Llibres per parlar del dol al Cicle Mitjà i el Cicle Superior

El Gol

Roser Rimbau

Cada tarda, en Jan i la seva germana Lola van al parc a jugar a futbol. En Jan, el més petit de la colla, sempre ha de fer de porter. Avui un penal pot decidir el partit, i en Tomàs vol ocupar el lloc d’en Jan. «És un patata!», diu. La Lola, però, s’hi oposa

Smara

Paula Carballeira (*castellà)

“Smara” es la historia del viaje de un niño a un lugar del Sahara, donde conoce a la Abuela Ugago, que había sido una poderosa maga capaz de proteger la ciudad de los intrusos.

Jo les Volia

Maria Martinez Vendrell

La Roser té unes trenes llargues i gruixudes, de color de l’or vell, que s’acaben amb dos tirabuixons d’allò més cargolats i que li arriben gairebé fins a la cintura.Són el que més li agrada d’ella mateixa, i la fan sentir-se en possessió d’alguna cosa que no pot tenir ningú més.

El conill i la moto

Kate Hoefler / Sarah Jacoby

El nostre conill vivia en un camp de blat molt tranquil, i no se n’havia mogut mai –ni un sol cop–, tot i que cada nit somiava que ho feia.
El gos, en canvi, s’havia passat mitja vida recorrent el país en moto. Li agradava moltíssim parlar amb el conill i explicar-li històries sobre els llocs on s’havia sentit més viu.

Però un mal dia el gos se’n va anar, i no va poder explicar més històries al conill

L’abraçada de la mort

Dani Gómez

Imagina que tothom crida de terror quan et veu.
Imagina que intenten fugir quan t’hi apropes.
Que ploren i imploren que no els toquis.
Això sempre, durant milers d’anys.
Imagina que ara, per fi, tens una amiga.
Aquesta és una història sobre la superació del dol a través de l’acceptació de la propia mortalitat però, sobretot, és una celebració de la vida i de l’amistat.

Aquest llibre és un àlbum il·lustrat creat per Dani Gómez en el qual, a partir de l’experiència durant el confinament, ha desenvolupat un relat visual ple de preguntes sobre el significat de la mort i el lloc que ocupa en les nostres vides.

El nen dels estels

Patrick Somers

La mort d’una persona estimada no és fàcil, i a vegades costa d’entendre. Descobreix com ho aconsegueix la Clara en aquest bonic conte. En Miquel estava massa malalt per poder viure i jugar amb la Clara

Què puc esperar?

Britta Teckentrup

«Tots els interessos de la meva raó, especulatius i pràctics, es resumeixen en tres preguntes: Què puc saber? Què he de fer? Què puc esperar?»
Com veuré el món quan sigui gran? Podria arribar a tocar les estrelles? Per què tinc por d’allò desconegut? Es pot no pensar en res? Totes les persones ens fem les mateixes preguntes? Aquest llibre inclou gairebé un centenar de preguntes, plantejades d’una manera espontània, sense seguir un guió, sense retòrica i abraçant tots els àmbits de la vida de l’ésser humà, des d’allò quotidià i familiar fins als trets de caràcter més existencialista.

Amb les seves màgiques il·lustracions aquest llibre desplega un món d’interrogants que inspiren el lector a buscar les seves pròpies respostes i, encara més important, a no deixar de fer-se preguntes

Migrants

Issa Watanabe

Aquest llibre àlbum sense paraules narra amb imatges d’extraordinària força el viatge d’un grup d’animals que deixen enrere un bosc nocturn mancat de fulles. És la història d’una gran i única migració, un viatge en què se sacrifiquen coses, es deixen enrere éssers estimats, s’han de passar fronteres…
Aquest àlbum silenciós ofereix en la contraportada les úniques paraules que no s’han d’obviar quan es tracta de debatre sobre la migració forçada de persones: fam, tragèdia, tancament de fronteres, crisi humanitària, drets humans… Un llibre necessari per submergir al lector en un periple d’incertesa, on conviuen la mort i l’esperança de veure com en un desert d’obscuritat torna a créixer l’herba.

Història de la ressurrecció del papagai

Eduardo Galeano

«L’home va recuperar la parla, i va explicar que el papagai s’havia ofegat i la nena havia plorat i la taronja s’havia despullat i el foc s’havia apagat i el mur havia perdut una pedra i l’arbre havia perdut les fulles».
La mort del papagai va entristir tothom.
La pena va ser tan gran que fins al cel se’n va assabentar.

Com podrà renéixer l’alegria?

Jo sí que vull saber de veritat què és la mort

Monsieur Mouch / Maria-Paz

L’Emma, quan veu que el gat d’en Juli, el seu amic, ha caçat un ocellet, es fa moltes preguntes sobre la mort i l’existència del més enllà. Per sort, en Juli sap un munt de coses sobre el tema i li explica tot amb l’ajuda del seu quadern de dibuixos.
En aquest segon lliurament, l’Emma i en Juli aborden un tema que interessa i preocupa els nens i nenes des que tenen consciència de la mort, però ho fan amb l’alegria de qui té tota una vida al davant.

