Tots els camins porten a Vall de Núria

El passat dissabte 15 de juny els docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès vam assistir al Museu Etnogràfic de Ripoll a la formació de la nova proposta educativa sobre els paisatges culturals de muntanya: l’ArqueoPirinaia LAB.

Des de fa un parell d’anys, i en el marc de la política de col·laboració del CdA amb els diversos agents culturals, educatius i empresarials del Ripollès, el CdA i Vall de Núria  es van posar en contacte  per tal que el CdA, en tant que servei educatiu, col·laborés amb l’Institut Català d’Arqueologia clàssica  ( ICAC) en la divulgació i transmissió de diferents  troballes i  coneixements que l’ICAC  va descobrir arran d’un seguit de campanyes arqueològiques desenvolupades a Vall de Núria i als seus entorns, de vegades a més de 2000 metres d’altitud. 

Cal, advertir, abans de continuar amb el relat de la nostra col·laboració amb l’ICAC, que mai com ara no s’havia investigat la presència romana en aquest punt del Pirineu, i que, fins ara,  s’havia considerat  que aquesta presència havia estat menor i de caràcter anecdòtic i que, ara, arran de la recerca arqueològica realitzada, hi ha proves que bona part de les riqueses naturals del Ripollès, les pastures d’estiu i la mineria per exemple, ja van ser conegudes pels romans que en van treure un profit i un sentit, sobre el qual s’ha bastit secularment l’economia de la comarca. Arran de la investigació de l’ICAC, es fa evident que per coma de Vaca i per Núria circulaven uns petits camins de muntanya, per on es connectava Emporion (Empúries) , vora las mar, amb la gran capital imperial romana del Pirineu, la Iulia Libica, l’actual Llívia ( Cerdanya), municipi romà, que portava aquest nom en honor de Lívia, l’esposa més influent i més poderosa de l’emperador August, l’amo del món conegut durant el primer segle abans de Crist. Aquests  contactes comercials  que passaven per Núria, no eren menors. Incloïen productes de luxe. No lluny de Núria, a Fontalba, s’hi ha trobat ceràmica molt valuosa procedent del  llavors ric i romanitzat nord d’Àfrica. A més, les investigacions de l’ICAC, en les quals l’arqueologia es fa acompanyar de tècniques i coneixement de les ciències ambientals, han pogut acreditar per l’anàlisi dels pòl·lens trobats el subsòl que el clima de temps de la romanització no era  com l’actual, sinó més càlid, com acredita la presència de pol·len propi del  roure  ( Quercus Petraea)   a 2000 metres d’altura. Això significa que la vida útil i el pas per aquests camins pirinencs de tan amunt va ser molt més fàcil del que va ser-ho a partir de l’edat mitjana.   

Tot aquest coneixement, però també les moltes competències a ell associades cal transmetre-les a la societat i a l’escola. Per això l’ICAC ha convidat el CdA a participar en activitats divulgatives realitzades in situ, i també ha estat consultat sobre la creació d’una maleta educativa que va promoure l’ICAC, i que ha acabat essent endreçat en un laboratori didàctic amb rodes, anomenat Arquea pirineia Lab, amb un conjunt de sis tallers per apropar l’arqueologia del paisatge tenint en compte el nou currículum, Decret 175/2022. En els quals s’aprèn i es coneix, des de la ubicació geogràfica dels jaciments nuriencs fins a tècniques d’anàlisi arqueològica de carbons. 

Aquests materials i recursos pedagògics, dissenyats per Laia Coma i Tània Martínez, sota la direcció de Josep M Palet Martínez, director de l’ ICAC, i de Marta Flórez- Santasusaana, responsable de l’ Àrea de Transferència del Coneixement i Impacte Social de l’ ICAC  es trobaran a la seu de l’ICAC a Tarragona i al Museu Etnogràfic de Ripoll, amb la idea que es puguin fer en una aula, com a preparació per a una visita in situ  als llocs on es van fer les prospeccions arqueològiques. Una fórmula ideal per poder programar estades o sortides al CdA en un futur amb un material molt competent per veure amb ulls renovats les muntanyes de Núria.

