents de la nostra era digital i la complexitat de treballar amb rotlles de cel·luloide que calia conservar amb molta cura. És per això que el patrimoni cinematogràfic mundial és va perdent per les dificultats de conservació i també per la manca de consciència del seu valor. Es calcula que el 80% del cinema mut, ja no es podrà veure mai més
 |
Cel·luloide 35 mm |
| 8mm | Format d’afeccionats, usat en pel·lícules familiars. |
| 16mm | Introduït el 1923. Permet una projecció de mida i lluminositat suficients per una sala gran |
| 35mm | Format estàndard utilitzat als cinemes fins la reconversió al digital. Introduït per Edison el 1889. Té 4 perforacions a banda i banda. |
| 70mm | Desenvolupat el 1955 per a projeccions de pantalla ampla. Ofereix una imatge ampla d’alta resolució (molt superior als 35mm). Des dels anys 60, pràcticament no s’utilitza. |
Quentin Tarantino va decidir rodar Hateful 8 en 70mm. Va ser un rodatge tècnicament molt complicat però el director en dóna molts arguments a favor. La projecció d’aquest format en vies d’extinció també requereix sales de cinema molt preparades.