Ja no tindré un germanet

Ariadna Díaz Aguiló, Mariona Tolosa Sisteré i Jan Garrido

Conte il·lustrat sobre la mort i el dol gestacional, un projecte que sorgeix des d’una vivència personal, tant per la necessitat d’utilitzar l’art per l’acceptació d’una pèrdua personal, com per la vessant més social de fer conscient a la societat d’una realitat que colpeja a un percentatge molt alt de famílies, que ho viuen en silenci i sense cap tipus de suport. Aquesta veu de nena farà d’altaveu d’una realitat molt freqüent, d’un procés de dol molt desconegut i d’eines molt essencials per acompanyar a qualsevol infant a integrar-ho.

L’efímera

Stéphane Sénégas

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures… La mort de l’efímera entristeix el germà petit fins que entén que les vint-i-quatre hores que viu aquest insecte equivalen a la vida d’una persona i que, per tant, els éssers humans també hem d’intentar viure l’existència amb tota la intensitat possible. No podem perdre l’estona !

Que ve després del mil?

Anette Bey

La Lisa ja sap comptar fins a setze, però al cel hi ha moltes més estrelles, com a mínim mil, li ha explicat el vell Otto. «I què ve després del mil?» li pregunta la petita Lisa al seu amic Otto, amb el qual està aprenent a comptar les estrelles. Amb ell passa estones molt divertides, però un dia l’Otto es posa malalt i, al cap d’un temps, es mor. La Lisa no es pot acostumar a la seva absència. És la dona de l’Otto qui li fa entendre que encara que una persona no la puguem veure, pot seguir present dins nosaltres.

Més enllà del gran riu

Amin Beuscher

Un dia la Llebre li va dir a l’Ós rentador: “Haig de fer un llarg viatge i no pots venir amb mi, perquè hi he d’anar sola”. L’Ós rentador la va acompanyar a la riba del gran riu i es va acomiadar d’ella. Després va explicar als seus amics l’Ànec, l’Elefant i el Ratolí: “va entrar a l’aigua però no es va enfonsar. Era com si estigués asseguda en una barca que la dugués. Després va desaparèixer”. L’Elefant va preguntar:“¿Ha mort?”. L’Ós rentador va respondre: “Si”.

Un regal sense obrir

Marianne Verge

Jan, Debbie i Mona», diu al cartellet que hi ha a la porta. «Quan es mor algú, no s’hauria de ratllar el seu nom dels cartellets de les portes?», pensa la Mona, mentre passa un dit a poc a poc per sobre el nom de la Debbie.

Continuen rebent cartes, la gent que es mor? Una nena que té un pare que és carter ho hauria de saber, allò…

Gràcies Teixó

Susan Varley

“El Teixó era ja molt vell i sabia que aviat hauria de morir-se, però no sentia por, al cap i a la fi morir significava simplement abandonar un cos que ja no funcionava tan bé com quan era jove. El que el preocupava en realitat era com se sentirien els seus amics quan ell ja no estigués. Quan el Teixó s’acomiada, allunyant-se cau a baix, els seus amics se senten molt tristos. L’única cosa que els consola és recordar aquelles coses que Teixó els va ensenyar quan encara vivia.”

Dues ales

Cristina Bellemo

Un matí, el senyor Guillem es va trobar unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida.

Sibil·la i el camí de les estrelles

Sílvia Pons Calderó

Sibil·la és una nena que emprèn un viatge per trobarel lloc més proper a les estrelles, on creu que hi trobarà el que ha perdut. Durant la travessia, descobrirà indretsfantàstics i personatges estranys que la faran reflexionar.

En Mattia i l’avi

Roberto Piumini

Tota la família s’ha reunit al voltant de l’avi, que és al llit, molt malalt des de fa dies… De sobte i sense que els altres se n’adonin, l’avi es lleva i, adreçant-se al seu nét Mattia, li demana si li ve de gust marxar de viatge, per viure grans aventures. És així que avi i nét surten de casa i recorren paisatges fantàstics assaborint la mútua companyia. Però, durant el viatge, la figura de l’avi es va fent cada vegada més petita, fins que en Mattia, que té por de perdre’l, se’l posa al cap, on l’avi, ja diminut, s’asseu còmodament. Un cop a casa, l’avi ja no és visible, però en Mattia pot sentir clarament la seva veu…

Hachiko . El gos que esperava

Lluís Prats 

El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relació entre el professor i l’Hachiko, el gos esdevé especial. Cada matí l’acompanya a l’estació i, cada tarda, espera que torni a dos quarts de sis. Cada dia laborable. Cada mes. Cada any. S’ha forjat una relació basada en l’amistat i la fidelitat. I res no la pot trencar…

Desplaça cap amunt
Ves al contingut