Les màquines

Els camps i entorns d’aprenentatge som serveis educatius que donem suport als docents de totes les etapes educatives, però que també impartim docència.  Tot i que estem localitzats en diferents zones  del territori català amb singularitat pròpia, com a servei educatiu que som donem resposta als centres que ens en sol·liciten.

Aquest principi de curs hem treballat en un lloc habitual del camp d’aprenentatge del Ripollès, però amb un altre enfocament.  Ha estat així perquè un centre ens ha demanat de motivar els alumnes de cicle inicial de primària per engegar un nou projecte referent a les màquines.  Així doncs, vam estar pensant una activitat de dia, pròxima al centre, en que els i les alumnes pugessin veure i tocar diferents tipus de màquines.  A partir d’aquí vam proposar al centre en qüestió que una molt bona activitat seria anar a Vall de Núria, ja que en un sol lloc podrien viure tota mena de màquines des de ben a prop.  Mestres i mainada van visitar l’exposició del cremallera a Ribes de Freser pujant en diferents màquines locomotores i vagons de diferents èpoques, veure i entendre com funcionen els canvis de vies o el sistema de vies per guardar els trens al garatge.  Després vam viatjar amb el cremallera fins a Núria on van poder pujar en una màquina retrac per treballar la neu a l’hivern.  També van veure com funciona el telecabina i vam viatjar fins a l’alberg.  Al final de tot però, abans de tornar cap a Ribes, no podíem marxar de la vall sense visitar la mare de Déu de Núria i posar el cap a l’olla tot fent sonar la campana per allunyar tempestes o guarir el mal de cap.

Esperem que aquest grup d’alumnes i mestres puguin dur a terme un bon projecte a partir d’aquesta sortida.

La 3a desaparició de la mare de Déu de Núria

El 26 de gener, dia internacional de l’Educació Ambiental vàrem estrenar una activitat interdisciplinar connectant la història d’Espanya amb l’evolució de Núria. Totes dues lligades per les desaparicions de la imatge de la Mare de Déu de Núria del segle XX.  Aquestes fets servien de partida als i les alumnes per posar en context una darrera desaparició fictícia que es reclamava des d’un grup ecoterrorista per reivindicar accions per mitigar el canvi climàtic.  Els participants van fer molt bé la feina, van desbloquejat els misteris de les 3 desaparicions i van trobar la talla de la Verge de Núria als peus del Monument de l’Encíclica ecologista del papa Francesc “Laudato Si'”.  A banda dels coneixements adquirits i l’experiència de joc/aprenentatge a la Vall de Núria, el que segur recordaran per sempre és com de bé s’ho van passar jugant amb la neu!  Els i les alumnes que van participar són de Palma de Mallorca i la setmana que van estat al Ripollès, la meteorologia els va obsequiar amb fred i neu. Esperem que aquests bons records a la natura els facin ser sensibles, cuidadors i defensors de la terra. Ja que calen canvis dràstics de tota la societat, a escala individual, col·lectiva, empresarial i governamental. També esperem que l’educació ambiental s’infiltri per tot arreu i sigui transversal.

   

90 anys de la inauguració del tren cremallera de Núria

El 22 de març de 1931 el bisbe Justí Guitart beneïa i inaugurava el tren cremallera, ara fa 90 anys!  Que per molts anys aquest tren serveixi per reforçar i millorar una aproximació sana i no invasiva a la natura d’alta muntanya. (Fotos de Crisant Palau i de Miquel Sitjar i Serra)
Pots trobar un munt d’informació referent a aquesta via i als trens que hi transiten a les xarxes, així com visitar l’exposició commemorativa sobre la seva història que es podrà visitar a partir del mes de juny i que s’inaugurarà oficialment per Sant Gil, patró de la Vall de Núria, a Girona.
Us animem a cercar aquesta informació i a viatjar amb el tren cremallera.