Les ombres xineses neixen, com indica el seu nom a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet. A la Xina és documentat al segle XI. Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase: un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils.
El teatre d’ombres s’estengué ràpidament (segle XII) per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures. Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin al Palais-Royal de París, teatre que durà fins el 1870. A la fi del segle XIX, amb els progressos de la luminotècnia i de la projecció, tingueren força difusió aquest tipus d’espectacles; hom obrí diferents locals, com el Chat Noir a París, on col·laboraren artistes com M. Utrillo i Caran d’Ache. A Barcelona, a imitació del Chat Noir de París, es feren espectacles d’ombres xineses als Quatre Gats. (Font:Enciclopèdia Catalana)
Les ombres xineses, ens permeten introduir el cinema i la seva màgia, creant un mon de fantasia. A la maleta hi podeu trobar tècniques per fer ombres amb les mans, dues propostes per fer un petit teatre d’ombres i un cinema creat amb petites imatges que es veuen mitjançant una llanterna.
-
- Hand Shadows
-
- Conte de fades
-
- El circ
-
- Au cinema
