Dels últims dies de la guerra civil espanyola. 4t Bombardeig a Ripoll

Com bé citen a la seva web els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.  José Saramago.”

Avui recordem malauradament les victimes de l’últim dels bombardejos que va patir Ripoll durant els dies de la retirada.  Un 5 de febrer van caure unes 50 bombes al centre del poble. Sumat a l’efecte que va fer una d’aquestes bombes en caure a sobre d’un camió de trilita (explosiu també conegut com a TNT) imagineu-vos la por, mort i destrucció que va ocasionar.

Text i imatges extrets de memoriahistoricaripoll.com de l’informe de danys dels bombardejos de 1939 elaborat per l’arquitecte municipal Sr. Riera el 6 d’abril de 1940.

Aquest fet va marcar Ripoll per sempre, però no va ser aïllat i molt menys l’únic. La resta del Ripollès també va patir atacs i bombardejos sense pietat. Reverte al seu llibre diu: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros.

Des del Camp d’aprenentatge, com José Saramago i els membres de la Comissió per a la recuperació de la memòria històrica del Ripollès, volem reivindicar i continuar treballant per a la memòria històrica en fi de la responsabilitat, per això també estem creant noves activitats, itineraris i situacions d’aprenentatge per dur a terme amb els alumnes dels centres que ens visiten.

Dia de la Pau i la NO-violència

Avui, com cada 30 de gener des de 1964, se celebra el dia escolar de la No-violència i la PAU. Els docents del camp d’aprenentatge també ens volem sumar als valors que es volen recordar i promoure avui a partir de la interacció amb el nostre medi immediat i posant el nostre granet de sorra.

Avui també, es commemoren els 76 anys de la mort de Mahatma Gandhi, icona mundial de la Pau i la no-violència.  Però no va ser l’únic que actuava en funció de la PAU, si no que podem anar un pèl més enllà.  De fet, al nostre camp, treballem la figura de l’Abat Oliba promotor del concepte de Pau i Treva.  Aquest fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l’església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Per altra banda, les assemblees de Pau i Treva es poden considerar l’origen de les Corts Catalanes.

Avui, tenint present els temps que corren al nostre país, però també arreu del món, de les guerres que en tenim coneixement pels mitjans d’informació, però també per les que hi ha i no ens arriben, cal sensibilitzar els nostres alumnes per resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, així com que la pau és més que l’absència de guerres i baralles.  Per tant, des del nostre camp d’aprenentatge, reivindicant els nostres orígens i la nostra manera de fer, des de diferents situacions d’aprenentatge, continuarem treballant la Pau i la No-violència.

Us deixem amb uns enllaços que creiem interessants:

https://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2024/dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Abat_Oliba

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u

 

EL calendari d’advent

Podríem parlar o escriure llibres sencers parlant de la importància d’aprendre història, però només citarem alguna reflexió i un exemple.  Des de Ciceró (106aC – 46aC) que diu “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”, fins el que redacta el Departament en les competències bàsiques de l’àmbit social, “Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals”, podem trobar moltes motivacions  per estudiar i saber d’història, com ara que desperta la curiositat, per ampliar el nostre bagatge cultural, per aprendre a pensar, per augmentar la passió pel coneixement, però sobretot perquè ens ajuda a trobar sentit a la nostra identitat.

Des de ja fa anys vivim en una societat cada vegada més activa i potser més estressada, viatgem més, practiquem més esports, ens relacionem amb molta més gent i de moltes maneres diferents, etc.  Podem dir que tenim un millor sistema educatiu, molt millor accés a la informació i alhora rebem multituds d’estímuls més que en època medieval per exemple, però alhora duem a terme moltes dinàmiques en el nostre dia a dia que no sabem perquè ho fem, senzillament estan establertes d’alguna manera a la societat i nosaltres, com a persones individuals o les nostres famílies, ho seguim fent.  En resum, moltes d’aquestes pràctiques, quan més temps passa, més buides de significat són.

Ara que comencem el mes de desembre, un exemple clar d’aquest fet és el calendari d’advent que moltes llars estrenaran.  Sobretot els més petits obriran cada dia una casella d’aquest famós calendari per menjar-se la xocolatina que hi ha a l’interior, però a banda d’aquest tipus de calendari més estès i conegut n’hi ha d’altres, com ara un en que cada dia hi ha un article de perfumeria o maquillatge diferent.  Però sabem perquè seguim aquesta tradició del calendari d’advent? Sabem d’on sorgeix i quan comença veritablement aquesta tradició?  Doncs bé, segur que molts dels que esteu llegint aquest post ja ho sabeu, però si no és el cas, des d’aquí només volem fer aparèixer una evidència clara.  El nostre país, la nostra societat, la nostra cultura, i podem dir que els nostre calendari i els nostres costums es fonamenten en un moment en que la religió cristiana era la base de tot plegat.  I com hem començat aquest article podem dir que només conèixer d’història ens farà conèixer veritablement la nostra identitat.

Bon inici de curs!

Avui que les escoles i instituts tornen a omplir-se d’alumnes, des del Camp d’aprenentatge del Ripollès, volem desitjar un molt bon curs a tothom!  Esperem que aquest que encetem el puguem gaudir, sigui de profit, prou competencial i significatiu perquè tots aquells aprenentatges i experiències ens ajudin a créixer, ser més responsables, autònoms, crítics i conseqüentment més lliures.  D’aquí pocs dies, aquesta plaça del monestir de Ripoll tornarà a omplir-se d’estudiants que deixaran les seves aules per venir a viure en directe el seu objecte d’aprenentatge.

Refugi antiaeri de Ripoll

Pocs noms propis, poques xifres, però un gran discurs i moltes emocions.  Aquest seria un breu resum de la visita que aquesta setmana hem fet al refugi antiaeri de Ripoll construït durant la guerra civil espanyola i recentment obert al públic.  De fet, a vegades no cal veure grans construccions, escultures, monuments o edificis per traslladar-te en diferents moments de la història.  L’Adrià Brull, historiador i especialista en la guerra civil, és capaç de fer-te sentir gairebé en el moment d’aquells temps de guerra amb les seves explicacions.  I és que ell com nosaltres, docents del camp d’aprenentatge, entén perfectament que això no és un parc d’aventura ni de fer memoritzar als nostres alumnes un seguit de números, noms i dades vàries, si no d’entendre que la guerra va més enllà de vencedors i vençuts.  Va de que la gran victòria hagués estat no haver de passar per una guerra, i va de que ara per desgràcia està imprès en el nostre entorn immediat, o fins i tot en nosaltres mateixos.  Per això i perquè del passat n’hem d’aprendre molt més del que ens pensem, val la pena visitar aquest vestigi i altres del nostre entorn.

Des del camp d’aprenentatge i des de ja fa setmanes, estem obrint una nova via d’activitats al Ripollès relacionades amb la guerra civil i exili.  Com que els camps i entorns ens basem i destaquem allò que ens fa singulars en el territori, no podem obviar aquesta temàtica com el lloc fronterer que estem situats.  A més, aquestes activitats i visites quedaran lligades amb les que també duen a terme des de altres camps i entorns de Catalunya que també ho treballen. Creiem que és una gran oportunitat per fer més significatiu i competencial per als alumnes i centres que vulguin treballar aquest tipus de temàtiques.

La 3a desaparició de la mare de Déu de Núria

El 26 de gener, dia internacional de l’Educació Ambiental vàrem estrenar una activitat interdisciplinar connectant la història d’Espanya amb l’evolució de Núria. Totes dues lligades per les desaparicions de la imatge de la Mare de Déu de Núria del segle XX.  Aquestes fets servien de partida als i les alumnes per posar en context una darrera desaparició fictícia que es reclamava des d’un grup ecoterrorista per reivindicar accions per mitigar el canvi climàtic.  Els participants van fer molt bé la feina, van desbloquejat els misteris de les 3 desaparicions i van trobar la talla de la Verge de Núria als peus del Monument de l’Encíclica ecologista del papa Francesc “Laudato Si'”.  A banda dels coneixements adquirits i l’experiència de joc/aprenentatge a la Vall de Núria, el que segur recordaran per sempre és com de bé s’ho van passar jugant amb la neu!  Els i les alumnes que van participar són de Palma de Mallorca i la setmana que van estat al Ripollès, la meteorologia els va obsequiar amb fred i neu. Esperem que aquests bons records a la natura els facin ser sensibles, cuidadors i defensors de la terra. Ja que calen canvis dràstics de tota la societat, a escala individual, col·lectiva, empresarial i governamental. També esperem que l’educació ambiental s’infiltri per tot arreu i sigui transversal.

   

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

Aprenentatges i emocions

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Una mica de tot

Segon de Batxillerat, primer de primària, tercer d’ESO, cicle mitjà de primària, escola rural, estudi d’impacte ambiental, els ocells del nostre entorn, descobrim el riu, un poble típic del Pirineu, pintures i arquitectura medieval, el naixement de la nació catalana, rastres i petjades, pau i treva, scriptorium, vida monàstica… En definitiva, ensenyament aprenentatge significatiu i competencial en totes les etapes directament amb l’objecte d’aprenentatge.  Aquestes i altres poden ser algunes paraules clau per explicar el nostre octubre al Camp d’aprenentatge del Ripollès.

De veritat el govern aposta pel transport públic?

Avui hem enviat una carta als mitjans de comunicació per tal de fer pública la nostra problemàtica per viatjar amb grup en tren des que van incorporar els nous bitllets recurrents de RENFE.  Esperem que arribi a la persona o administració adequada per tal de posar-hi remei, ja que des de RENFE no ens han donat una solució satisfactòria.  sou lliures de compartir-la si ho creieu convenient.  Gràcies!  La podeu llegir a continuació:

El Camp d’aprenentatge del Ripollès és un servei educatiu que depèn del Departament d’Educació.  Atenem a centres, docents i alumnes d’arreu amb un enfoc competencial i significatiu des de ja fa molts anys. Plantegem i duem a terme les activitats directament amb l’objecte d’aprenentatge, és a dir veient, tocant, practicant, fent-nos preguntes directament amb allò que s’està treballant.  En aquest sentit, els centres que fan estada al Ripollès perquè estan duent a terme projectes relacionats amb la nostra comarca com la natura, el romànic, els pobles del Pirineu, el naixement de la nació catalana o d’altres, necessiten moure’s amunt i avall.  El camp d’aprenentatge des del primer moment va apostar i vol continuar apostant per l’ús del tren sempre que sigui possible principalment per raons mediambientals i econòmiques.  Des de RENFE ens estan posant entrebancs per poder viatjar d’aquesta manera.  Ens trobem que a partir de les recents reformes en els bitllets de tren han suprimit els bitllets de grup, les targetes T10 entre altres modalitats que ens permetien viatjar amb grups.  Hem fet la reclamació pertinent a RENFE i ens han respost que actualment no es pot viatjar comprant bitllet de grup, només es pot fer usant el bitllet senzill o els famosos bitllets recurrents gratuïts que no són vàlids ni factibles en el nostre cas.  Tots els alumnes que viatgen de Planoles a Ripoll i tornar no els surt a compte comprar aquest tipus de bitllet perquè només faran aquest trajecte una sola vegada, a banda dels inconvenients que suposaria donar tots els DNI dels alumnes, autoritzacions dels tutors legals i fer pagar 10€ a cadascun d’ells per un bitllet que si el compres senzill en val 5 entre anar i tornar, però si el compres de grup a cada alumne li costa 2,86€.

Per una banda, tenim clar que volem apostar per el transport públic per a tothom, cuidar el nostre entorn tant com sigui possible i transmetre els nostres alumnes aquests valors.  Potser algunes vegades és més còmode anar amb bus perquè ens pot recollir i retornar a la porta de casa a l’hora que volem, així com dur-nos al lloc que necessitem, però nosaltres creiem en les energies renovables i en la petjada que deixen els diferents tipus de transports en el nostre entorn, així com el model educatiu en valors que estem donant.  Per això escollim usar el tren.

Per altra banda, sabem de les dificultats econòmiques del manteniment de la línia centenària Barcelona – Puigcerdà i de les vegades que ens ha arribat a les orelles la possibilitat de tancar o reduir en part aquesta línia.  El CdA del Ripollès som gent del territori que treballa i creu en el territori i no ens agrada pensar que potser un dia algun dels pobles de la comarca per on passa el tren es pugui quedar sense.  Aquest fet, si això passés, sumat amb tants d’altres que ens estan passant, encara ens degradaria més com a territori rural que som.  És per això que pràcticament cada setmana movem i assumim el cost des del Camp d’Aprenentatge d’el voltant de 200 alumnes entre Planoles i Ripoll amb tren.

Nosaltres volem pagar, però no volem pagar el doble del que estem acostumats a pagar en un moment que semblava que es volia apostar pel transport públic, reduir la dependència en els combustibles fòssils inventant un bitllet gratuït pràcticament per a tothom excepte per nosaltres.  Demanem que tornin a incorporar immediatament la modalitat de bitllet de grup i les targetes T10, productes que funcionaven bé i tenien el seu nínxol d’usuaris que no calia eliminar.  Així, podrem continuar formant els i les alumnes competencialment, significativament i en valors arreu del territori.